[category]
[title]
Miró va fer 7 viatges als Estats Units entre els anys 40 i els anys 60. “Durant aquells viatges, Miró no parlava anglès, i els artistes amb qui va fer amistat no sabien castellà ni català. Per tant, la conversa entre Miró i EUA va purament artística”, diu Matthew Gale. Ell és el comissari de l’exposició Miró i els Estats Units, juntament amb Marko Daniel i Dolors Rodríguez Roig, que la Fundació Miró, en el marc del seu 50è aniversari, dedica a la relació de l’artista amb aquest país que, durant la dictadura franquista, era un far de llibertat creativa.
La conversa no va ser unilateral. A Nova York, Miró va ser protagonista de dues retrospectives (una el 1941 i l’altra el 1959= i va ser admirat per un munt de creadors estatunidencs i d’altres llocs del món, que havien travessat l’Atlàntic per expandir-se artísticament. La primera mostra de Miró al MOMA va coincidir amb una exposició de Dalí al mateix museu. “A la porta, el públic podia escollir entre els dos camins que prenia l’art contemporani: cap a l’esquerra, el surrealisme il·lusionista de Dalí i, cap a la dreta, l’abstracció poètica de Miró”, fabula el comissari. Els artistes americans van optar pel segon.
Per aquest motiu, a l’exposició no hi ha únicament obres de Joan Miró, sinó de tots aquells creadors amb qui l’artista va mantenir intercanvis, admiracions i converses. La mostra investiga la reputació internacional d’un dels artistes més universals de casa nostra, ens revela les connexions de Miró amb figures com Mark Rothko, Robert Motherwell, Lee Krasner o Helen Frankenthaler i ens confirma que l’abstracció americana va trobar en Miró un predecessor. També es dedica un espai als gravats de l’Atelier 17, el llegendari taller de Stanley William Hayter a Nova York, on Miró va coincidir amb artistes com Alice Trumbull Mason o Louise Nevelson.
L’exposició, que després anirà a la The Phillips Collection de Washington, comença amb les dues primeres obres que Miró va exposar als Estats Units durant els anys vint, gràcies al seu marxant Pierre Matisse, fill de l’artista Henry Matisse, sense el qual potser no hi hauria existit aquest intercanvi fructífer entre els joves artistes nord-americans. També es dediquen algunes obres a explorar el triangle Calder-Miró-Sert, que és crucial per entendre la gènesi de la Fundació. El resultat és una exposició organitzada en quinze sales que reuneix més de quaranta artistes i una selecció d’obres que travessen mig segle de creació. No hi falten les Constel·lacions, la sèrie de petites obres sobre paper que Miró va crear durant la Segona Guerra Mundial i que s’exposen aquí com un pont cap a aquella nova pintura americana. El mateix Jackson Pollock va elogiar-ne el ritme intern, l’espontaneïtat i el gest lliure.
De fet, l’any 1944, Pollock va situar Miró a l’altura de Picasso, destacant-los com “els dos artistes que més admiro”. Vint-i-cinc anys més tard, Miró afirmava: “Realment va ser la pintura nord-americana el que em va inspirar”. Les dues frases resumeixen l’esperit de Miró i els Estats Units, una mostra sobre l’adveniment de Nova York com a centre artístic mundial, sobre l’espai fèrtil d’obertura i diàleg que van ser els Estats Units i, sobretot, una exposició que parla del poder transformador de l’art.
