[title]
Aquesta no és una obertura més: El Club del Disco (Casp, 62. 660 25 95 06) és un dels projectes musicals de sala de petit format més ambiciosos que qui escriu hagi vist en els darrers 25 anys a Barcelona. Petit format? Potser no tant. Estem parlant d'un espai que integra una sala de concerts –que té capacitat per a 74 persones assegudes i 148 a preu dret–, una botiga de discos i llibres musicals, i una cocteleria i listening-bar amb un tapes curoses.
Situat en un d'aquests regis baixos comercials als voltants de l'Arc de Triomf, el Club del Disco, obert fa tot just un mes, és la translació en local del segell discogràfic homònim independent, fundat el 2005 a l'Argentina, vinculat al jazz i al tango en els seus inicis. Paula Comberti, la seva directora, m'explica que es van inspirar en el que va ser "el segell Blue Note en els seus inicis: un segell discogràfic que de sobte es va posar a fer concerts".
Una visió 360º de la música
A la premsa ens agraden els titulars, i Comberti no dubta a respondre "sí" a la meva capciosa i tópica pregunta de si estem en un lloc únic a Barcelona. "Vam tenir una visió de 360º en la qual entres, compres un disc, et seus, l'escoltes i finalment veus un concert; o al revés: vas a un concert i en sortir, et prens un còctel i et compres el disc de l'artista que has vist", diu.
Club del Disco, prossegueix Comberti, va néixer del convenciment "que on més música en format físic es ven és en als concerts, perquè al final és del format físic on guanyen més diners els músics. Ho vam veure acompanyant-los de gira, i ens vam dir: 'bé, hem de treure el segell al carrer, donar-lo a conèixer, i generar comunitat al voltant de la música'. Perquè la música que no és mainstream té moltes dificultats per donar-se a conèixer: músics molt reconeguts a l'Argentina arriben a Barcelona i els costa omplir una sala de 60 persones", reflexiona.
Botiga, 'listening-bar' i sala de concerts
Anem per parts. Amb una superfície útil d'uns 300 m², el primer espai que un es troba és la botiga de discs, amb tot el catàleg de la casa i segells independents espanyols i internacionals, com ara Edition Records del Regne Unit o l'històric segell barceloní Fresh Sounds, fundat el 1983. "La idea és que, prescindint d'intermediaris, els vinils siguin una mica més barats", diu la directora de l'espai.
"Ens vam adonar que on més música en format físic es ven és en els concerts"
De manera discreta però perceptible, passem a un espai, el Hi-Fi bar, amb capacitat per a una mica més de 30 persones. Amb aires de roig noctàmbul, està equipat, com la botiga, amb un equip de so Bowers & Wilkins, la crème de la crème dels equips hi-fi i socis del projecte. Aquí pots prendre un cafè, un còctel o menjar lleuger de dimarts a dissabte de 12 a 23 h, i fer sessions d'escolta d'alta qualitat en racons equipats amb Bowers & Wilkins (plat de vinil) i Marantz (CD).
Vaja, com una farmàcia de guàrdia sempre oberta per al melòman compulsiu. La carta, breu, és a base de gildes, amanides (de pop, caprese o tonyina fumada), o sandvitxos com un de Pastrami; (i dissenyada pel xef italià Michelin Massimiliano Musso, una estrella michelin). Però això és molt més que un listening bar.
Passem a la sala de concerts: un espai que evoca els clubs nocturns, i en el qual es vol trencar la jerarquia de la sala de concerts tradicional. Per començar, amb les listening sessions: trobades moderades per Jan-Erik Grother, director del segell discogràfic, i els músics Horacio Fumero i Emilio Solla. "La idea és que un músic presenti el seu disc a l'escenari. Punxa un parell de cançons i és ell mateix qui explica la seva inspiració i el procés creatiu darrere els temes. És més una conversa amb el públic, una manera diferent d'escoltar la seva música i entendre-la. I després, fa el concert!".
Més de vint concerts al mes
La sala està equipada amb una bateria i un piano, i el concert pot ser amplificat o no. "Això ho sol decidir el músic en la prova de so, i moltes vegades acaba sent en acústic", diu Comberti. Cal ressaltar el caràcter herculi de la programació de sortida de Club del Disco. En el mes d'octubre, de 31 dies, hi ha programats 21 concerts de primeres espases, alguns gratis, altres amb preus entre 11 i 26 euros: un tiquet molt ajustat per veure monstres com l'estrena de Wind String Skins, el trio format per Volker Goetze, Chano Domínguez i Mino Cinelu, que en un Palau de la Música qualsevol de 40 euros no baixaria.
Hi ha molts formats, estils i sessions: dimarts de tango amb Altertango, el primer de mes, i Tango en el Raval, el tercer; concerts de piano, música clàssica i experimentació –La Zorra Zapata, 10 d'octubre– i residents com el guitarrista Nico Roig, que es porta els seus amics i la banda Endless Trio, músics vinculats al segell i a la escena del nou jazz europeu que posaran la plantilla sonora de personalitat quotidiana del lloc. La inversió ha de haver estat fastuosa, oi? "Diguem que s'ha de tenir esquena econòmica per poder arrivar on som ara", respón.
Hi ha hagut un gran desemborsament en acústica: "Està tot insonoritzat, tenim limitadors acústics a cada sala segons la seva llicència". Quelcom imprescindible en una ciutat, com Barcelona, en la qual una ultragarantista ordenança acústica a favor del veí pot torçar la programació internacional de concerts d'una sala emblemàtica (fins i tot quan el veí és un pis turístic sense llicència). Comberti destaca el caràcter d'horari primerenc dels concerts: tots acaben a les onze de la nit. I que es pugui menjar durant els mateixos: "El concepte és que et mengis una tapa bona amb les mans, vegis un bon concert i et prenguis una bona copa. Cal desacralitzar la música i posar-la en un lloc de gaudi".
Qui toca avui a Barcelona? Els millors concerts del mes d'octubre
Aquest article ha estat publicat el 7 d'octubre a les 17 h
