[title]
És un efluvi inconfusible. Agre. Una fortor lovecraftiana de calamar podrit i amoníac. Quan arriba juny, el Transport Públic de Barcelona es deixa engolir per una boira pudenta que no es dissipa fins ben entrat setembre. Els usuaris habituals del metro convivim amb aquest aroma des de fa anys i el coneixem per un nom universal: Eau de Sobac.
Eau de Sobac no és cap brometa. Durant la canícula, entrar al metro o al bus de Barcelona et pot costar caríssim si no saps esquivar els tentacles d'aquesta boirina mortal. Allunya't dels agafadors que pengen del sostre o et menjaràs la radiació axil·lar sense filtres, en tota la cara. Porta a sobre una bossa de Fritos Barbacoa per ficar-hi el nas en moments crítics. Ubica't a sota la sortida de l'aire condicionat! (les amígdales se't posaran com síndries, però al menys el xorro d'aire mantindrà a ratlla les bafarades d'Eau de Sobac.)
Ens queixem de la contaminació acústica al metro amb tota la raó. Però si ens molesten tant els incívics que escolten música sense auriculars, també ens hauria de molestar la gent que et destrossa el matí amb les emanacions sulfúriques de la seves aixelles. Tots acabem suats al final de la jornada: és normal que a la tarda el metro pudi, però de bon matí, a la ,mateixa casella de sortida, la contaminació odorífera a un vagó és encara més dramàtica i incomprensible que l'acústica; de fet prefereixo quedar-me sord escoltant Pimp Flaco que arribar a la feina de color groc.
No és una qüestió d'higiene, que cadascú es dutxi els cops que vulgui a la setmana, és una qüestió de solidaritat. Solidaritat amb una gran majoria de viatgers que surten dutxats i nets de casa, i no es mereixen inhalar Eau de Sobac a les 8 del matí, sense haver tingut encara temps de pair el tallat. Si no et ve de gust passar per la dutxa quan t'aixequis, però has d'agafar el metro, tant costa remullar-se les aixelles i posar-se una mica de desodorant? Són 2 minuts. Perquè si no es produeix un canvi de dinàmica axil·lar, acabarem entrant al vagó tots els matins amb pomada de forense als orificis nassals, com Clarice Starling, o encara pitjor: ens armarem amb barretes d'encens i cremes de mans de coco i vainilla, i començarà una guerra de pudors èpica... Ahhh, ja és estiu al metro de Barcelona.
