Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Udjat: L'exotisme de l'Antic Egipte a Barcelona
Foto: ICUB Udjat: L'exotisme de l'Antic Egipte a Barcelona

Egipte a Barcelona: una fascinació que fa segles que dura

L'exposició 'UDJAT: L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona' explica l'atracció de la societat barcelonina per l'Antic Egipte

Per
Ricard Martin
Publicitat

La fascinació que exerceix l'antic a Egipte a Occident és innegable: els descobriments arqueològics del segle XIX van contribuir a fixar una fascinació per la grandiloqüència de les piràmides i els temples, l’escriptura d’aparença misteriosa o els ritus funeraris que semblen ocultar secrets esotèrics. L'exposició 'UDJAT: L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona' –que serà al Museu Etnològic i de les Cultures del Món del carrer Montcada fins al 21 de juny– documenta i analitza l'embruix que l’antic Egipte va exercir en la societat barcelonina d'aleshores, que va omplir de vestigis artístics i arquitectònics la nostra ciutat i que encara tenim a peu de carrer. Vegem-ne cinc peces.  

1. L'Arca de l'Aliança de Sant Just
Al cor del Barri gòtic s'hi amaga una Arca de l'Aliança com la de l'Indiana Jones! Però no és mil·lenària ni té poders destructors. La va dissenyar un jove Josep Vilaseca (1848-1910), molt abans que fos l'arquitecte de l'Arc del Triomf. Pel que sembla, l'església de Sant Just li va encarregar a un estudiant d'arquitectura pels volts del 1880: per aquella època, les esglésies competien en altars espectaculars, amb l'objectiu d'atreure més feligresos, esclar. va ser descoberta per casualitat el 2016, oculta en una capella de la segona planta de l’edifici d'ençà feia quasi un segle: l'escala d'accés va ser tapiada l’any 1923! 

Arca de l'Aliança de l'Esglèsia de Sant Just
Foto: ICUBArca de l'Aliança de l'Esglèsia de Sant Just

2. Aïda a Barcelona 
La fina línia que separa l'art de propaganda la trobem en l'òpera 'Aïda'; l'obra magna de Verdi en realitat formava part d’una estratègia propagandística, ja que va ser un encàrrec del virrei egipci, Ismaïl Paixà, fet amb l’objectiu de difondre el llegat cultural egipci i mostrar al món l’ingrés del país en la modernitat. Es va estrenar el 1871 al Caire, i el 1876 va arribar a Barcelona, primer al Teatre Principal, i un any després al seu rival, el Liceu.  

Teatrí de la primera representació d''Aïda' a Barcelona
Foto: ICUBTeatrí de la primera representació d''Aïda' a Barcelona

Podrem veure els teatrins originals de la representació d''Aïda' al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1877, obra de l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, així com els penjolls de Francesc Viñas que portava el personatge de Radamès.

Penjoll de l'òpera 'Aïda', de 1877
Foto: IcubPenjoll de l'òpera 'Aïda', de 1877

3. Cementiris egipcis a casa nostra
El camp en què l'imaginari egipci va trobar més desenvolupament a Barcelona va ser, sens dubte, en l’arquitectura funerària. El cementiri extramurs més antic construït a Espanya va ser el primer cementiri del Poblenou, construït el 1775 i demolit el 1813. En la seva segona versió, de finals del segle XIX, l'arquitecte italià Antonio Ginesi –que coneixia perfectament Egipte de primera mà– va construir una façana frontal amb dues piràmides, així com un gran disc solar egipci a la capella del cementiri. 

Fotografia de 1889 de la façana del cementiri de Poblenou
Foto: ICUBFotografia de 1889 de la façana del cementiri de Poblenou

Per no parlar del cementiri favorit de la burgesia barcelonina, el cementiri de Montjuïc, on les famílies més riques de Barcelona hi van anar alçant els seus panteons familiars, encarregats a prestigiosos arquitectes de l’època, i d'inspiració clarament egípcia. Com aquest monumental obelisc: és el mausoleu familiar de Leandre Albareda, autor del projecte general del Cementiri, erigit l'any 1889. 

Panteó Albareda
Foto: Enric Gracia MolinaPanteó Albareda

4. Burgesos a veure mòmies 
Un altre vincle de la burgesia barcelonina amb l'Antic Egipte era el viatge: un espai de socialització i de preservació de l’estatus de la burgesia, abans que es convertís en cultura de masses. A principis del segle XX, ja feien viatges organitzats a Egipte, contractant agències internacionals, com Cook –el gegant que va fer fallida el 2019!– i s’allotjaven en hotels com el Winter Palace, a Luxor. El viatge a Egipte constituïa un signe de distinció social que acabarà conformant un gènere literari i fotogràfic que definirà una geografia de llocs i, alhora, crearà l’imaginari exòtic que justificarà la visita dels magnats barcelonins. El trobareu documentat aquí amb fotos i llibres de viatges. 

Burgesia catalana davant l'esfinx
Foto: ICUBBurgesia catalana davant l'esfinx

5. L'ull d'Horus, omnipresent 
L’'egiptomania' perviu en el degoteig d’imatges publicitàries inspirades en divinitats de l’antic Egipte. I és curiós veure com en la nostra època, l'ull d'Horus o Udjat ha acabat substituint el sol alat que va captivar la imaginació dels nostres avantpassats del segle XIX. A Barcelona, l’Udjat representa des d’una botiga d’artesania d’importació (SS ART), a una empresa de reformes (Amon-Ra) o al Centre d’Oftalmologia Barraquer. En aquesta exposició seu origen mitològic, el sentit de la seva iconografia, les propietats màgiques que li atribuïen els antics egipcis, així com les funcions pràctiques que tenia, per acabar esdevenint un recurs publicitari. 

NO T'HO PERDIS: Portes obertes als museus per Santa Eulàlia

Llegeix el número de febrer de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat 

Últimes notícies

    Publicitat