[category]
[title]
Són els Replacements catalans, gairebé els Strokes, depenent de com te'ls miris, hereus de tota aquella moguda que bullia fa uns quants anys al voltant del segell Famèlic i del festival Hoteler i que feia preguntar-nos: "què té Vic per molar tant?". Power Burkas són la combinació perfecta entre l'erudició i el pogo (com els va descriure Vice una vegada) i són també l'esperança d'un underground català amb capacitat per arribar a moltíssima més gent, si el panorama estigués una mica menys mediatitzat i es premiessin propostes menys mimètiques i homogènies.
Amb 13 anys de carrera a les esquenes, els Burkas no són nous, però sonen frescos, i més encara per contrast amb la música que sona a tothora, a tot arreu. Potser venen del punk, del garatge i de l'emocore, però les melodies de power pop se't claven com agulles i el seu encant indie, aquesta cosa mig desmanegada tan sexy, són característiques que els converteixen en un grup que hauria de petar-ho molt més. Són, a més, el més semblant als Surfing Sirles que possiblement hi ha ara al panorama.
Claudi Dosta (guitarra), Aleix Marban (guitarra), Martí Ferrer (bateria) i Marcel Pujols (baix i veu), publiquen el 29 de maig Amb la fi al davant (BCore, 2026), un quart disc que sembla apuntar a un apocalipsi imminent, que es fixa en petits drames quotidians amb un sentit de l'humor esmolat i sense obvietats: hi trobem kits de supervivència, crítiques al consumisme, runes, crossfit i menjar (amb sang i fetge), tot amb un deix literari que embasta molt bé amb el caos controlat de les guitarres. Fins i tot hi ha un monòleg de Santiago Rusiñol en forma de cançó: L'escudellòmetro.
Amb la fi al davant arriba cinc anys després de Naïf, potser (2021) –anteriorment havien publicat Mai nego l'oci (2019) i Llarga vida al tarannà (2016)–, però no han estat aturats, no han parat de fer noves cançons ni de tocar. Marcel Pujols, a més, ha tingut temps per publicar un fantàstic disc en solitari, el segon, Copulatius o quasi (Discos Pinya, 2025), un treball molt més folk on ha col·laborat la també vigatana Núria Graham, que ja va fer una esplèndida versió dels burkas, Amor de garrafa (Toilet chronicles), una peça escrita poc després que ho deixiessin com a parella, i que, en versió d'ella, ens feia veure encara més fins a quin punt era un hit.
Quan pots veure els Power Burkas en directe?
Si voleu veure els Power Burkas en directe, tenen uns quants concerts els pròxims mesos, anoteu: Som del Montseny, Palautordera (23/5); La Carrera, Torelló (30/5); Microclima - Ultralocal Records Barcelona (5/6); Nou Ideal, Vic (6/6); Ateneu 24 de juny, Girona (27/6); Festa Major Jove, Vic (3/7); La Deskomunal, Barcelona (18/7); Neuròtic, Manacor (8/8), i Sala Vol, Barcelona (5/9).
