Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

El feminisme en el món dels videojocs

Per Marc Angrill
Publicitat

A ningú se li escapa que en els darrers anys el feminisme està trasbalsant tots els àmbits de la societat. A les cases, aules, oficines, al carrer i també en el món de la cultura la presència y el rol de la dona és qüestionat. Al cinema se li reclama una representació femenina que no perpetuï estereotips i hem vist com el moviment 'Me Too' (Jo També) ha trencat el silenci i la impunitat dels homes que s’aprofiten de la seva posició de poder per abusar sexualment. Les dones de la indústria dels videojocs, i les jugadores en general, també han denunciat el tractament i actituds sexistes que reben amb freqüència.

Si bé la proporció de jugadores s’acosta cada vegada més a la paritat, en el sector laboral dels videojocs elles estan en clara minoria i, sovint, en feines d’administració més que en programació o disseny. L’any 2015 es va publicar el documental 'Mujeres+Videojuegos', de la periodista Marina Amores, que a través d’entrevistes a dones amb diversos perfils professionals posava en evidència el masclisme que impera en els mateixos videojocs, en les comunitats en línia que es generen al voltant i en el lloc de feina. Tant o més reveladora va ser la seqüela 'Hombres+Videojuegos', en la qual es fan les mateixes preguntes als professionals i aquests reaccionen rient estranyats, perquè en la seva experiència resulta inaudit que se’ls pregunti, per exemple, si durant una partida en línia han silenciat el micròfon perquè ningú sabés que eren homes.

Durant l’any passat, Marina Amores va organitzar Gaming Ladies, un esdeveniment exclusiu per a dones estudiants o professionals del sector dels videojocs amb l’objectiu de garantir que les assistents poguessin participar sense sentir-se cohibides. El fet que s’anunciés com un espai segur i no mixt on compartir experiències des d’una perspectiva de gènere va provocar una polèmica molt agressiva. Alguns homes ofesos organitzats via Forocoches amenaçaren en rebentar l’acte. A pesar de les traves i l’assetjament a la xarxa es van dur a terme tres edicions.

Les reclamacions han anat cristal·litzant en forma d’organitzacions que promouen la presència de les dones en les professions que tenen a veure amb els videojocs. Women in Games és una organització internacional de dones que treballen o s’estan encaminant en el món laboral com a desenvolupadores que sorgeix amb la voluntat d’empoderar-se, fer-se visibles, defensar els seus drets i recolzar-se mútuament. A Espanya ha sorgit l’associació germana Women in Games ES i FemDevs, que comparteixen objectius. També recentment han aparegut mitjans especialitzats en videojocs amb una perspectiva feminista i a Todas Gamers i Terebi Magazine directament només hi escriuen dones.

Videojocs i feminisme

Davant d'iniciatives com aquestes, com passa en altres sectors de la societat, hi ha certes persones, sobretot homes, que reaccionen en contra, generant un debat acalorat sobre si el moviment feminista s'ha radicalitzat i desvirtuat cap al que consideren una victimització i una 'caça de bruixes' -bruixots en aquest cas- contra els homes. S'està produint una polarització en el si de les comunitats de jugadors/es i professionals de la indústria. Ocorre que el món dels videojocs està, com tants altres, copat pels homes, i ara que les dones reclamen el seu lloc i més respecte, molts homes se senten atacats personalment, perquè consideren els videojocs com un element identitari (la subcultura 'gamer') i no accepten les crítiques que pretenen fer més inclusius els 'seus' espais.



Com solem sentir, la majoria d'aquests homes es declaren "ni masclistes ni feministes"; veuen el feminisme com un despropòsit basat en falses dades o es consideren ells les víctimes. Hem de tenir en compte que totes aquestes discussions es donen, més que res, en fòrums i xarxes socials, que lluny d'afavorir el debat, donen peu als insults i l'assetjament reiterats. Internet, contràriament al que sembla, tendeix a provocar que ens conformem bombolles de realitat amb aquells contactes amb qui compartim opinions i ens distanciem dels que pensen diferent. Dins la bombolla reaccionària hi proliferen discursos impregnats pel moviment 'alt-right', provinent de l'òrbita pro-Trump, la qual cosa no es dóna en altres àmbits a Espanya, i s'ha conformat una guerra de dos bàndols imaginaris que també, per extensió, és entre els qui qüestionen la dimensió política dels videojocs i els qui rebutgen que es parli d'ells més enllà del seu valor com a entreteniment.

Últimes notícies

    Publicitat