[title]
Historietes de bon rotllet
Distribuïdores cinematogàfiques com A Contracorriente, Vértigo, Avalon, Wanda, Vértice, Karma o Golem es preocupen de portar-nos a les sales les pel·lícules europees més notables, inconformistes i arriscades. I estem molt contents, i que no deixin de fer-ho mai. També han descobert, gràcies al contacte amb el públic i consultant els resultats econòmics, que hi ha una mena de producte que té una estupenda acceptació i que podria ser considerat un gènere. És el 'feel-good movie', és a dir, la història, en un principi, dramàtica i de superació, i que, mitjançant l’ús de la comèdia, acaba bé, d’una manera satisfactòria, positiva, feliç. La pionera seria 'Intocable', d’Éric Toledano i Olivier Nakache, amb un François Cluzet que sembla especialitzat en aquest registre interpretatiu. L’any passat ens va arribar, amb el mateix Cluzet al centre del guió, 'Normandía al desnudo', de Philippe Le Guay, una comèdia rural que seguia, fil per randa, els esquemes d’un gènere que té una branca ben robusta: els arguments protagonitzats per homes d’entre 40 i 50 anys que comencen a grinyolar físicament i psicològicament. Vaja, que no trempen tant com als 20. 'El gran baño', de Gilles Lellouche, s’afegeix a la llista de pel·lis feel-good al voltant del tema següent: "Ara que tinc problemes perquè se m’aixequi la titola, vaig a veure què faig amb la resta de la meva vida".
Els quatre genets contra l’Apocalipsi
Un dels innegables ganxos d’aquesta estrena de l’11 de gener és el seu repartiment: sobretot, quatre actors als quals hem vist créixer, madurar, envellir, engreixar i arrugar-se. Alguns més que d’altres. Són Mathieu Amalric, Guillaume Canet, Jean-Hugues Anglade i Benoît Poelvoorde. Els dos primers, intèrprets amb molta activitat i, a més, uns notables directors. El tercer i el quart, sempre relacionats a un únic títol de la seva llarga carrera: respectivament, 'Betty Blue' (1986) i 'Ocurrió cerca de su casa' (1992).
Merders a casa, traumes a la feina
Lellouche (actor de 'Los infieles', 'Cosas de la edad' i 'Petites mentides sense importància', tres aportacions més al subgènere de la penis-pausa) ens fica els personatges en banyador i en remull perquè cadascun d’ells ens expliqui els seus mals: des de problemes de parella, o amb els fills, a conflictes a la feina. No és un spoiler: tot acaba bé, fins i tot la subtrama de l’entrenadora de l’equip de natació sincronitzada, interpretada per una actriu imparable, la belga Virginie Efira.
I qui són aquells dos penjats?
I una pregunta final: quina és la història al darrera del nedador grassonet i barbut (Alban Ivanov) i del negre amb problemes de comunicació/expressió (Balasingham Tamilchelva)? No, Lellouche no ens conta res: ni d’on venen, ni què coi hi fan, amb els pits caiguts, la closca més o menys a la vista i la panxa desbordada, a la piscina, ni a què dediquen el temps lliure o laboral. Per acabar d’adobar-ho, a penúltima hora, coneixem John (Félix Moati), un membre més de l’equip, i ens el desenvolupen moltíssim més que els personatges d’Ivanov i Tamilchelva. Discriminació!
