[title]
"Diuen que som un gran grup empresarial, i que obrim moltes coses. Però els qui han estat al peu del canó durant 98 anys és la família Tort, i nosaltres ho hem de mantenir a partir d’aquí. Normalment, me la sua el què diran, però per a mi aquesta obertura és molt especial, estic nerviós". Així m’ho explica Lito Baldovinos, fundador del Grup Confiteria amb Enric Rebordosa, pocs dies abans d’obrir les portes al públic del restaurat Bar Mundial (plaça de Sant Agustí Vell, 1), després de quatre anys de tancament.
El Mundial, en aquest tros de la Ribera on encara es respira un cert aire popular i local, aixecarà la seva icònica persiana el dimecres 10 de setembre. Obert el 1925 per Miquel Tort Robiralta, el bar es va convertir en punt de trobada dels aficionats a la boxa i també de la intel·lectualitat exquisida d’esquerres: eren clients habituals ni més ni menys que el Guti, Santiago Carrillo i Gabriel García Márquez.
Normalment, me la sua el què diran, però per a mi aquesta obertura és molt especial, estic nerviós
"Ens va la canya, i hem volgut mantenir el llegat popular del bar", em diu Baldovinos. Fins al punt que durant els cinc primers dies d’obertura, del 10 al 14 de setembre, una carta ja de per si assequible tindrà els preus en pessetes, al 50 % del que valdran després. Es poden fer reserves per correu a info@mundialbar.com i per la web de l'establiment.
Per exemple, si un plat de sípia a la planxa costa 9 euros, aquests dies es podrà tastar a 4,5. L’enfocament gastronòmic és continuista: "Era un lloc de fregits, planxa i closca i ho continuarà sent", explica Baldovinos. Al capdavant de la cuina hi ha Cristina Pérez de la Font del Gat i ex de Sagardi, virtuosa de la brasa però també dels guisats de mar i de muntanya.
I d’això n’hi haurà. "Tindrem uns tres guisats de mar, com ara uns callos de mar i un suquet de peix, i alguna altra guarrada que m’encanta. Per exemple, entrepans calents de peix" un pepito de llom i un entrepà de pop fregit! Ara és el moment d’anar-hi: tastareu l’estofat de tripa a 4 euros i la ració de fetge de bacallà a 3!
Qui escriu, va tenir el plaer de poder tastar abans de l'obertura una carta de marisc i peix conceptualitzada d'una manera d'allò més lúcida i hedonista per Cristina Pérez. Està dividida en planxa, entrepans, guisats, fregits i closa, i ofereix poques opcions en cada apartat, però totes son trets al centre de la diana, fins al punt que l'aparent minimalisme te les fa passar magres a l'hora de triar.
En cuina, a vegades has de fer un pas enrere per mirar d'on vens i fer-ne dos endavant
"El clàssic bar-marisqueria popular a Barcelona està quasi extingit. Esclar, hi ha llocs molt bons de marisc, però també piquen molt. En canvi, aquí pots venir a prendre una copa de vi i unes tallarines o unes gambetes i pagar pocs diners", explica Pérez, que afegeix que "també pots menjar molt bé i sortir ple per uns 30 euros, però la intenció és mantenir els preus de la carta en un ventall popular".
El dia de la inauguració de família i amics els plats sortien volant d'una mínuscula cuina. "El servei serà molt ràpid, tinc al cap que els plats han de sortir al minut", vaticina Pérez. No descobrirem les excel·lències d'unes gambetes o una sèpia a la planxa ben fresques.
Però sí que val la pena ressaltar com de deliciosa és la tortita de camarones amb tàrtar de gamba vermella, amb els caps del crustaci que vessen el preuat suc damunt el plat: un festival de sabor mariner cruixent, on els ullets negres de la gambeta fregida contemplen –amb certa tristor?– la carn vermella fresca (en contraposició amb l'alegria amb què ens ho cruspim).
També és una barbaritat de bo un caçó en adobo, amb un arrebossat tant delicat i fondent en boca que el petit tauró es desfà com si fos una ortiguilla de mar, i va acompanyat amb maionesa de sriracha.
I rematem el festival de mar amb un guisat difícil d'oblidar: uns callos mariners, que en realitat son un capipota (de vedella) amb vieires. És un plat d'immensa melositat i sabors i contrastos molt marcats. "Crec que hem fet un bon mar i muntanya. Per no posar la típica tripa de bacallà, hi hem afegit vieira mesclat amb capipota, que si no el preu es dispara", m'explica la xef, que remata que "a vegades cal fer un pas enrere per mirar d'on vens i fer-ne dos endavant".
Que ningú no esperi una carta de vins naturals o caldos ignots i cocteleria creativa. La beguda es manté en l’àmbit del popular, amb cubates en got de tub, birra ben tirada i vi de la casa amb tirador (que admet barreja amb gasosa). Bàsicament, el que bevia la gent que ara té 45-50 anys i als 18 sortien de classe per fotre’s els primers copassos a la seva venerable barra.
El Mundial va tancar el 2021, durant la pandèmia. I han tingut especial cura a prémer el botó de reinici amb la màxima fidelitat. Per respectar la seva estètica original, el bar manté a l’esquerra la barra de marbre i les prestatgeries amb ampolles, mentre que a la dreta un mural de sis metres, reproduït a partir de fotografies històriques, ocupa la sala al costat de les taules de marbre i ferro, les mateixes on s’asseia García Márquez.
Per arribar al fons del local, es travessa el passadís central, que recull una col·lecció d’imatges i quadres de diverses èpoques del bar. "Vam localitzar un munt de cartells i fotos en un magatzem. I ens vam deixar les pestanyes googlejant fotos per penjar els marcs igual", riu Baldovinos. A la façana s’ha col·locat una rèplica del cartell original al costat de la porta metàl·lica, conservant així el caràcter històric del lloc.
El Mundial Bar accepta reserves i d’entrada estarà obert de dimecres a diumenge amb l’horari següent: dimecres i dijous de 19 a 24 h; divendres de 19 a 1 h; dissabtes de 12 a 1 h; i diumenges de 12 a 24 h. "Però l’objectiu és obrir més d’hora. Si tens un bar que vol ser popular i de barri cal cobrir més hores", pronostica Baldovinos.
Malgrat la seva longevitat, no està catalogat a la llista d’establiments emblemàtics de l’Ajuntament del 2016: és a dir, que cal agrair al Grup Confiteria que mantingui el mateix tipus de negoci. Perquè una botiga de fundes de mòbil amb patrimoni no deixa de ser una botiga de fundes.