[title]
Barcelona està plena d'establiments emblemàtics que han estat testimonis de l'evolució de la ciutat i un d'ells ara està de celebració; el que va ser el restaurant més emblemàtic del moviment de la Gauche Divine de Barcelona compleix 50 anys. Il Giardinetto va ser fundat pel fotògraf Leopoldo Pomés l'any 1974, i des de llavors es va convertir en una icona de la ciutat, no només per ser el punt de trobada dels intel·lectuals de la burgesia barcelonina, sinó també pel disseny únic i un menú basat en la temporalitat dels productes.
Pomés va inaugurar el local amb la idea de crear un oasi al centre de la ciutat i va encarregar el disseny als arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa. L'any que van apujar la persiana, l'establiment va guanyar el premi FAD d'interiorisme, un reconeixement que va tornar a rebre el 2012. El restaurant oferia un menú amb plans de cuina italiana, una gastronomia que no tenia cap prestigi a la Barcelona de l'època i per la que Pomés va voler apostar, gràcies a María Levi, la mare de l'arquitecte Ricardo Bofill. "Mogut pel meu entusiasme, en concloure el plat de 'fettuccini al doppio burro' que ella m'havia guisat personalment, em vaig aixecar de la cadira, em vaig agenollar i li vaig besar les mans repetides vegades. Al cap de dos mesos li vaig oferir dirigir un restaurant, i així va néixer il Giardinetto", confessa Pomés al seu llibre 'No era pecat. Vivències d'una mirada'.
Mig segle més tard, el restaurant continua en mans de la família Pomés i la cuina italiana i mediterrània encara n'és la protagonista. L'oferta gastronòmica està basada en la temporalitat i la senzillesa culinària que donen pas a plats com l'espagueti al llorer Sofia Loren, la pallarda amb encenalls de carabassó i les finíssimes pizzes, entre d'altres. A més, Il Giardinetto també ofereix una àmplia carta de cocteleria i música en directe.
Tot i l'època daurada de l'establiment entre els intel·lectuals va ser a la dècada dels anys 70, Il Giardinetto encara és un punt de trobada per a la cultura de Barcelona. Diverses editorials com Debate i Llibres del Kultrum van escollir l'establiment com a escenari per a presentar algunes de les seves novetats, a més d'organitzar aparadors de diversos artistes, dissenyadors i interioristes al seu petit aparador a la façana. A més, el local també publica les Giardinetto Sessions, una sèrie d'entrevistes en vídeo a personalitats de la cultura a càrrec de Xavier Mas de Xaxàs i Poldo Pomés que es poden veure gratis a la seva pàgina web.
Què va ser la Gauche Divine?
Traduït com a 'esquerra divina', la Gauche Divine va ser un moviment dels intel·lectuals d'esquerres barceloní format per arquitectes, fotògrafs, arquitectes i artistes i creatius de tota mena, i la majoria formava part de la burgesia de la ciutat. A més de ser un focus d'antifranquisme, la discoteca Boccaccio també es va convertir en el temple de la Gauche Divine de Barcelona.
El moviment va sorgir entre finals dels anys seixanta i finals dels setanta, i es caracteritzava per tenir un aire de provocació contra el franquisme, a més de fomentar i exaltar la creativitat. Alguns dels qui en van formar part van ser Ana María Moix, Ricardo Bofill, Oriol Bohigas, Rosa Regàs, Teresa Gimpera i Joan de Segarra, qui va batejar el grup sota el nom 'gauche divine'.
