Els autors de la Bíblia del metal català: "Hi ha milers de persones que fa dècades que fan mètal, o que comencen ara, que estaven invisibilitzades"

Si us preguntem quins grups de mètal català coneixeu, potser només se us acudirà un nom i segurament serà el de Sangtraït. Però hi ha molts, moltíssims, més grups. Per això Dani Farrús, Eduard Cremades i Dani Morell han escrit Història i poder del metal català (Llibres Enderrock), un autèntic totxo (pesat, com havia de ser), on expliquen l'esdevenir d'aquest gènere que té 40 anys d'història al nostre país, un període del qual han referenciat 500 grups. Molts amants de la música i els concerts desconeixen aquesta escena, però ni tan sols ells s’imaginaven que n’hi hauria tants.

“Vam ser els primers sorpresos, perquè el llibre neix com un fil de Twitter; pensàvem que sortirien unes 50 bandes, i al cap de tres mesos en teníem més de 300", diu Dani Morell. I al cap de sis mesos en tenien més de 500. El fil havia sigut un èxit, amb més de 200.000 visualitzacions "i moltes interaccions de gent mediàtica com la Maria Nicolau, el Jordi Borràs... Ens vam adonar que potser el format tan efímer de Twitter no era el més indicat i que potser calia que quedés escrit en un llibre”, explica.

"Abans et podies trobar cançons i vídeos d'Iron Maiden, Halloween i Sangtraït a Catalunya Ràdio, al Plàstic, a l'Sputnik"

Aquest èxit ens aboca a la gran pregunta: per què un gènere amb tants grups i adeptes ha estat a la vegada tan silenciat i invisibilitzat? "Des dels anys 90, tot ha canviat bastant i Barcelona n'és un exemple, gran part de les sales i bars de mètal han desaparegut, i abans et podies trobar cançons i vídeos d'Iron Maiden, Halloween i Sangtraït a Catalunya Ràdio, al Plàstic, a l'Sputnik", diu Farrús. "Sembla que s'ha anat uniformitzant tot en general, però estem contents perquè gràcies al llibre se n'està parlant, hi ha milers de persones que fa dècades que fan mètal, o que comencen ara, que no existeixen per a qui no ho segueix. Un dels objectius principals del llibre és donar a conèixer que hi ha tot això i fer-ne difusió.

Cinc grups més enllà de Sangtraït

Vidres a la Sang

Si per ara no passeu de Sangtraït, els Danis recomanen uns quants grups per començar. "Vidres a la Sang, amb més de dues dècades de trajectòria fan el que ells anomenen Veritable Negre Metall Mort, el nom del grup va sortir d'un poema de Miquel Martí Pol i n'han fet servir molts versos".

Mocs i Cucs

"Un altre que hauríeu de conèixer és Mocs i Cucs, de Lleida, amb lletres reivindicatives i una barreja de thrash i mètal alternatiu que pot agradar a tothom".

Falç de Fetillera

També hi ha grups formats per dones com és el cas de Falç de Fetillera, que abans es deien Falç de Metzinera. "Tenim un capítol dedicat a les dones, per reivindicar-les i visibilitzar-les. "És una música molt interessant que crec que pot agradar a tothom, barreja el doom, una mica de Black Sabbath, música folk, música antiga, medieval, flautes, gralles... i lletres molt treballades sobre la bruixeria primitiva a Catalunya".

Bocc

"Tenen més de 10 anys i fan un doom de veus guturals, més estil Candlemas, però passat una mica pel sedàs d'explicar històries de Barcelona –diu Farrús–, que poden anar cap a llegendes de l'Edat Mitjana". "Per exemple, et parlen del rec Comtal, que és un tothom abocava tota la merda, les escombraries i fins i tot cadàvers quan hi havia guerres, és un grup molt fosc, al qual li agrada molt parlar de temes molt foscos relacionats amb Barcelona i és un grup extrem, que sona molt bé, sona com molts grups anglosaxons".

Bon Braguer

"Bon Braguer és un grup molt rural, són de la Vall del Ges, Osona, amb dos membres de Pesta Porcina idos membres d'Enza, que és un grup de post-hardcore, és una barreja molt interessant i molt àcid, humorístic, amb lletres com la de Qualsevol subnormal fa cervesa artesanal", acaba Farrús.

NO T'HO PERDIS: Grans concerts que es fan a Barcelona del 2025