[title]
No deixa de ser una cruel casualitat l’estrena, en aquests dies de confinament, del seu tercer llargmetratge, quan els dos primers gravitaven al voltant de pandèmies. Tant 'Infectats' (2007), filmada als Estats Units, com 'Els últims dies' (2013) inventaven panorames quasi apocalíptics. Ara tanquen el focus amb 'Hogar', llarg que han rodat per a Netflix i que ens presenta un infern molt més quotidià, amb un protagonista que ha perdut de cop la feina i el nivell de vida, i que fixa les seves obsessions en els nous inquilins del pis que ha hagut d’abandonar.
Fem un Skype amb els germans Àlex i David Pastor, directors i guionistes d’una pel·li que juga al retrat psicològic però no evita els ensurts, i que planteja una angoixant possibilitat: “La idea ens va venir quan, en una de les mudances que hem fet, ens vam quedar amb les claus de l’apartament que havíem deixat. Vam començar a imaginar què podria fer algú prou sonat per fer-les servir. D’aquí creixen de forma orgànica els temes del film: l’ambició, l’enveja, el materialisme...”. Ho explica el David, confinat a Barcelona. El seu germà, des de Los Angeles, afegeix: “És una por més propera que la d’altres films nostres, i per nosaltres era clau donar el punt de vista de l’intrús i no de la família. El protagonista és algú que considera que se li deu alguna cosa, que s’ha guanyat a pols el que havia aconseguit, que no mereixia perdre-ho, i que està disposat a qualsevol cosa per recuperar-ho. La idea era jugar amb això i portar-ho a l’extrem”.
I, quan el periodista els cita com a possibles referents 'De repente, un extraño' i d’altres thrillers de lladres de vides típics dels anys 90, el David contraataca: “A nosaltres ens agradaven més 'Executiu executor' o 'Harry, un amic que us estima', o les novel·les de Patricia Highsmith, que ofereixen aquesta mirada menys evident. De fet, una de les raons de fer la pel·li a Barcelona i no als Estats Units era que crèiem que allà ens haguessin demanat explicar el punt de vista de la parella jove que veu amenaçat el seu modus de vida per un estrany. Però això ja s'ha fet abans, ens semblava més original, millor, donar la mirada de l'intrús. Per estalviar-nos les interferències de Hollywood que ja coneixem, vam preferir fer-la aquí a la nostra manera”.
Més motius per rodar a Barcelona, que tenen a veure amb el capitalisme salvatge com l'espurna que ho crema tot: "Espanya va viure la crisi econòmica del 2008 d'una manera més profunda. Estats Units es va recuperar molt més ràpidament. Aquí havia alterat molt el mercat laboral, afectant moltíssim a gent de determinada edat, que va ser substituïda per gent més jove capaç de sobreviure amb sous misèrrims, mentre que la gent amb lligams i família no s'ho podia permetre. Si els millennials estan lamentablement acostumats a la precarietat, era interessant mostrar aquesta caiguda en desgràcia d'algú que havia viscut l'època de les vaques grasses. Algú que havia lligat la seva identitat a les seves possessions, a una abundància que, a més, creu que mereix. Quan li prenen tot això s'adona que no té res, perquè no ha construït res més. Tot això donava molt de joc".
Netflix
Actors amb garanties
Contents amb el repartiment que han reunit, els Pastor destaquen als protagonistes: "Teníem al cap al Javier Gutiérrez des que vam veure 'La isla mínima'. Ja el coneixia, però era com veure'l per primera vegada. Ja teníem la idea de la pel·lícula, i vam pensar que si algun dia escrivíem el guió, voldríem a algú com ell, amb aquesta qualitat d'"españolito" de a pie, de persona molt quotidiana que el feia especialment inquietant", diu David Pastor. El seu germà Àlex afegeix: "La imatge del Mario Casas també ens ajudava molt: el protagonista està molt obsessionat amb la perfecció, amb la vida ideal, i tenir davant el Mario ho fa una cosa una mica inabastable. És fàcil idealitzar les vides alienes des d'una mirada superficial, però quan t'hi acostes una mica més, tothom té les seves esquerdes, les seves debilitats, les seves pors... I el Mario, a més, representa molt bé la imatge del seu personatge: té èxit professional, és una persona amb carisma, atractiva, i representa aquesta aparença de perfecció de manera molt potent; i la seva capacitat com a intèrpret permetia veure on estaven les esquerdes i creure't la humanitat darrera d'aquesta imatge".
'Hogar' és la primera col·laboració dels Pastor amb Netflix. “Es fa millor tele gràcies a les plataformes, i han ajudat a rescatar la varietat en cinema: veníem d’una època de polarització, amb pel·lis-esdeveniment d’acció i efectes especials, i d’altres de petites. I aquelles produccions amb pressupostos mitjans, orientades a un públic adult, havien anat migrant al format de sèrie. Els equivalents cinematogràfics de 'Mad men' i 'Breaking bad' havien desaparegut. Gràcies a plataformes com Netflix, estan tornant”, remata Àlex Pastor.
