[title]
Potser no us hi havíeu fixat mai, però si mireu atentament el cel de Barcelona, podríeu trobar-hi unes bèsties inesperades. Són els xèrifs dels nostres núvols, els que controlen tot el que hi passa des de les altures, de Montjuïc a l'abocador municipal. No són uns treballadors qualsevol, es diuen Dora, Murci i Sahsa, entre d'altres, i són àguiles, falcons i mussols, i la seva feina és la de controlar la densitat de població d'aus de la ciutat.
Principalment, t'hi pots topar si passeges per l'anella olímpica, el centre d'operacions d'aquesta brigada que treballa en tres focus diferents: "Ens encarreguem de captar la localització –on viuen les aus–, captura, sobretot de coloms, i de mostrar als animals que no estan al seu hàbitat", ens explica el Marc, d' de la sobreADDA OPS, empresa de control de fauna urbana encarregada de gestionar el problemapoblació de coloms, cotorres i gavines que hi ha a la ciutat. El control d'aquestes espècies no és fa perquè sí, la seva presència és una font de malalties, a banda d'altres problemes –soroll, brutícia, desperfectes en el mobiliari urbà...– que poden ocasionar.
I com ho fan aquestes bestioles per fer aquest control? Mitjançant vols de reconeixement que provoquen que les espècies invasives s'allunyin de la ciutat, que al final, no és el seu hàbitat natural: "Aquí hi ha molta disponibilitat de menjar per a segons quines espècies, que alhora no troben depredadors. Per tant, si no es controla, això és un paradís per ells", recorden els responsables. Un dels llocs on més treballen àguiles, falcons i mussols controlant la fauna és, per exemple, l'abocador, on coloms i gavines es troben amb un bufet lliure de menjar. El fet de topar-se amb un depredador rondant la zona, provoca que decideixin que potser és millor no acostar-s'hi. En Marc d'ADDA ens posa un exemple ben clarificador: "Molta gent no sap que les cotorres són una espècie profundament invasiva, i el que aconseguim treballant amb falcons és que deixin de fer nius en veure'l i marxin".
Cada espècie treballadora té les seves maneres de fer, com si haguessin estudiat un ofici, i no tots estan destinats al mateix tipus de feina. Per exemple els falcons són de vols alts amb els quals aconsegueixen que les gavines marxin disparades, ja que per elles és un gran depredador. En canvi les àguiles són de vols baixos i furatigen els coloms, com els mussols.
"Són animals molt llestos, que s'agafen al seu amo com si fos una parella", ens diuen, i a ulls nostres, el seu ensinistrament no sembla massa diferent del d'un gos: responen als estímuls –premis– com ho pot fer el teu quisso. Els seus animals viuen amb persones particulars que són absoluts apassionats dels animals i que han pogut fer de la seva passió, la seva feina. És el cas del Jordi i l'Eli, ells són els amos d'àguiles, falcons i mussols, tot i que tenen molts animals a casa: "Treballar amb animals t'aporta moltíssim", diuen, a més d'explicar-nos que són exemplars que viuen ben feliços.
Nosaltres els hem pogut veure i tocar, i us assegurem que són àguiles, falcons i mussols totalment adorables. Si us els trobeu, però, millor que no us hi apropeu, penseu que segurament no hi haurà els seus ensinistradors i us veuran com un perill. Tal com ens expliquen ells mateixos, una au com són les seves "mai atacarà altres animals, només es defensarà". Així que la nostra recomanació és que els admireu com a bèsties precioses que són, els feu una foto amb el vostre telèfon mòbil i els deixeu seguir amb la feina.
