[title]
No és cap misteri que a Barcelona hi ha una carretada de restaurants gallecs. La diàspora gallega va repartir desenes de milers de persones: les dades de la Xunta de Galicia parlen de 70.000 gallecs migrats a Catalunya, uns 60.000 d’ells residents a Barcelona (dels descendents de gallecs ja ni en parlem: el periodista Manuel Valdés, del programa Lonxe da Terra de Ràdio Pomar, xifra els nascuts a Barcelona amb antecedents gallecs en uns 300.000). Un dels accents de Barcelona és el gallec. No entrarem a valorar la veracitat de la cèlebre frase de Castelao (“els gallecs no protesten, sinó que emigren”), però sí que podem afirmar que dels que emigren, n’hi ha un bon grapat que obren bars i restaurants.
Tots tenim un gallec favorit: Arume, Rías/Kru, A Gudiña… Però em rondava pel cap un dubte: com es menja, avui, en un Bar Galicia? Hi trobarem la quinta essència gallega a preus de barri, o un bar llardós amb efluvis de fritanga? Valia la pena delimitar l’objecte d’estudi: perquè hem descobert que dels cinc locals que hi ha llistats a Barcelona amb el nom de Bar Galicia o Bar Restaurante Galicia, només en queden tres d’oberts (ens referim a negocis que es diguin exactament així, res de Taverna Galicia o Marisqueria Galicia o Miña Terra Galega…) O sigui que ens hem llançat a veure i tastar la Galícia profunda de les barres de casa nostra, a veure quin pop hi donen.
Hi has passat per davant mil cops. Però hi has entrat mai?
La primera parada és a la icònica façana del Bar Galicia del Paral·lel (Paral·lel, 131. T. 93 325 48 41). Allà, la propietària, l’Elvira Rodríguez –que és de Zamora– m’informa que el seu difunt marit formava part de la primera generació de gallecs establerts a Barcelona, i que el seu Bar Galicia complirà 40 anys de vida el mes de desembre.
S’ha mantingut bé: aquest és un bar vintage per als molt bareros, amb una barra de ferro impecable, tapes en vitrina refrigerada i fotos dels entrepans.
"En realitat, més que un bar gallec, som una casa de menjars de la iaia", matisa Rodríguez. Doncs res, demanem els dos plats amb més galicitat de la carta; i endrapem un pop a la gallega impecable, tendre i amb els cachelos com cal, i un garró al forn, servit laminat, sucós i amb puntes de greix torradetes, que planta cara a qualsevol espècie invasora de pulled pork (i va acompanyat d’aquelles patates fregides tan bones que només saben fer els gallecs). Primera prova superada amb nota.
Un Bar Galícia de propietat xinesa
A vegades, els bars Galicia no tenen cap nom visible, però tothom sap que es diuen Bar Galicia. Això succeeix amb el Bar Galicia de les Corts (Nicaragua, 104. 638 24 17 91), un clàssic d’aquells oberts des de fa dècades en què els del barri –i algun foraster– sabem que s’hi menja peix i marisc de la ria del bo, a preus molt atractius. Hi fem via, i la jugada sembla segura: menys pel detall que ha canviat d’amos. La Lily Xu, del nord de la Xina, m’explica que va treballar una temporada al Bar Galicia i en va negociar el traspàs amb els propietaris, que es jubilaven. “Vaig arribar a Espanya l’any 2000, i sempre he treballat en hostaleria. El menjar gallec m’encanta, perquè té qualitat i quantitat”, m’explica.
La racistada recurrent (“els xinesos s’han carregat els bars de tota la vida”) que he sentit en boca de tanta gent esclata pels aires quan seus a menjar aquí. Devoro un dels millors pops a la gallega de la meva vida, no exagero (a 24,90 € la ració, però en podeu demanar mitja) i una ensaladilla russa modèlica, que em llisca mercurial gola avall al solet d’una terrassa discreta. I el lacón és celestial (quins cachelos!).
"No tots els plats són gallecs, però intentem fer-ho tot bé", em comenta en Xu. D’un repertori ampli de tapes i platets —des de cargols amb conill fins a sardines a la planxa— tot inspira la mateixa confiança que els tres plats que hem tastat. I tenen vi tèrbol, senyal de galleguisme militant. La terrassa, assolellada i discreta, amb vistes a un carrer Nicaragua sempre desèrtic —més des que el PSC es va traslladar a Poblenou— és d’allò més simpàtica.
Punt de trobada veïnal en el desert d’asfalt
La ruta de Bars Galicia s’acaba en una altra xinxeta prominent del paisatge de bars de Barcelona: ni més ni menys que al Bar Galicia de a tocar plaça Espanya (Gran Via, 425, de dl. a dg. de 6 a 1 h), de façana majestuosa i horari extensiu. Ben segur que heu passat per davant moltes vegades i us heu preguntat com s’hi menja.
Doncs la mar de bé. Hi endrapo un clàssic que ara té certa revifalla, l’orella de porc a la gallega, i és ben bona: tendra, i s’hi nota l'enriquiment de verdures de la cocció. I el pop a la gallega no desmereix els anteriors, que ja és dir. I el pop a la gallega podria participar en una de les batalles del Chicote amb bona nota.
Al Bar Galicia de Gran Via cuinen els plats de carn d’un menú de 14,90 € amb forn de llenya
Parlant de brou: la propietària, la Hilda Demarchi, m’informa que els divendres hi ha un menú especial de cocido gallego amb tot el material portat directament de la cantonada verda. I cada dia, de dilluns a divendres, posen a taula un menú de migdia (14,90 €) més que ben resolt. Amb l’afegitó que els talls de carn surten d’un forn de llenya! Menjar-se un xurrasco o un entrecot de planxa en un bar és arriscar-se a la sola de sabata recremada: aquí, aquesta peça humil té sabor de llenya, sucós i al punt. Tingueu-lo en compte: una àncora social pels veïns que queden a Gran Via, Tingueu-ho en compte: també és una àncora i punt de trobada per als veïns que queden a la Gran Via, una de les avingudes més estimades de Madrid i una detestable autopista urbana a Barcelona.
Doncs hem demostrat la tesi: us en podeu refiar dels Bars Galicia de Barcelona. Almenys dels tres que queden!