[title]
"Durant l'ampliació de la Casa Vicens i del jardí l'any 1925, la cascada va quedar convertida en una estructura exempta, com un arc triomfal, fins que va ser enderrocada el 1946". Així és com la web de Casa Vicens, la primera casa firmada pel mestre Antoni Gaudí, descriu com va desaparèixer la imponent cascada que presidia el jardí de la finca. Amb la voluntat de ser una de les joies de la casa, amb l'altura suficient per veure's des del carrer i, amb l'objectiu climàtic de refrescar l'ambient, la construcció s'esfuma després de la venda parcial del jardí dels Vicens. No és fins 134 anys després -sense comptar amb la rèplica que hi ha a Reus construïda el 1976- que s'ha tornat a aixecar de nou i aquesta vegada ha sigut una mica més enllà de Gràcia, en el Museu de les Aigües de Cornellà.
10 metres d'altura, 27.000 maons i 3.000 rajoles
Ni més ni menys. L'obra s'ha reconstruït de forma fidel al disseny de Gaudí. "S'han seguit les mateixes tècniques constructives de l'època", afirma l'arquitecte director de l'obra, Josep Vicenç Gómez Serrano a La Vanguardia. La reproducció s'aixeca des de l'admiració per l'arquitecte i, per tant, s'han tingut en compte tots els detalls, maneres de treballar i materials que avui dia ja no es farien servir. Inclús els maons s'han fabricat un a un, tal com es feia a finals del segle XIX.
Imponent i a l'hora lleugera, la cascada de Gaudí és una peça que pots envoltar, caminar i, sobretot, admirar perquè és "formalment contundent, estèticament preciosa i absolutament funcional, ja que servia per refrescar l'ambient de la casa", assegura Daniel Giralt-Miracle, expert en l'obra del geni a El Periódico.
Una nova vida per davant
La primera cascada de Gaudí només va poder complir 60 anys de vida per culpa de l'especulació del barri que la va tombar i fer desaparèixer. De fet, se sap des de fa relativament ben poc de la seva existència. Ara, el Museu de l'Aigua de Cornellà de Llobregat ha vist en la seva rèplica a escala real una manera de fer justícia a una obra de gran valor artístic a la vegada que la vol transformar-la en la nineta dels seus ulls. Un impuls, sense dubte, en les visites a l'espai museogràfic.
