Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

'Eugenio', les llums i ombres de l'humorista en un documental

Per Pere Vall
Publicitat

Jim Carrey també té problemes

Conec una persona que va deixar de visitar o de simplement trucar el seu millor amic, el seu íntim, el seu germà gairebé, quan aquest últim va emmalaltir per, finalment, morir sol. "És que em fa fàstic, i ja no em fa riure", va argumentar la persona que va demostrar ser molt poca persona. Perquè més aviat el que buscava en el pobre difunt era un pallasso, un clown, un bufó que l’entretingués. I quan el graciós va deixar de ser graciós, i feia pudor i no podia ni parlar... vinga, a les escombraries. Que n’és de dura la vida dels còmics. De cara a la galeria semblen feliços. Quan arriben a casa o entren en decadència física o mental, tot són problemes i soledats. En parla el documental 'Jim y Andy', sobre el rodatge de 'Man on the Moon' i tot el procés de Jim Carrey per convertir-se en Andy Kaufman al film de Milos Forman, i, ara, també ho fa 'Eugenio', que s’ha projectat durant el recent DocsBarcelona.

La deconstrucció del graciós

Per a molts ganàpies, Eugenio era, és i serà sinònim d’humor intel·ligent, de perfecta construcció de l’acudit. I com feia les pauses! I, renoi, com administrava els silencis! La pel·lícula de Xavier Baig i Jordi Rovira ens ve a dir "aquest és el vostre Eugenio brillant i impecable... a partir d’ara us cagareu a les calces amb el que us explicarem, que és la cara obscura del món de l’espectacle, l’infern dels triomfadors, el pal de la cocaïna i la davallada d’un mite". I no triguen pas gaire en fer-ho.

La brutícia surt a rebre’ns

Amb la col·laboració de la seva ex dona, dels fills i d’altres personatges propers a Eugenio, comencen a estirar de la manta i a ensenyar uns draps més que bruts, fets una pura i pudorosa merda. Quan et penses que la cosa remuntarà i el relat acabarà amb la recuperació de l’heroi, van i ho arrodoneixen amb la descripció de la mort del còmic. Per molta poesia i lirisme que hi posi el narrador dels fets, expirar és expirar, i el traspàs del protagonista és tristíssim, patètic.

Informació afegida

Un pare masclista, uns fills que no s’entenien entre ells, diferents figures del món del periodisme dels anys 80 i 90 o uns col·legues que prenien droga com qui menja pipes de carabassa es passegen per la pel·li per esmicolar qualsevol imatge que d’una persona alegre i segura tinguéssim d’Eugenio. Com a espectador, agraeixes la crua sinceritat i el valor de tots. A partir d’ara, quan tornis a escoltar l’acudit de les blanques o les negres o aquell del cul i el mussol no podràs evitar afegir-hi coses que ja saps, i abans no sabies, d’aquest geni que va ser Eugenio.

Últimes notícies

    Publicitat