[title]
Pensem el que pensem de La Bola Negra –a alguns, la majoria, els sembla una obra mestra visual i emotivament aclaparant; a d'altres, un rotllo macabeu amb el qual els Javis han descobert que Federico García Lorca era homosexual i d'esquerres– no hi ha dubte que al poeta de Granada el franquisme el va assassinar per, com va escriure l'hispanista Ian Gibson, "ser l'ambaixador cultural de la República".
Lorca va encarnar com ningú l'ideal cultural republicà: portar l'art i l'educació al poble. Pel seu carisma, visibilitat internacional i lideratge en projectes estatals, Lorca actuava de facto com el gran representant cultural de l'Espanya republicana; i en el minut u de la repressió, el 1937, Franco ho va tenir molt en compte. Però més d'una dècada abans de l'afusellament del poeta, Lorca va trobar a Cadaqués i en la seva amistat amb Salvador Dalí un refugi creatiu.
Les dues visites de Lorca al Cadaqués de Dalí
Madrid, tardor de 1922. Segons explica Ian Gibson al volum La vida desaforada de Salvador Dalí (Anagrama, 1997) durant els seus tres primers mesos a la prestigiosa Residencia de Estudiantes de Madrid, un Dalí de 18 anys –amb la necessitat de destacar impresa a l'ànima ja de fàbrica– tremolava davant la perspectiva del retorn de Lorca, qui als seus 24 anys ja estava considerat un prometedor dramaturg, un pianista excel·lent i un orador carismàtic. Malgrat aquests recels, la passió que tots dos sentien per Rubén Darío i la poesia francesa els va fer amics.
Cadaqués, abril de 1925. Lorca i Dalí van viatjar des de Figueres a Cadaqués en taxi i hi van arribar al migdia, just a temps per dinar a la terrassa de la casa d'estiueig familiar, situada a la platja d'Es Llaner. Tothom estava molt a gustet: 25 anys després, Anna Maria Dalí va dir que "a les postres érem tan amics com si ens haguéssim conegut de tota la vida". Lorca, per la seva banda, estava encantat amb Cadaqués: amb el paisatge, les processons de Setmana Santa i l'església parroquial, però també amb el color local de personatges com la Lídia Noguer, una peixatera anada de la flapa que també va fascinar Dalí, Josep Pla o Pitxot.
Durant la seva estada, Lorca va llegir per a la família Dalí i amics la seva obra Mariana Pineda, encara sense estrenar. Passat Setmana Santa, el pare de Dalí, el notari Salvador Dalí Cusí, va organitzar a Figueres una segona lectura de Mariana Pineda, un recital de poesia i, millor encara, va sufragar una ballada de sardanes a la Rambla de Figueres en honor al poeta.
Van tenir relacions sexuals Lorca i Dalí?
Hi va haver una relació sexoafectiva entre tots dos en aquella primera visita? És a dir: va haver-hi marro lorquiàdalinià? Des de la seva estança a Cadaqués, Lorca estava treballant en el poema Oda a Salvador Dalí, que es va publicar l'abril de 1926 a la molt distingida Revista de Occidente i va tenir un enorme impacte. Segons la biografia de Gibson, en una entrevista amb el poeta Alain Bosquet el maig de 1926, Dalí va declarar que Lorca en aquesta primera visita li va tirar els trastos sense manies: el poeta hauria intentat en dues ocasions sodomitzar-lo, però no hauria passat res. Perquè ell, Dalí, "no era pederasta" i, a més, "li feia mal".
Sigui com sigui, després d'aquell primer viatge, Cadaqués va quedar en l'imaginari lorquià com un lloc mític amb ecos de la serenor de la cultura clàssica.
Cadaqués, en el fiel del agua y la colina,
Eleva escalinatas y oculta caracolas.
Las flautas de madera pacifican el aire.
Un viejo dios silvestre da frutas a los niños
Va deixar escrit Lorca a Oda a Salvador Dalí, que ha quedat en el cànon poètic espanyol com una de les fites literàries de la Generació del 27 des del moment de la seva publicació (i a banda de fer una apologia de la llum i l'ordre de Cadaqués contra la foscor i el caos, és una gens dissimulada declaració d'amor a Dalí).
El juliol de 1927 va tenir lloc la segona visita de Lorca a Cadaqués. Feia un any que els dos artistes no es veien, perquè Dalí havia sigut expulsat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid. "Podem imaginar les explosives energies alliberades pel retrobament", apunta l'hispanista Ian Gibson. L'estada va ser de pocs dies, però la relació entre tots dos, segons els biògrafs, va quedar tocada. A finals de juliol, Lorca va tornar a Granada, i des de Barcelona, Lorca va escriure una emotiva carta al pintor, on un paràgraf feia pudor de disculpes després d'un desaire.
"M'he portat com un ruc indecent amb tu", va escriure Lorca a Dalí
"M'he portat com un ruc indecent amb tu, que ets el millor que hi ha per a mi. A mesura que passen els minuts, ho veig clar i en tinc un penediment real. Però això només augmenta el meu afecte per tu i la meva adhesió al teu pensament i qualitat humana", va escriure Lorca des del Cafè de la Rambla de Barcelona, el 31 de juliol de 1927. A què es referia Lorca amb "haver-se portat com un ruc indecent"? El crític d'art Rafael Santos i Torroella creu que es referia a una segona i molt recent temptativa de tenir relacions sexuals amb el pintor.
En qualsevol cas, opina Gibson, al final de la segona visita de Lorca a Cadaqués, Dalí "estava ja seriosament preocupat pel rumb que prenia la relació amb el seu amic". Segons Gibson, Dalí estava molt preocupat per afirmar la seva heterosexualitat en públic (no oblidem que el cercle més influent de l'avantguarda artística espanyola estava ple de mascles com Buñuel o Pepín Bello, que retien culte a una hipervirilitat agressiva i tenien un gran ascendent sobre Dalí).
Dalí estava molt preocupat per afirmar la seva heterosexualitat en públic
D'aquesta segona estada a Cadaqués, Lorca en va treure en clar l'escenografia de Mariana Pineda, a la qual Dalí va contribuir de manera fonamental, i una visió d'un Cadaqués més erotitzant i sensual, menys hel·lènic. "Cadaqués té l'alegria i la permanència de bellesa neutra del lloc on ha nascut Venus, però ja no es recorda. Va cap a la bellesa pura [...] Ara veig com a Cadaqués em sentia les espatlles", va escriure Lorca en la mateixa missiva (que, llegida entre línies, sona a desengany monumental).
Encara que el viatge va comportar aplaudiments i lectures públiques, la visita de 1927 va deixar seqüeles. Lorca va comprendre que Dalí mai correspondria als seus sentiments en el pla físic o de parella. Dalí va començar a veure la poesia de Lorca com a massa tradicional i lligada al folklore, pressionant-lo per endinsar-se en l'avantguarda més dura. Lorca, per la seva banda, es va veure afectat per les crítiques constructives, però contundents, de Dalí sobre els poemes que donarien forma al Romancero gitano.
Poc després de l'estiu de 1927, les cartes entre tots dos van començar a espaiar-se i la bretxa personal i artística es va fer irreversible.
