[title]
"Jo vull cantar i vull portar sempre l’Alguer, la meva història, la mar, els sentiments, la vida de la costa, dels mariners, l'amor, la nostàlgia, la mort, tot allò que m'ha passat per la vida, jo t'ho porto als escenaris i t'ho regalo". Així es presenta Franca Masu, famosa per començar a cantar en català de l'Alguer als anys 90 i que el 13 de juliol podrem veure en directe a Perafita en un doble cartell amb Ferran Palau dins el marc del festival Perifèria Cultural. Serà el seu únic concert d'aquest any a Catalunya, perquè cada vegada és més cara de veure al principat, tot i que a ella li agradaria venir més sovint. Parlem amb ella de música, llengua i pressió turística, de riba a riba de la Mediterrània.
Ara mateix ets a l’Alguer, oi?
Sí, demà i començo amb una coseta a Sardenya a la part de l'altra banda de la costa l'Alguer, a Cabras. Per un festival d'arqueologia. Així que tenim un festival d'arqueologia, el festival Perifèria i un festival de literatura i poesia, La Lluna en Vers, a Mallorca. Coses culturals, molt boniques.
Feia molt de temps que no tocaves a Catalunya?
Els concerts estan començant a esdevenir cada vegada menys freqüents, és una llàstima. Parlo d'una vegada a l'any. Molt poquet, molt poquet. Perquè tot s’està posant molt difícil, sobretot amb els viatges, les despeses… Com veus, em demanen de venir només amb un músic i això ja et diu la veritat de la cosa. Va bé, paciència, però farem un espectacle bellíssim, perquè tinc un guitarrista extremament professional i virtuós.
Quan eres petita no parlàveu alguerès a casa, oi?
No, no, no.
Què parlàveu a casa?
Italià. Els meus pares eren mestres d'escola primària, per tant, la cosa principal era parlar superbé italià. Era una època en què el dialecte semblava una cosa de pobres. A part del fet que ma mare era d'un poble molt de l'interior de l'illa, i mon pare de l'Alguer. Tots dos, clarament, es comprenien si parlaven sard entre ells, però ma mare no ha comprès mai l’alguerès. Jo el vaig descobrir de gran i me n’he enamorat verament de gran, quan ja cantava, en públic i professionalment, jazz, música lleugera, coses que m'encantaven. Mai hauria pensat que l'alguerès pogués esdevenir la meva llengua professional per expressar la meva vida, per portar la força de la meva terra, per portar l'Alguer al món.
Hi va tenir molt a veure la Maria del Mar Bonet.
Un gran alcalde del temps em va dir: “Franca, aquesta nit vindrà a tocar a l’Alguer la Maria del Mar Bonet, no te la perdis, per favor". M'havia regalat un disc del grup Al Tall, i com que eren una mica massa folk, a mi no m'agradava gaire [riu]. I la nit que vaig anar a veure la Maria del Mar vaig dir “mare de Déu, això no és possible, és un món que m'està obrint, jo també puc arribar a cantar aquestes músiques de la marina de l'Alguer, amb aquestes percussions". Era l'any 96 i ella era una deessa, era meravellosa, amb aquells cabells, tot un luxe, aquest concert.
"No vull ser pessimista com amics que tinc, l'alguerès morirà si el deixem morir, jo faré l’impossible"
Quina és la situació actual de l’alguerès als carrers de l’Alguer?
Et dic la veritat, hi ha moltes associacions que defensen la llengua i que hi treballen, per a nens, per a minyons més grans… Però veig que és difícil. Hi ha més projectes que abans, però tenim por que mori l’alguerès, perquè la por existeix, perquè la franja dels joves no parla l’alguerès. L’Alguer és una ciutat multiculti, no són tots algueresos, els algueresos grans són morts, i no totes les famílies han traspassat la parla als nets, als fills. Ara estem intentant l’impossible per portar-lo a escola i estan naixent concursos de música i això és bonic perquè encoratja. No vull ser pessimista com amics que tinc, que diuen que morirà. Morirà si el deixem morir, jo faré l’impossible.
Coneixes els artistes joves catalans del moment?
No soc una gran coneixedora del panorama català, però veig que floreix increïblement, noms i noms i noms, joves que fan rock, cançó d’autor… A l’Alguer és com que fa una mica de vergonya, que sempre fa pensar en la cançó melòdica, en la cançó d’autor supertrista. No soc una fan del reggaeton, però una bella rumba catalana és carina, és bella, és joiosa, fa feliç. També comprenc que un jove no pot començar a fer música pensant de viure de la música. Jo sí que vaig deixar l’escola per viure de la música, m’ha costat, però eren èpoques boniques, guanyaves diners, començaves a poc a poc, però he tingut caixets meravellosos. És tot comerç, avui, necessites un productor, un entourage, fer vídeos, i els joves amb el telèfon proven fortuna.
"Si em falten paraules les he de prendre a la casa de la mamma, que és Catalunya"
Hi ha cantants joves en alguerès?
El que veig a l’Alguer són veus joves, boniques, entonades que tenen un petit gust, però em sap greu mirar enrere i no haver deixat una herència, m’hauria agradat impartir un curs d’interpretació de cançó en alguerès, però ningú m’ho ha demanat. Veig una altra veu de l’Alguer en Claudia Crabuzza, clarament, la Claudia, bravissima, ha triat un camí diferent del meu, i canta un alguerès superpopular. Jo prefereixo mesclar amb català, perquè a mi em falten les paraules d’ella per cantar. I si em falten, les he de prendre a la casa de la mamma, que és Catalunya [riu]. No a tothom li agrada, però a mi m’encanta perquè les paraules han de tenir un so, un so suau, com deia Amália Rodrigues, si aquella paraula no sona, no la canto, només versos que llisquen de la boca, per a mi és una joia pronunciar paraules boniques, i vosaltres en teniu moltes. El nostre lèxic està més limitat, no hi havia una diferència entre la parla del comte i la del pescador. Jo crec que és legítim que jo canviï la llengua, que li doni riquesa, i pels catalans el meu català és exòtic.
A l’Alguer patiu el turisme de masses de manera similar a altres llocs dels Països Catalans?
Sí, la situació està esdevenint bastant complicada. Crec que cal una regulació, hi ha molts pisos turístics, la gent no troba casa per viure, el centre històric no pot aguantar un soroll com aquest, no és el centre històric que jo he conegut, jo n’he fugit. Quina llàstima, s’ha buidat, perquè només hi ha gent a l’estiu, de l’abril a l’octubre. Hi ha massa restaurants, massa taules al mig del carrer, es dona menjar que no és bo, coses que no fan bé a la cultura de l’Alguer, és una gastronomia aproximativa, tota igual, que costa moltíssim… A mi m’agradaria convidar molta gent a l’Alguer, però em desplau, hem de triar quin turisme volem a l’Alguer, quins diners poden deixar per no destrossar-lo. I que els polítics arreglin el centre històric, perquè està en condicions veritablement lletges, són carrers massa estrets per aguantar un soroll com aquest. I és una llàstima perquè és una perla, qui ve a l’Alguer s’enamora i no se’n vol anar, però no s’hi pot dormir, qui pot anar a treballar?, hi ha una baralla cada nit, és una discoteca a l’aire lliure: reggaeton, reggaeton, reggaeton. Això, no va bé, capito? Va bene.
