Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Guarromán i Villapene existeixen (i hi pots viure)
Notícies / Ciutat

Guarromán i Villapene existeixen (i hi pots viure)

Ultramort
Ultramort

Semblen noms d'herois ('Les increïbles aventures de Guarromán i Villapene'), però són noms de pobles. 

La realitat supera la ficció. Almenys pel que fa a la nomenclatura d'alguns pobles de Catalunya i de la resta d'Espanya. Si no, que els ho diguin als prop de 200 habitants d'Ultramort; un poble del Baix Empordà on el poeta Jaime Gil de Biedma va viure els últims anys de la seva (va dedicar-li un poema a 'Las personas del verbo'). I no. Es veu que a Ultramort no hi ha gentilici. Comprensible. 

 

  

Els amants de l''slow-life', trobaran el seu paradís a Correpoco, localitat de Los Tojos (Cantabria), que l'any 2008 tenia 54 habitants. Esclar, com que van a poc a poc... He, he. D'acord, no ha fet gràcia. 

 

 

En la categoria de traducció/adaptació més desafortunada de la història dels pobles d'aquest país nostre, el guanyador no pot ser cap altre que Guarromán; un municipi al nord de Jaén que té prop de 2.000 habitants... que reben el gentilici de 'guarromanencs' (en català) i guarromanenses (en castellà). El nom és la castellanització de l'àrab 'Uadi-r-Rommān' ('riu o rierol dels magraners'), que va evolucionar fonèticament cap a 'Guadarromán' i posteriorment cap a 'Guarromán', en anglès 'nasty-man'. 

 

 

Ai, l'etimologia, la tradició, quantes alegries. A la comarca de la Tierra Llana (Lugo) hi ha Santa Maria de Villapene, també conegut senzillament amb el nom de Villapene, ras i curt. Per motius inexplicables, a la Wikipedia en castellà a on només hi ha dues línies sobre Villapene, en dediquen una a explicar que el 2016 Villapene tenia 151 habitants dels quals 71 eren homes i 80, dones. (?)

 

A Múrcia i amb prop de 40.000 habitants hi tenim Alcantarilla, una altra malaurada traducció de l'àrab 'Al-Qantar', que vol dir 'pont'. No vull imaginar-me com ha de ser viure amb l'eterna broma fàcil de l'olor que fa el poble...

 

 

I aquí un que fa volar la imaginació del gentilici: Pepino, a Toledo. Tot i que ens encantaria que els seus habitants es diguessin 'pepinillos', el gentilici autèntic és 'pepineros' i la història del nom ve del nom d'un dels set hereus pagesos que vivien al poble cap al 1500, que es deia Alonso Pepino. 

 

 

La llista de pobles amb noms curiosos, extravagants i fins i tot inverosímils és enorme: Cebolla, Pulgar, Uña, Peleas ('de arriba' i 'de abajo'), Cotillas, Pantalones, Calamocos... Interminable.  

 

 

 

 

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments