Herederos del Taxi: "Ens van dir que no havíem heretat la grandesa del Fary"

Van començar a les festes de Roquetes el 1997, i de concert en concert, l’Iván, el Marco, l’Ignasi, el Charly, el Juanjo, el Xavi, el Juanjo i el Teix, 'aka' Herederos del Taxi, s’han fet sinònim de festa grossa a Nou Barris, amb un repertori de rumba que va des d’Estopa fins a Las Grecas, passant per Pata Negra i Los Chichos.

El nom del grup és curiós. D’on va sortir?

Marco: El primer cop que vam tocar va ser per a la penya Los Amigos del Fary. Va ser una cosa molt informal, i quan vam acabar algú ens va dir que no havíem heretat la grandesa del Fary, que com a molt podíem heretar el taxi, per la sèrie que feia de taxista ('Menudo es mi padre'). Després, quan ens van sortir bolos, vam pensar que era un bon nom.

En les vostres actuacions hi ha molta reivindicació del barri.

Iván: A Prospe [el barri de la Prosperitat], i en general a Nou Barris, hi ha hagut molts músics. A la gent li agrada fer música i farra al carrer. No és que s'hagi perdut, però és cert que fruit de moltes coses –com les polítiques, com la llei del civisme i la mare que el va parir, de la música electrònica, el reggaeton, dels DJ...–, sembla més complicat... No és normal que ens truquin a nosaltres tant. Ara, si volguéssim, tindríem cinc caps de setmana tocant i el lògic és que hi hagués algú altre a qui oferir-li... I això és una pena. Quan em poso 'melancólico-pesao' els dic: 'Tíos, juntaros y sortiu a tocar'. Deu haver-hi 40.000 que hauran estudiat música i tocaran millor que nosaltres, segurament. Això d'associar-se és difícil i després aguantar la xapa de l''ensayo, y no me sale bien, y mi ego, y me enfado con este'...

Un dels nostres secrets és que no assagem mai

Què us ha fet arribar als 25 anys de grup?

Ignasi: Un dels nostres secrets és que no assagem mai. I després es nota...
Teix: Ara ja no és un secret, home!
Charly: Tenim el millor dels grups de música, que és anar a sopar un 'chuletón' i després tocar; i no tenim el pitjor, que són els assajos, pagar local, anar amb trastos amunt i avall...
Marco: Si fa més de 25 anys que toquem és pel carinyo de la gent de Nou Barris que és la que insisteix que toquem.
Charlie: El nucli principal d'Herederos són l'Ignasi, l'Iván i el Marco. Ells són els fundadors i la base del grup. La resta som els complements. No és un grup que s'ha d'anar, ells són la base i la resta si podem hi anem i si no, no.

Expliqueu-me alguna anècdota divertida.

Ignasi: En tenim moltes, però un cop a Galícia una dona del públic, enmig del concert, va començar a cridar que per culpa nostra la gent es drogava. Ens deia: “'¡Vosotros propiciáis las adicciones, la droga!'”.
Iván: La droga havia arribat a Galícia per culpa nostra... Va ser 'tremendu'!
Marco: Ara fa poc, al gener, el David Herrera, un amic, va anar a dinar al costat de la plaça de la Mercè, al centre, i quan va sortir del restaurant va sentir la música d'Herederos. I es va emocionar, perquè havia anat a dinar perquè era el seu aniversari i va pensar: 'Hòstia, hi ha un concert d'Herederos y no m'havia assabentat'. Va anar a la plaça i resulta que era un àpat popular i havien posat la gravació d'un concert que havíem fet allà els Herederos fa molts anys!
Iván: Sí, la gravació devia tenir almenys 10 anys. Devia ser un casset, perquè no era ni 'pen'!

Teniu alguna cosa pendent?

Iván: Fem una conya, però jo ho dic 'en serio', eh?, que el dia que ens retirem vull que sigui tocant a Illa Fantasia, amb Camela de teloners, i dir: '¡Hasta aquí hemos llegado!'

El dia que ens retirem vull que sigui tocant a Illa Fantasia, amb Camela de teloners

Però, és que penseu a retirar-vos?

Iván: La veritat és que no, perquè ens ho passem bé i el compromís és entre nosaltres. Hem fet coses molt divertides, com tocar als balcons. I un any, en un correbars, vam muntar un escenari en una furgoneta i vam tocar hores!
Xavi: També fem rumbaoke, que és que com un karaoke però amb rumba.
Iván: I ara fem coses que no sé si són xules o perilloses, com que hem començat a tocar amb les nostres filles!. Tenen un punt de gràcia, però també de desgràcia... I també vam fer un càsting i pujava la penya, ens trucaven abans. I va pujar gent jove superbona. Els hi falta només aquest 'arranque'.