Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Isaki Lacuesta torna tèrbol i nostàlgic

Per Pere Vall
Publicitat

Una continuació preciosa

La filmografia d’Isaki Lacuesta és una investigació continuada en l’essència dels dubtes i les preguntes dels homes i les dones: qui som, d’on venim i cap a on anem, per descomptat, però hi podríem sumar personatges que es busquen la vida desesperadament (quasi tots els protagonistes de 'Murieron por encima de sus posibilidades') o éssers fràgils i perduts que cerquen la seva identitat (l’Àlex Monner de 'La propera pell'). De la suma d’aquestes dues línies argumentals va néixer 'La leyenda del tiempo', de la qual, d’aquí uns mesos, s’estrenarà una continuació, 'Entre dos aguas', que abans es projectarà al Festival de Sant Sebastià. Ja he vist la pel·li, i és preciosa.

Dos germans, dues aigües

A 'Entre dos aguas' recuperem els dos germans de l’anterior, Isra i Cheíto, que s’han fet grans, i hi descobrim que la vida els ha tractat de maneres força diferents. La vida o ells mateixos que s’ho han buscat. Cheíto, el germà gran, que, a 'La leyenda del tiempo', deia que volia ser policia o bomber, treballa a la Marina. Isra, que ambicionava un còmode lloc de cap d’obres o de guàrdia civil, surt de la presó al principi del film. Acaba de tornar a ser pare, ha estat desconnectat de la seva família i ho té magre per trobar una feina fora de la delinqüència. I és que l’ambient de San Fernando, pàtria de Camarón de la Isla, és tèrbol.

'Entre dos aguas'
'Entre dos aguas'

Sense japonesa i amb problemes

A 'Entre dos aguas' ha desaparegut un dels personatges bàsics de la cinta precedent, la japonesa que volia aprendre a cantar flamenc... com si fos la cosa més fàcil del món! Ara Isra ja no és com l’Antoine Doinel de 'Los cuatrocientos golpes': com el petit antiheroi de la pel·lícula de Truffaut, l’acompanyem uns anys després la infància. El cineasta francès li va atorgar un món envejable a Doinel a 'El amor a los veinte años', a 'El amor fuga' i a les pel·lícules següents sobre el mateix personatge, un escenari perquè creixés, s’enamorés i creixés. En canvi, Lacuesta situa Isra en el pitjor dels marcs. Süicidi? Enviar-ho tot a la merda? Difícil futur, el d’Isra.

Què passaria en una tercera?

Qui sap si, d’aquí uns anys, hi haurà una tercera entrega de les històries d’Isra i Cheíto. I si el panorama, actualment més negre impossible, haurà canviat per al petit dels Gómez Romero, que ja no estarà trist per la mort del pare i haurà trobat un sentit a la vida, com el Jean-François de l’òpera prima de Sergi Portabella. Isra, Isra, nosaltres sí confiem en tu.

Últimes notícies

    Publicitat