Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ja hem vist 'Rey León' i... Hakuna Matata!
Notícies / Cine

Ja hem vist 'Rey León' i... Hakuna Matata!

Rei Lleó
Rei Lleó

Ningú posa en dubte que 'El rei lleó' -l'original, la de 1994- és un clàssic i que, com tots els clàssics, mai envellirà. Avui hem assistit a la projecció de premsa del 'remake' de Jon Favreau amb certa desconfiança i hem sortit sacsejant el cap i cantant 'hakuna matata!'. Aquesta segueix sent una pel·lícula entranyable i plena d'emoció. Tot i això hem d'admetre que no tot acaba de funcionar en la seva translació digital. Jutjareu vosaltres mateixos: s'estrena el 18 de juliol. Per ara, aquí us deixem les nostres impressions, en cinc rugits.

1. El cicle sense fi

Aquesta és la pel·lícula que ja coneixíem. Tot i que la veurem amb ulls renovats, és gairebé un exercici de correspondències pla a pla, que conserva el poder de meravellar sense tractar de ser original. Així és la seqüència de l''opening', en què Elton John cantava 'The circle of life' mentre el simi xamànic Rafiki aixecava a Simba davant els animals de la sabana africana. Les zebres disparaven coces com boges, els elefants trompetejaven i nosaltres admiràvem des de la butaca el nadó que tenia com a destí regnar sobre totes les terres banyades per la llum del sol. Jon Favreau no té cap intenció de sorprendre'ns, ni de jugar amb les nostres expectatives. Això sí, sentireu els mateixos calfreds que la primera vegada.

 

2. Animals inexpressius

L'equip que va dissenyar els personatges a la cinta dels 90 va estar diversos mesos a Kenya, de safari, estudiant la conducta de cada espècie animal, els seus gestos i el seu caminar, el moviment del pèl. En crear les animacions buscaven un equilibri precís entre les formes de la naturalesa i el còmic del 'cartoon'. La versió de Jon Favreau vol ser, per sobre de tot, d'un realisme que generi impacte, com un documental del 'National Geographic'. I és impressionant, és clar. Però se'ls ha escapat totalment l'expressivitat del dibuix animat (la cara de l'animal amb prou feines és elàstic). I la veritat és que veure els lleons cantant amb el semblant fòssil queda molt i molt forçat.

  

3. Climes més sinistres

Els colors, que en l'original eren vius, saturats, s'han apagat per deixar pas a una barreja de tons grisos i de terra seca, tant en els paisatges com en els personatges. El millor exemple és el de l'ocell Zazu, a qui recordem amb unes plomes blaves molt vistoses i amb el bec taronja, que ara sembla una gavina bruta. Això genera una sensació de desolació sinistra molt interessant, que dóna a la pel·lícula un to tirant a fosc. Un dels millors moments és l'escena del cementiri d'elefants, on els esquelets es podreixen i hi ha bassals de fang bullint com la marmita d'una bruixa, i on les hienes de musell escumós ronden en les ombres buscant carronya.

 

4. El rei en el núvol

Hi ha molts arguments universals camuflats en la història que explica la pel·lícula. Després d'un vernís d'èpica moderna, que ens remet a productes com 'Joc de trons', 'El rei lleó segueix sent una mutació de la trama de 'Hamlet' ambientada a l'Àfrica, pel que fa al relat del príncep que es troba amb el fantasma del pare que va ser assassinat per l'oncle. L'aparició de l'espectre de Mufasa és un dels grans encerts de Favreau. Aquí, aquest núvol en què s'esculpia l'efígie del rei no és més que una forma insinuada pel flaix elèctric d'un llamp a la boira, una mica poètic, subtil, que ens fa pensar que en el fons si hi ha una elegància adquirida, un refinament de les formes.

 

 

5. Obsolescència programada

En refer una pel·lícula que no té més que 25 anys, Disney s'està col·locant en una posició molt complicada. Ens vénen a dir que la versió original ja ha quedat antiquada sense ser conscients que s'estan condemnant a si mateixos al cercle viciós de l'obsolescència programada. Quan tenen previst que estigui vigent la versió de Favreau? 25 anys més? I després, què? Una pel·lícula no pot néixer amb data de caducitat d'entrada. Però el que més estranya és que no hagin aprofitat aquest maquillatge tecnològic per posar-se al dia, per exemple, en qüestions de gènere. Poc serveix aquesta seqüència en el gineceu, on les lleones conspiren contra Scar. Al final, en la manada segueixen sent els mascles els que es disputen el poder.

Advertising
Advertising

Comentaris

1 comments
Natàlia B

Elton John NO cantava Circle of Life, la va composar però qui la canten són Carmen Twillie i Lebo M. Feu una mica més de recerca a Time Out, que porteu una època que déu n'hi do les coses que dieu!!