[title]
La traducció literària sempre és un joc de miralls on cal fer, més que il·lusionisme, màgia: és a dir, adaptar a una altra llengua un univers literari, crear un món lingüístic que encaixi en la realitat de l'idioma original. Aquesta obvietat és molt present en La Senyora Marga i Els Vampirs (Editorial Finestres), la novel·la gràfica que l'escriptor Javier Pérez Andújar (Premi Ciutat de Barcelona) i la dibuixant Raquel Gu (La Vanguardia, El Jueves, Píkara, diari Ara...) acaben de publicar.
Gu i Andújar han parit una road-movie delicada i surrealista que discorre entre El Clot i una Centreeuropa plena de vampirs, un afectuós i humorístic homenatge a l'univers de la línia clara belga i a Bruguera, farcit de referències a la música pop i a la cultura del còmic europea. Un fet insòlit és que és la primera vegada que Andújar publica una obra en català. "És un joc de miralls molt divertit i curiós. Pérez Andújar va escriure el guió en castellà, però la versió original és en català, traduïda per Martí Sales", explica l'Octavi Botana, editor de Finestres.
La Senyora Marga i Els Vampirs és un frondós bosc de referències pop empeltades en jocs de paraules que a primer cop d'ull semblaven intraduïbles. "Vam pensar en algú amb el flow, la gràcia i el bagatge musical de Sales. I després de traduïr quatre gags, li vam ensenyar a l'autor i ho vam tirar endavant", diu Botana d'un còmic que és tan atípic i lúdic on fins i tot fa un cameo l'editor.
Aquest còmic és un homenatge a tot allò que ens emociona i dona sentit a la vida: llibres, tebeos, cinema, cançons...
Sales dona fe de la dificultat d'adaptar al català l'univers pop d'Andújar: posa com exemple el personatge del bluesman Missisípez. "Trobar una traducció per Mississípez em va costar un ou. Fins que vaig trobar Mississipidelasserra", riu. Sales va anar contrastant i afinant amb Andújar aspectes de la traducció, i així va poder incorporar Antònia Font –decisió conjunta– o la Gavina de Marina Rossell en substitució de las Cien Gaviotas de Duncan Dhu.
El còmic es va publicar el dia 3 de setembre en català, i la versió en castellà va sortir 15 dies després en castellà a l'editorial Liana: Margarita contra los vampiros. "Va ser comentar-ho a xarxes i ens van trucar al cap de dos dies de Liana. I la cosa té molta conya, perquè no calia la traducció en castellà: ja l'havia escrita Pérez Andújar abans!", es congratula Botana.
Més enllà de les vicissituds de la traducció, el còmic és una delícia per la delicadesa del traç de Gu i el laberint de referències i simbologia que teixeix Andújar (que, tot i això, no impedeix que la trama i el suspens avancin a bon ritme). El punt de partida és aquest: la senyora Marga, una anciana resident al Clot, a la Placeta de l'Oca, fa el mateix recorregut cada dia. Passa per davant de la botiga de màgia Selecciones Mágicas (que també existeix, de fet) i dina ravioli en un bar. Pensa sovint en la Júlia, una amiga de joventut que va desaparèixer de la seva vida. Un dia, de sobte, l'ànima de la Júlia se li apareix dins el carret de la compra i li demana ajuda: l'ha segrestada un vell vampir, Virgili, de qui s'havia enamorat Júlia de jove.
Els vampirs? Ara mateix, Europa està posseïda per vampirs
A partir d'aquí, la Marga decideix anar a Transsilvània a rescatar-la, amb l'ajuda d'en Quico, el jove d'origen xinès propietari del bar, i en Miguel, un antic legionari que ven loteria a prop del bar. L'anècdota que va originar el còmic faria feliç Jodorowski: "Estàvem prenent algo a un bar del barri, i se'ns va apropar un senyor estrany amb un pegat a l'ull, que ens va deixar un paperet, ens va dir que no l'obríssim i va marxar. L'amo del bar era xinès, com tants d'altres, però amb la particularitat que també duia un pegat a l'ull. Tot just sortir del bar, vam obrir el paperet. Hi havia un ànec dibuixat i una frase que deia: “Aneu amb compte amb els vampirs”. Hem fet aquest àlbum per comprendre el que ens va passar", és la misteriosa revelació de Gu i Andújar.
Estirant el fil de la psicogeografia urbana, Andújar i Gu es van assabentar que al Clot hi ha la placeta de l'Oca, al costat d'una botiga d'articles de màgia que es diu Selecciones Mágicas (Enamorats, 124). La van visitar i els va cridar molt l'atenció que just quan sortien va entrar-hi "una senyora gran amb carret d'anar a comprar, com si anés a mercat".
Sembla que Andújar i Gu hagin fet servir aquests elements amb el mètode del tarot creatiu surrealista: barrejar els significants com cartes i tirar-los al taulell argumental, transformats en quelcom més. Ull: en Quico fa servir un taulell de joc de l'oca com a mapa secret d'Europa per arribar fins a Transsilvània, perquè "el joc de l'Oca és una transposició de l'idea d'Europa, un continent atapeït de laberints simbòlics", diuen.
De fet, tot el viatge de la Marga "és un recorregut al llarg de la història d’Europa, ja que parlem dels seus inicis culturals i màgics, quan Hèracles la va recórrer amb els bous que havia robat al gegant Gerió, i també és un viatge d’aventures per la seva geografia més profunda i agrest". La simbologia dels vampirs al centre d'Europa i les situacions que viuen els personatges durant el viatge "són al·lusions en clau al moment actual d'una Europa posseïda pels vampirs".
Ara bé, el laberint europeu es desplega farcit de referències pop a cinema, música i còmic que alleugereixen i enriqueixen el nivell simbòlic: de Franco Batiatto a Sisa, passant per The Cure i fins i tot Los Burros (i de fet, un transsumpte de Robert Smith és un personatge secundari). "Hi ha un homenatge compartit als còmics europeus, i a totes les coses que ens agraden d'Europa. En general, és un homenatge a totes les experiències que ens emocionen i que donen sentit a la vida: llibres, tebeos, pel·lícules, sèries, pintures, cançons..".