[category]
[title]
Ha mort Karl Lagerfeld, dissenyador referent segle XX i XXI, 'kaiser' de la moda. No contemplava retirar-se: tenia contracte amb Chanel fins el 2045 –ho havia apuntat en alguna entrevista–, però que no sortís a saludar a la desfilada del gener a París va fer saltar les alarmes; i havia enllestit els detalls de la col·lecció d'hivern de Fendi, que es presentarà dijous a Milà. Recordat per moltes frases cèlebres i pel seu estil (la cua, els guants, les ulleres tintades, els vestits de Hedi Slimane, que duia després d'haver-se aprimat), fem cinc pinzellades d'una persona tan estimada com enigmàtica.
El 1954 va participar en un concurs del Secrétariat International de la Laine i va guanyar en la categoria d'abric –en la categoria de vestit el reconeixement se l'enduria Yves Saint Laurent–. Pierre Balmain produïria la peça, i Lagerfeld es convertiria en el seu assistent.
Va ser director creatiu de Jean Patou, també deixaria petjada a Chloe. Va crear la seva marca, Karl Lagerfeld; des de l'any 65 col·laborava amb Fendi i 1983 assumiria la direcció de Chanel. Només per a la 'maison' francesa havia arribat a dissenyar fins a vuit col·leccions a l'any –comptant el 'ready-to-wear', 'cruise', 'pre-fall' i alta costura–, a través de les quals va reinterpretar i modernitzar l'herència de Chanel, sense renunciar a l'artesania que aportaven els brodats de Lesage i les plomes de Lemarié.
Seria dels primers grans dissenyadors en aliar-se amb la cadena de moda H&M, el 2004, amb la voluntat d'arribar a nous públics (va fer una càpsula de trenta peces d'edició limitada i després repetiria l'experiència amb la seva marca i Vans). Tot responia a "l'elitisme de masses" que, segons Lagerfeld, era el "futur de la modernitat".
"De tots els materials, el que més m'agrada és el paper. És on comença un dibuix i on acaba una fotografia", diria Lagerfgeld. Apassionat de la fotografia i dels llibres, autor i editor, el 2000 fundaria Editions 7L i seria una de les firmes habituals de Steidl. Destaquen títols com 'The Little Black Jacket', relectura del clàssic de Chanel amb Carine Roitfeld; el llibre de dibuixos i esquetxos sobre la seva trajectòria a Fendi; una tria personal de la fira Paris Photo (2017) i 'Karlikaturen', títol pòstum i recull de les seves col·laboracions amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, per descobrir el Lagerfeld caricaturista.
Va néixer a Hamburg el 1933 i residia des de 1952 a París, però Lagerfeld se sentia europeu, com confessava en una entrevista a Suzy Menkes per a Vogue. "No soc francès i mai he tingut intenció de ser-ho perquè m'agrada ser un estrany. Ho soc a Alemanya i també aquí (...). M'agrada ser un 'outsider', ser part de res". A través de les seves caricatures havia disparat contra polítics com Donald Trump i Angela Merkel, a qui acusava de l'ascens de l'extremadreta en una entrevista recent al diari Le Point.
Tant podia parla de moda –i argumentar que "la moda és canvi i m'agrada el canvi, per a mi és tan natural com respirar"– com disparar contra models i cantants (Adele, per exemple) o fer estirabots polítics ("no es poden matar milions de jueus –en dècades de diferència– i portar milions dels seus pitjors enemics al seu lloc", diria a la televisió francesa). Però cap de les afirmacions de Lagerfeld, encertades o no, van traduir-se en un boicot contra les marques a les quals representava. Vanessa Friedman, crítica de moda al The New York Times, suggereix la immunitat de Lagerfeld i el compara amb altres grans figures del segle XX com Giorgio Armani i Rei Kawakubo: "És un provocador, forma part de la seva marca".
Discover Time Out original video

