[title]
Ha mort Karl Lagerfeld, dissenyador referent segle XX i XXI, 'kaiser' de la moda. No contemplava retirar-se: tenia contracte amb Chanel fins el 2045 –ho havia apuntat en alguna entrevista–, però que no sortís a saludar a la desfilada del gener a París va fer saltar les alarmes; i havia enllestit els detalls de la col·lecció d'hivern de Fendi, que es presentarà dijous a Milà. Recordat per moltes frases cèlebres i pel seu estil (la cua, els guants, les ulleres tintades, els vestits de Hedi Slimane, que duia després d'haver-se aprimat), fem cinc pinzellades d'una persona tan estimada com enigmàtica.
1. Un abric guanyador
El 1954 va participar en un concurs del Secrétariat International de la Laine i va guanyar en la categoria d'abric –en la categoria de vestit el reconeixement se l'enduria Yves Saint Laurent–. Pierre Balmain produïria la peça, i Lagerfeld es convertiria en el seu assistent.
2. Dissenyador freelance
Va ser director creatiu de Jean Patou, també deixaria petjada a Chloe. Va crear la seva marca, Karl Lagerfeld; des de l'any 65 col·laborava amb Fendi i 1983 assumiria la direcció de Chanel. Només per a la 'maison' francesa havia arribat a dissenyar fins a vuit col·leccions a l'any –comptant el 'ready-to-wear', 'cruise', 'pre-fall' i alta costura–, a través de les quals va reinterpretar i modernitzar l'herència de Chanel, sense renunciar a l'artesania que aportaven els brodats de Lesage i les plomes de Lemarié.
3. Alta moda per al gran públic
Seria dels primers grans dissenyadors en aliar-se amb la cadena de moda H&M, el 2004, amb la voluntat d'arribar a nous públics (va fer una càpsula de trenta peces d'edició limitada i després repetiria l'experiència amb la seva marca i Vans). Tot responia a "l'elitisme de masses" que, segons Lagerfeld, era el "futur de la modernitat".
4. Karl entre llibres
"De tots els materials, el que més m'agrada és el paper. És on comença un dibuix i on acaba una fotografia", diria Lagerfgeld. Apassionat de la fotografia i dels llibres, autor i editor, el 2000 fundaria Editions 7L i seria una de les firmes habituals de Steidl. Destaquen títols com 'The Little Black Jacket', relectura del clàssic de Chanel amb Carine Roitfeld; el llibre de dibuixos i esquetxos sobre la seva trajectòria a Fendi; una tria personal de la fira Paris Photo (2017) i 'Karlikaturen', títol pòstum i recull de les seves col·laboracions amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, per descobrir el Lagerfeld caricaturista.
5. L'esperit europeu
Va néixer a Hamburg el 1933 i residia des de 1952 a París, però Lagerfeld se sentia europeu, com confessava en una entrevista a Suzy Menkes per a Vogue. "No soc francès i mai he tingut intenció de ser-ho perquè m'agrada ser un estrany. Ho soc a Alemanya i també aquí (...). M'agrada ser un 'outsider', ser part de res". A través de les seves caricatures havia disparat contra polítics com Donald Trump i Angela Merkel, a qui acusava de l'ascens de l'extremadreta en una entrevista recent al diari Le Point.
6. Visca la provocació
Tant podia parla de moda –i argumentar que "la moda és canvi i m'agrada el canvi, per a mi és tan natural com respirar"– com disparar contra models i cantants (Adele, per exemple) o fer estirabots polítics ("no es poden matar milions de jueus –en dècades de diferència– i portar milions dels seus pitjors enemics al seu lloc", diria a la televisió francesa). Però cap de les afirmacions de Lagerfeld, encertades o no, van traduir-se en un boicot contra les marques a les quals representava. Vanessa Friedman, crítica de moda al The New York Times, suggereix la immunitat de Lagerfeld i el compara amb altres grans figures del segle XX com Giorgio Armani i Rei Kawakubo: "És un provocador, forma part de la seva marca".
