[title]
Si ets de la deriva purista i sacramental de les postres tradicionals millor no continuïs llegint. La creativitat en la pastisseria ha arribat i cal acceptar-ho, ja fa dècades que Ferran Adrià va esferificar la truita de patates i ho hem superat. Infinitat de varietats en els tortells, panellets o en la mateixa coca de Sant Joan han obert un ventall de possibilitats per seguir celebrant les tradicions però amb un gir gustatiu que sorprèn als paladars més atrevits. Un exemple és Kokkaido, la coca de Sant Joan japonesa que ha presentat el pastisser Daniel Jordà de Panes Creativos i que s'inspira en el pa japonès Hokkaido.
En Daniel, amb una llarga trajectòria com a pastisser i uns rodamons (o rodacuines), està decidit a reinventar la norma i oferir noves sensacions. Trencar la rutina de la tradició sense menystenir els 'hits' de Sant Joan com la coca de massapà, de fruita o crema cremada. La Kokkaido sintetitza molt bé el seu nou invent i no solament és un joc de paraules que uneix 'coca' amb el nom original del pa japonès amb el qual s'inspira. La coca de Sant Joan japonesa és un mix molt ben trobat entre la recepta tradicional i la japonesa. Orient i oxiden enmig d'una de les postres més nostrades de les nostres terres. Si no t'ho creus, apunta que t'expliquem pas a pas la recepta:
Ingredients:
- Per fer la massa: farina, sucre, oli, mantega, llet, llevat, canyella i llet
- Melmelada de maduixa
- Cacau
- Te matcha
- Yuzu
- Pinyons
- Pistatxos
1. El primer pas i el secret de tot plegat està en la massa, així que calenta els dits que tocarà amassar de valent. Barregem en un bol la farina, el sucre, un bon raig d'oli, un ou, la llevadura, canyella, sucre i llet. Resisteix i, si fa falta, canvia de mans que sempre pot ser un pla molt romàntic. La massa ha de quedar ben compacta, si se separa amb facilitat és que encara no està al seu punt òptim.
2. Quan la massa sigui una sola bola compacta, és l'hora que d'ella n'extraguem quatre boles més petites. Les tornem a pastar per separat i els hi afegim els ingredients que els hi donaran el color i el gust. En una l'hi afegirem melmelada de maduixa, en una altra el te matcha, en una altra el yuzu i en una altra el cacau. No oblidis rentar-te les mans i treure el gust i el color dels teus dits abans d'aplicar un altre ingredient en un altre trosset de massa!!
3. Quan tinguem les quatre boles ben amassades i amb el color de cada ingredient ben homogeni, apilem una capa sobre l'altra. És important que una vegada col·locades una sobre l'altra tinguin aproximadament la mateixa mida.
4. Deixem reposar la massa quatricolor dues hores a uns 28º, cal que la fermentació faci la seva feina. Passades les dues hores (podeu anar avançant el sopar o preparant la foguera), és el torn de guarnir i donar-li el toc final a la coca. En Daniel recomana tenir a mà pinyons, pistatxos i sucre per donar-li un acabat visual i gustatiu imbatible per despertar l'apetit.
5. Introduïu la massa quatricolor en un recipient ajustat a la mida de les masses i cap al forn durant 15 minuts a 170º.
6. 'Voilà'! La llevadura ha d'elevar als cels dels forns la coca i després de 15 minuts tornar-te una coca com Déu mana. Si no és així i no s'ha inflat, vol dir que alguna cosa ha fallat. Consell: fes massa de més i sempre podràs repetir la recepta. Si la llevadura o el forn no t'han fet la punyeta, voldrà dir que és l'hora de presentar-la. La millor manera de portar-la a taula i assegurar un "oh" d'aquells que et fan sentir tot un xef, és tallar-la pel mig perquè llueixi amb tot la seva esplendor els colors dels quatre ingredients principals.
La coca de Sant Joan japonesa no és ni serà la tradicional però el resultat final és magnètic, lluminós i màgic, no és així en realitat la nit més curta de l'any?
