[title]
Temps després, temps d’ara
Jo no sé vosaltres, però aquí un servidor, cada cop que va a un bar o cafeteria i demana una Coca-Cola, i li contesten que "aquí només tenim begudes naturals, no servim refrescos, vols una llimonada?", agafa una emprenyada descomunal. I esborra el local de la seva llista d’establiments de restauració preferits. Vaja, un servidor està fins al rave d’aquesta marginació. I també de les llimonades. Caríssimes, per cert!!! José Luis Cuerda, en el seu retorn a la direcció amb 'Tiempo después', ha decidit començar el conflicte que narra la pel·lícula amb un venedor de llimonades (Roberto Álamo), que pretén fer clients de la seva mercaderia entre els habitants d’un edifici que allotja els polítics, el rei i la gent que té feina. Tot, en un món distòpic ple d’aturats que viuen al bosc.
El rei capritxós
A 'Tiempo después', l’autor de 'La lengua de las mariposas', 'El bosque animado' i, sobretot, 'Amanece, que no es poco' torna a carregar contra la monarquia, com ho fa Alberto San Juan a 'El Rey', del qual parlava en la columna anterior. Cuerda ho fa, però, des de l’humor delirant, surrealista, absurd, el mateix que empra quan tuiteja frases i pensaments curts deliciosos. Gabino Diego, un altre il·lustre retornat al cinema, interpreta un rei d’accent estrany, discurs entre patètic i divertit, i víctima dels seus capritxos. El més sonat: casar-se amb el personatge de Blanca Suárez per tenir descendents a la corona.
Una fauna ben barrejada
Suárez és l’actriu més 'normal' d’un repartiment que reuneix el milloret dels nostres còmics: tres ex Muchachada Nui (Carlos Areces, Joaquín Reyes i Raúl Cimas); una parella de la Guàrdia Civil encarnada per Miguel Rellán i Daniel Pérez Prada; dos barbers que es fan la competència (Berto Romero i Arturo Valls); un mossèn (Antonio de la Torre) partidari dels poderosos; un alcalde detestable (el gran Manolo Solo); un locutor (Andreu Buenafuente); i, en petits papers, Secun de la Rosa, Estefanía de los Santos, Nerea Camacho i Eva Hache.
De la balena blanca a Josep Pla
'Moby Dick', 'El Quijote', Josep Pla, Hegel i Machado son citats o recitats en un poti-poti humorístic lliure, culte i anàrquic, no apte per a estómacs convencionals, que conté una frase magistral del personatge de Miguel Herrán, un jove existencialista: "Menuda gilipollez. Os habéis puesto todos a vender limonadas, tronco". Reflexió: ¿i si, per voler ser originals i 'naturals', la llimonada ens ha globalitzat? Penseu-hi, mentre beveu una Fanta de taronja... abans que els talibans dels bars hípsters la prohibeixin. Ah, la película s’estrena el 28 de desembre, el Dia dels Innocents. Lògic.
