[title]
En una ciutat en què el degoteig de tancaments de locals clàssics és una sagnia tant quotidiana com dramàtica –adéu a Casa Agustí i a la camiseria Xancó, darrerament–, ens omple d’orgull i esperança anunciar-vos que aquest any la Granja Viader celebra el seu... 150 aniversari! «Bé, no és cap secret, si entres aquí i veus el cartell del 1870 i fas la resta, veuràs que és l’efemèride», riu Casademunt.
Hi haurà festa: la inauguració oficial de l’aniversari serà cap a l’octubre, «i farem un petit canvi museístic cap al juny, ho pintarem tot i ho arreglarem una mica», explica. Ara bé, la festa grossa en realitat és la inauguració d’un Museu del Cacaolat a la casa pairal de la família, a Cardedeu. La Casa Viader (Dr. Daurelia, 1, Cardedeu. T. 93 871 30 70). Aquest museu-fundació, explica Casademunt, és «un viatge als orígens del Cacaolat, en un edifici modernista de principis de segle museïtzat, una visita molt amena i carregada d’informació. Recorre tota la història de la beguda, des dels seus orígens de pagès fins a la producció i evolució».
Que la festa sigui sonada: fa vertigen pensar la importància que té aquest raconet de Xuclà en la industria làctia catalana (i mundial): aquí s’hi va inventar el Cacaolat (primer batut de cacau fet a nivell industrial al món!) i van ser pioners en la pasteurització de la llet i la fabricació de iogurts i llet condensada a Espanya. «El besavi era un home molt avançat, molt emprenedor, i la seva va ser la primera vaqueria de Barcelona que no tenia les vaques a la botiga, per temes sanitaris. Es feia portar la llet de la granja de Cardedeu», explica Casademunt.
Mercè Casademunt Viader és la quarta generació d’un negoci que va adquirir el seu besavi Marc Viader cap al 1900 (els 150 anys s’expliquen perquè la Viader va obrir com a vaqueria el 1870, i en Marc Viader hi va entra a treballar i uns anys després la va comprar).
Viader besavi va fundar Letona el 1925, on va aplicar la maquinària de pasteuritzar i tractar la llet que havia descobert viatjant per Europa. «A principis de segle la gent començava a prendre llet, però ho feien com qui pren una mena de medicament o subproducte, el negoci va començar quan d’Europa van començar a arribar les cafeteries», recorda la besnéta.
La granja del carrer Xuclà arriba als 150 anys en plena forma, i convertida en una icona turística que no s’ha devaluat. Es molt habitual veure-hi turisme asiàtic –japonesos extasiats davant d’un plat de crema i melindros– però mai «hem volgut agencies ni grups grans ni visites guiades. Ens agrada el turista particular que busca el lloc tradicional de Barcelona amb interès». Els dissabtes a la tarda són quasi al cent per cent de clientela local: l’estampa de famílies i gent gran fent el suís.
Ah, el suís... Irresistible. Un clàssic que justifica la visita i explica els 150 anys de vida al visitant primerenc. Una tassa de mescla de cacaus pur –tenen els mateixos proveïdors des de quasi un segle!– sense llet ni sucre, zero dolç, coronada per un iceberg de nata que han muntat ells, res a veure amb allò de l’esprai. El contrast de cacau pur i greix fresc de la nata és màgic. Un consell seu: no mescleu la nata i la xocolata, feu cullerades d’una i altra, si no, es coagulen. (val a dir que tot el que serveixen, bé sigui pastisseria, begudes, làctic o entrepans, és casolà i de primera).
Per cert, després de 150 anys d’èxit i la continuïtat generacional garantida, no hi ha una Granja Viader II en projecte? «Fa temps t’hauria dir que no. Ara tinc una oferta d’una altra granja, però és complicat».
