[title]
Una tomba que espantava
Durant tota la meva primera joventut, la meva cambra de dormir va estar decorada amb cinc pòsters de pel·lícules: 'La puerta del cielo', 'Las noches de la luna llena', 'Dieciséis velas', 'Laberinto de pasiones' i, sobre la capçalera del llit, a la paret, 'El espanto surge de la tumba', un film de terror de Carlos Aured que em feia tanta gràcia estèticament (amb una imatge de Paul Naschy, presidint el conjunt) com pel propi títol. Sobretot, la paraula 'espanto'. Llavors no sabia que el productor executiu del film va ser Josep Anton Pérez Giner, a qui, aquest passat dissabte 14 d’abril, un grup d’amics, col·legues i familiars vam acomiadar al tanatori de Sant Cugat.
El productor i els periodistes
Vaig començar a tractar (a tenir la sort de tractar, més ben dit) en Pérez Giner (o Pérez, a seques) a principis dels anys 90, quan vaig treure el nas pel rodatge de la comèdia d’Antoni Verdaguer 'Don Jaume, el Conquistador', al barri de Gràcia. Aquell dia hi era també ell, el seu senyor productor, presidint la comitiva que rebia els periodistes al plató. Impossible no sentir-se fascinat per aquell valencià agosarat que no et coneixia de res, o que t’acabava de conèixer, i ja et feia bromes bastant fortes. Sí, va ser un enamorament mutu entre el productor (ell) i l’entretenidor (jo).
La fira de les vanitats del cinema
Al llarg dels anys, vam seguir coincidint en festes i rodatges, i sempre tiràvem per l’humor més escatològic i bèstia, que era el que ens molava. Ens rèiem del mort i del qui el vetlla, i del món del cinema i de les seves, de vegades, absurdes regles i protocols. Si els dos havíem vingut a endrapar en aquell acte, ens ho dèiem només saludar-nos. Fa uns anys, la família del Pérez em va demanar si volia participar, amb una sèrie de gent més, en un vídeo d’homenatge que, després, s’havia de projectar en una festa en honor seu. La festa mai no es va fer, però el vídeo sí es va muntar i el guardo com un tresor.
Descobridor i protector de directors
En aquell vídeo parlo de l’home que va produir pel·lis de terror i pel·lis de Ventura Pons, Manuel Summers, Carles Balagué, Francesc Bellmunt, José Antonio de la Loma, Vicente Aranda, Joaquim Jordà o Jesús Garay. La seva última producció va ser el telefilm de Judith Colell 'Radiacions', on un servidor hi va tenir una petita intervenció d’actor... o d’actoret: jo feia del cambrer dels personatges de Ferran Rañé i Francesc Orella. D’aquesta manera, el Pérez (que fins i tot apareixia en la meva mateixa escena) em va donar l’oportunitat de ser, finalment, 'un noi Pérez Giner'. I es va tancar una mena de cercle que es va començar a dibuixar amb 'El espanto surge de la tumba' i es va rematar a la platja de Badalona amb 'Radiacions'. Gràcies, Josep Anton, per totes les pel·lícules que vas produir i gràcies, moltíssimes gràcies, per l’humor, la riallada.
