La llei del greix

El Ministeri de Sanitat ha anunciat un conveni amb els gegants de la industria alimentària: que d'ara fins al 2020, s'han compromès a reduir la salt, el sucre i el greix en més de 3500 productes processats: plats preparats, refrescos, làctics, aperitius, sals, cereals, brioixera, galetes, deivats càrnics i sucs de fruita. Segons la Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, "això serà útil en la lluita contra les malalties cròniques: la diabetis, malalties cardiovasculars, i el càncer, i també l'obesitat. Representa un gran benefici per a les futures generacions".

L'acord preveu reduir el 10% dels greixos saturats i la sal en els plats preparats; el 10% de sucres afegits en els lactis, el mateix que en begudes refrescants, derivats carnis, cereals d'esmorzar, o nèctars de fruites. Es reduirà també fins al 18% del sucre en les salses, un 16% de la sal en els derivats carnis o un 13,8% en els aperitius. Hi ha 500 empreses i entitats implicades, dels sectors de la restauració tradicional, la social (hospitals i col·legis), el vènding i la Federació Española de Industrias de la Alimentación y bebidas (FIAB).

Sembla un pas de gegant; però ho és, en realitat? El que espanta més, si t'hi pares a pensar, és que aquest pla de millora només afecta els aliments ultra-processats. Que de fet són el 44,5 % de la teca que ingereix diàriament l'espanyol mitjà, i responsable directa de l'obesitat i malalties cardiovasculars.

Pregunto a la dietista i nutricionista Júlia Farré (té la seva consulta a Balmes 172, us ajudarà a perdre els quilets de més amb una dieta saludable, científica i cabal) si aquest canvi de paradigma serà realment útil o és postureig. «Les mesures de salut pública sempre són importants. I encara que a nivell individual no tinguin un gran efecte, a llarg plaç poden afectar un ample segment de població», valora, «encara que el canvi serà a molt llarg plaç, i costa de quantificar».

Una opinió fins a cert punt optimista, però la següent reflexió no ho és tant: «Quasi el 45 % del que mengem és ultra-processat, i tot indica que això anirà en augment», diu. Potser la gent menjarà més processat, tenint en compte que anem cap a una industria que farà més saludables aquests aliments? Per sort, no. «Perquè la gent només consumeix més d'aquesta mena d'aliments quan es publiciten com a 'lights'. El canvi de composició no s'anunciarà en l'etiqueta, només en la composició, en petit. No hi haurà un efecte negatiu ni de crida, en aquest sentit».

Ni tampoc positiu, ep. Feta la llei, feta la trampa. «La industria farà una reformulació progressiva dels productes amb greixos trans, hi afegirà greixos un xic més saludables, però amb les mateixes calories», vaticina Farré. O sigui que ja us podeu oblidar del menjar escombraries saludable i que aprima! «I procuraran que el sabors que agraden a la gent no canviïn. No notarem cap canvi de sabor radical, segur», vaticina. Potser on es notarà més el canvi serà en els làctics: tindran el mateix PH àcid que abans, però el to àcid es notarà més.

I si la brioixeria forma part de la vostra dieta habitual, el 5 % menys de greixos i sucres ni els notareu. «Si menges brioixeria regularment, ja no tens una dieta saludable», explica Farré, que resumeix la situació en un pragmàtic: «Ja que la gent en menja, que siguin un xic menys pitjor del què és».

© Shutterstock

El problema, esclar, és complex i de fons: el Govern decideix fer el menjar processat un xic menys nociu, però no fa grans campanyes per a mentalitzar la població de la importància de disminuir-ne el consum. «És una mesura a mitges», valora la nutricionista. I posa exemple d'una altra mesura en l'alimentació a mitges: el recent impost a les begudes carbonatades: «Allò important és que els diners de l'impost es facin servir per a fer campanya. I això no va passar», rebla.

Farré aprofita per posar damunt la taula una carència estructural de la sanitat espanyola (tot i que es vanta de ser una de les millors del món): «No hi han dietistes a l'atenció primària! L'única persona que et donarà pautes de nutrició és una infermera. I això és molt justet, sobretot per a les famílies més pobres», explica. Penseu l'atenció primària pública de Portugal sí que inclou dietista. Un país, on dit sigui de pas, es menja d'una manera més saludable, també a nivell popular: llegums i plats de cullera són presents en el dia a dia de totes les famílies.

Desenganyeu-vos: l'única manera de millorar la vostra alimentació és comprar teca fresca als mercats i al petit comerç. El supermercat, «deixeu-lo per comprar productes de neteja, algun iogurt i algun envasat, i si m'aprestes, productes congelats però no cuinats». La vida és així.

Recordem la setena norma del menjar de Michael Pollan: "No mengis res que tingui més de cinc ingredients, o ingredients que no puguis pronunciar".