[title]
És la mitjanit d'un dimarts de mitjans de novembre a Montréal, i al carrer la temperatura és de vuit graus sota zero. La gent que surt del Cabaret Lion d'Or, però, ho fa acalorada: la barreja de rumba catalana amb flamenc, música afrocubana, llatina i jamaicana de Marinah i la seva banda ha fet aixecar el cul de la cadira i suar la samarreta interior de sota els jerseis de llana al públic, representants de la indústria musical assistents a la vetllada inaugural del festival Mundial Montréal, especialitzat en música d'arrel.
Com sortint d'un partit en què ha guanyat el teu equip, així en surten els membres de l'expedició catalana a la ciutat quebequesa: un desembarcament liderat per Catalan Arts –la marca de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) que porta la nostra indústria cultural als mercats exteriors– i l'Institut Ramon Llull, organisme de promoció de la cultura catalano-balear. I que ha aprofitat la coincidència al calendari i a la ciutat de la biennal d'arts escèniques Cinars i les fires musicals Mundial Montréal i M pour Montréal (aquesta especialitzada en el pop independent) per muntar-hi 'showcases' d'artistes catalans: a banda de Marinah, el jove quintet de fusió flamenc-jazz sorgit del Taller de Músics Aurora, la vigatana Núria Graham i els xileno-barcelonins The Zephyr Bones, totes dues propostes de pop d'inspiració anglosaxona, i pel que fa a les arts escèniques, la Companyia de Circ "eia".
La cerca dels diferents espais on es fan els xous –del Café Cléopâtre, el veterà local d'striptease on The Zephyr Bones desplegaran el seu pop psicodèlic, fins al Gesù, una església, passant per sales de concert convencionals com L'Astral– serveix d'excusa per descobrir la ciutat. Festivals aparadors, la participació d'artistes catalans en aquests certàmens busca cridar l'atenció dels programadors i agents presents entre el públic per obrir mercat cap a l'exterior. Són actuacions en format breu, concebudes com un tast del que fa cada grup o artista, un format que, com confirma Oriol Roca, delegat del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) i ponent a la conferència 'Catalonia, a thriving land for music' ('Catalunya, una terra pròspera per a la música') –una altra de les activitats que organitza l'expedició catalana–, és suficient per als programadors com ell i David Ibáñez, director de la Fira Mediterrània de Manresa, i ponent a la mateixa xerrada, per veure si un artista pot encaixar al seu festival. Concerts curts “perquè els programadors no es cansin”, ironitza Max Villavecchia, pianista d'Aurora, que van comprimir en menys mitja horeta un xou que habitualment despleguen en una hora i vint minuts.
“Fer un viatge tan llarg per tocar 25 minuts és una cosa una mica estranya, tenia por de sentir que no valia la pena –explica la Núria Graham, després de tocar en solitari en una de les 'vitrines' (com anomenen en francès els 'showcases') d'M pour Montréal–, però he tingut bones sensacions al bolo i després hi ha hagut bon 'feedback'”. “Hi vens per fer negoci, no hi vas a tocar i ja està”, continua, una feina per a la qual l'acompanyava Anna Romeu, d'El Segell del Primavera Sound, que ha editat els dos LPs de la de Vic, i que es va fer un fart de repartir targetes. “No vol dir que n'hagi de sortir res, però en aquests llocs hi ha la gent que interessa trobar-se, i el teu nom va sonant. A poc a poc es va notant, això de picar pedra”, diu Graham. “Participar a les fires és molt important –hi està d'acord Max Villavecchia d'Aurora–, perquè és aquí on ens trobem programadors, en aquest cas del Canadà, i això t'obre les portes per fer una gira o tocar en un festival. Aquest any n'hem fet tres. Si t'agrada sortir, i a nosaltres ens agrada molt, s'ha d'obrir mercat a fora”.
Hi coincideix Antònia Andúgar, directora de l'Àrea de Mercats de l'ICEC. “Fa 10 anys que venim a Cinars”, una presència que s'ha traduït en “una relació fructífera entre creadors i estructures de Catalunya i el Quebec”. Ho confirmen els participants a la conferència a la fira d'arts escèniques 'Coups de foudre, Catalogne-Quebec' ('Amors a primera vista, Catalunya-Quebec'), entre ells Àngels Margarit, del Mercat de les Flors; Tena Busquets, del festival Sismògraf; Ricard Soler Mallol, de la companyia Obskené; i Pep Pla, del Festival TNT; que emparellats amb professionals de la dansa quebequesos com Francine Bernier (Agora de la Danse), Olivier Bertand (La Chapelle) i Celine Coutable (La Serre), donen testimoni de les bones relacions entre l'escena catalana i la quebequesa, amb festivals i equipaments amb sensibilitats similars, i un tarannà que facilita l'entesa. La participació dels "eia", que obren amb un fragment del seu premiat espectacle 'Intarsi' una sessió de tastos d'espectacles de circ a Cinars, és ovacionada per una sala plena fins a la bandera. Potser en part per la fisicitat de la proposta –amb elements d''slapstick' i 'buddy movie'–, un tret que també caracteritza, segons apunta Àngels Margarit, les companyies de dansa de la ciutat.
Al final de l'expedició, “una acció conjunta entre el Llull i Catalan Arts per sumar esforços, per tenir una presència destacada dins d'aquests festivals i obtenir més ressò”, la defineix Antònia Andúgar de l'ICEC, quatre dies després que Marinah fotés candela al Lion d'Or, la sensació és de missió acomplerta. “Era important donar a conèixer els artistes i treballar una relació entre els nostres mercats estratègics, el MMVV i la Fira Mediterrània, amb els dos festivals d'aquí –continua Andúgar–. Hem tingut ple a totes les sessions, els 'showcases' han anat molt bé, i el retorn que estem tenint és fantàstic, s'està parlant molt de la delegació catalana i de la potència de la música i de les arts escèniques a Catalunya. La valoració és estupenda, estem molt contents amb la missió i esperem poder continuar treballant amb professionals d'aquí”. Si és possible, quan torni el bon temps. Tot i que viure una nevada de 20 centímetres quan s'és de Barcelona, tampoc està malament.
