La Plazuela: "Bevem de Pata Negra, Los Chichos, Las Grecas"

La Plazuela són Manuel Hidalgo Sierra 'El Indio' i Luis Abril Martín 'El Nitro', amics des dels tres anys. Són de Granada, però no procedeixen de famílies flamenques (de fet els agradaven els Jonas Brothers), i després de dos EP i un primer àlbum, 'Roneo funk club' (Universal, 2023), sabem que barregen el flamenc, el nu funk i l'electrònica com ningú. L'1 de juliol actuen al festival Vida de Vilanova i la Geltrú.

Us sentiu part de la tradició musical d'avantguarda que ha tingut Granada amb Morente, Lagartija Nick i Los Planetas?

Indio: Potser de la manera de fer música i d'arriscar-se que va tenir Enrique Morente sí que hem begut molt, sobretot a l'hora d'entendre com es pot agafar alguna cosa del flamenc i portar-la a un terreny totalment diferent. Però tampoc dediquem gaire temps a pensar si pertanyem a una escena o una altra o si representem alguna cosa. Ens és una mica igual.

Hi ha una part vostra que té un aire més d'arrels que recorda el blues de Pata Negra. Hi esteu d'acord?

I: Sí, Pata Negra ha estat un grup de referència durant molts anys, i encara que van deixar de treure música, és un grup que seguim escoltant. Bevem molt de la fusió d'aquesta generació, de Pata Negra, Los Chichos, Las Grecas.

Creieu que ara mateix hi ha una reivindicació del rock andalús? Penso en grups com Califato ¾, Derby Motoreta's Burrito Kachimba, vosaltres...

Nitro: Jo crec que s'està reivindicant la cultura andalusa, ja sigui en la música com en qualsevol altre tipus d'art. Ja s'està veient una moguda entre els xavals d'adonar-nos del que som, de quina és la nostra cultura, quines són les nostres arrels, apostar per això i que no ens faci vergonya. És moment de presumir-ne.

A les lletres parleu sobretot del vostre entorn més immediat.

N: Sí, estem esperant a veure si l'Ajuntament de Granada ens dona una subvenció o alguna cosa, perquè no fem res més que parlar de la nostra ciutat. És el nostre escenari, és on ens hem criat, on ens seguim movent i al final escrivim una mica del que veiem, crec que ho tractem de manera molt natural.

Crec que està afectant més la moguda de Granada a Madrid que la de Madrid a Granada

'Realejo' parla de l'estiu a Granada, és el vostre barri de sempre?

N: Ens hem criat en diferents llocs de Granada, però en els darrers anys de la nostra joventut hem estat al centre i ens hem mogut per l'Albaicín i el Realejo, per Triunfo, per tot arreu. El Realejo ha estat una mica la zona on a l'estiu ens hem reunit els col·legues i ens hem passat les nits.

Al disc canteu això de "La moda de Madrid a Graná no nos llega". Què voleu expressar amb això exactament?

N: Ja sabia jo que em preguntarien força (rialles). Quan vam tocar a [la sala] Sol hi havia gent del públic fent-me així amb el dit cap avall i, a veure, jo ho he escrit i aquí està, que la gent interpreti, però en cap moment és una cosa negativa cap als madrilenys. És més aviat una queixa del sistema centralista que hi ha a Espanya de la cultura, que tot hagi de passar per Madrid. Vaja, que nosaltres mateixos ens n'haurem d'anar a viure a Madrid, perquè s'hi mou tot. Des d'aquí, tots els nostres col·legues del món del pop i de l'electrònica no mirem Madrid per imitar-la. Madrid té les seves mogudes i nosaltres tenim les nostres i, de fet, crec que està afectant més la moguda de Granada a Madrid que la de Madrid a Granada.