Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

La porra dels propers Gaudí

Per Pere Vall
Publicitat

Un palauet de festa
Des que es va instituir ja fa uns anys, la Festa d’Estiu del Cinema Català és una de les meves preferides. De fet, m’apassionen les celebracions des que vaig veure, a la tele, 'La festa', de Blake Edwards, on tots acabaven en una piscina d’escuma amb un elefant. A la xafogosa festa que organitza la presidenta Isona Passola no hi ha piscines, però, aquest 2018, sí hi havia unes formoses fonts, les del Palauet Albéniz. Per desgràcia, ni Betsy Túrnez, ni Dani de la Orden, ni Joan Dausà, Joan Amargós, Jaume Figueras, Maria Molins, Xavier Juclà, Llucia Ramis, Toni, Ginebra i Joan Vall o Fernando Trullols, entre d’altres convidats, es van llançar a l’aigua. Haguessin afegit un plus de refrescant gresca. Els actes institucionals sempre necessiten una miqueta de disbauxa i sortir del protocol. I no parlo de xancletes i de pantalons curts: una cosa és la informalitat i una altra és el mal gust i la xabacaneria. El més elegant i respectuós amb l’etiqueta: el jove Ricard Balada. Els més desastrossos? Uf, la llista és llarga.

La indústria es relaciona mentre beu
He llegit que vam ser uns 600 invitats. Impossible saludar-los tots o simplement veure’ls de lluny. Una mica més d’il·luminació de cara al proper any! La barreja era sucosa: veterans del gremi dels titellaires, les dives i les cupletistes com Mónica Randall es mesclaven amb arriscats productors com ara Gerard Rodríguez i Marta de Sousa, de Japónica Films, que rodaran en breu un llargmetratge a Madrid, 'La mala familia', dirigit pel col·lectiu BRBR. Còmiques meravelloses com Anna Bertran, periodistes (una bona part de la redacció barcelonina de 'Fotogramas', recentment expulsada, a més de Marta Armengou, Conxita Casanovas o Alfons Gorina), cineastes amb glamour (els pantalons de Sebastià d’Arbó són dignes d’aparèixer a 'Ocean’s 8') o imprescindibles de les festes (Tamel de Pablos) van confluir, entre copes i patates fregides, amb Joan Pera, Ada Colau o Laura Borràs. La rauxa absoluta i el seny pur. Crec que també hi era Aina Clotet, però no ens vam creuar a la taula on servien Jean Leon, un vinet clàssic de l’Acadèmia.

Jean-François i el sentit de les distàncies
Al contrari d’altres anys, Passola no va esmentar, mitjançant un llarg vídeo, quines han estat les producciones catalanes més exitoses i quines pel·lis produïdes aquí ens arribaran properament. Si repasses l’última collita, no és difícil endevinar que els pròxims Gaudí tenen dos noms clars: si no m’equivoco, 'Les distàncies', d’Elena Trapé, i 'Jean-François i el sentit de la vida', de Sergi Portabella, s’ho poden menjar quasi tot.

Un petitet, una noia de Formentera i Déu mort
En el terreny dels documentals, veig 'Petitet', de Carles Bosch, com a indiscutible guanyadora. I no m’estranyaria que 'Formentera Lady', de Pau Durà, li donés un nou Gaudí a José Sacristán (ja el va guanyar amb 'El muerto y ser feliz'), i que 'Matar a Dios', realitzada per Caye Casas i Albert Pintó, tingués algunes nominacions per als seus actors (Itziar Castro, Boris Ruiz o Emilio Gavira) o per a la seva direcció artística (magnífica, de Cristina Borobia i Toni Castells). Apa, m’hi jugo...

Últimes notícies

    Publicitat