[category]
[title]
Si no protegim els espais culturals de Barcelona correm el risc que el negoci se’ls acabi menjant. Aquest estiu ho hem vist amb el Milano Jazz Club i després amb l’Horiginal, tots dos desnonats per culpa d’un traspàs. Ara, el cicle de poesia es trasllada provisionalment a la llibreria Calders on es reprendrà a partir del 13 de setembre fins que es trobi un local adient. Pel camí, s’han perdut les escultures i la poesia visual de Ferran Garcia, que la nova propietat del local del carrer Ferlandina ha decidit llençar. En parlem amb Laia Carbonell, coordinadora del cicle amb Raquel Santanera i Maria Sevilla des del 2019.
Després del que ha passat, hi ha qui ha demanat un funeral, però l’Horiginal continuarà, oi?
Sí que tenim previst un acte reivindicatiu, però enterrar-lo no. Continuarem amb els recitals, però no serà el mateix, perquè el lloc era molt important, amb totes les obres i la poesia visual del Ferran. El teatre tal com era ja no existeix.
Jo crec que l'Horiginal ha estat una peça clau dins la poesia catalana
L’Horiginal ha sigut un cicle de poesia que s’ha mantingut durant 22 anys. Què creieu que ha significat?
Jo crec que ha estat una peça clau dins la poesia catalana, fins i tot ha pogut arribar a definir una manera de fer poesia, perquè l’oralitat pot haver condicionat la manera de fer-la, de projectar-la. I que hi hagi un lloc amb programació estable, setmanal, crea comunitat. És un lloc que ha permès generar sinergies, contactes... d’aquí n’han sorgit editorials. I tot plegat en un món tan digitalitzat. Fins i tot durant la pandèmia vam aprofitar les escletxes que deixaven les restriccions perquè no es perdés aquest espai de poesia viva.
Quins són els millors records que guardareu de l’etapa del carrer Ferlandina?
Nosaltres hi som des del 2019, i del que estem molt contentes és dels micros oberts. N’hem tingut sorpreses molt positives i hi hem descobert noves veus, amb molt de suc.
Com ha de ser el nou local de l’Horiginal?
Ens agradaria que el model de negoci fos més cooperatiu, amb més compromís per la cultura i el barri, i que tingui una altra visió de projecte, que no sigui purament un negoci. Ni nosaltres cobràvem ni els poetes cobraven, més enllà d’un parell de consumicions, però no hi havia diners pel mig, per bé o per mal.