Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Lars von Trier al Festival de Cinema de Sitges (i molt més)

Per
Maria Junyent
Publicitat

En un matí de pluja apocalíptica a Sitges, l'equip del Festival s'ha desplaçat a la Fàbrica Mortiz per anunciar les primeres notícies de la 51a edició –del 4 al 14 d'octubre– que aquest any ret homenatge a la magistral '2001: una odissea de l'espai' d'Stanley Kubrick. "La pel·lícula de la meva vida", ha dit Àngel Sala. Aquell mític monòlit que havia de conduir als primats a un estadi d'intel·ligència superior és la imatge del cartell d'aquest any que, segons Sala, ha sigut un dels més complexos de gestar (fins una hora abans de la presentació encara no se sabia el què) entre consensos amb Warner –que té els drets de la pel·lícula– i els hereus de Kubrick, amb qui l'equip es va reunir a l'última edició de Cannes.

Cartell del Festival de Cinema de Sitges 2018, fet per Agencia China

Kubrick i la seva gran obra mestra de la ficció, estrenada fa mig segle, són l'eix principal que des del festival aprofiten per celebrar altres grans esdeveniments que van revolucionar el cinema i concretament la ciència-ficció l'any 1968, com 'El Planeta dels Simis', 'La llavor del diable' i 'La nit dels morts vivents'.

La gran notícia del dia és que el Festival ja ha anunciat deu de les pel·lis que veurem aquest any, moltes d'elles dins de la secció oficial a competició. Prepareu-vos per cridar fort: El primer nom de la llista és Lars von Trier. El realitzador danès ens porta 'The House That Jack Built', la pel·li amb què ha tornat a Cannes després de les polèmiques declaracions que va fer a la roda de premsa de 'Melancholia', el 2011. Von Trier explica ara la història d'un assassí en sèrie que ens mostra el pitjor de l'ésser humà, "en la línia d''Ocurrió cerca de tu casa' (de Rémy Belvaux, André Bonzel, Benoît Poelvoorde, i millor pel·li al Festival de Sitges del 92) però amb la ironia i la provocació de la marca Von Trier" explica Àngel Sala, que aprofita per dir que està "cansat de pel·lis que no diuen res ni en l'aspecte visual ni en l'argument". Només ens queda esperar que Von Trier venci la seva aerofòbia i vingui a Sitges a presentar-la en persona.

Més bones notícies: la 51a edició del festival ens porta 'Climax', l'última pel·li de Gaspar Noé, director de culte de qui Sitges ha projectat la filmografia sencera. 'Climax', explica Sala, és amb 'Enter the void' la pel·li de Noé que més pot connectar amb el públic del festival. Aquest any també veurem 'Under the Silver Lake', de David Robert Michells (ja va ser a Sitges al 2014 amb 'It Follows' al 2014), de qui el director del festival ha dit que està "cridada a ser el 'Blue Velvet' dels millenials". Poca broma.

Més teca i entusiasme per part de l'equip: seguim amb 'Lazzaro felice', de la directora italiana Alice Rohrwacher, "un retorn al cine italià clàssic i una de les pel·lis de l'any a tot el món", diu Àngel Sala , i seguim el viatge cap a Corea amb 'Burning', un thriller de Lee Chang-Dong que adapta el relat d'Haruki Murakami, 'Burn Burning' i que va estar nominada a la Palma d'Or de Cannes.

Els plats no s'acaben: també hi veurem 'Mandy' (Panos Cosmatos), o un Nicholas Cage embogit a la caça de la secta que ha matat l'amor de la seva vida, el thriller 'Piercing' (Nicolas Pesce), que ajunta els talents de Mia Wasikowska i la catalana Laia Costa, dosi de zombies parisencs a 'La nuit a dévoré le monde' (enorme Àngel Sala celebrant el retorn del cinema francès al gènere fantàstic després "d'anys de comèdies imbècils") i un regal d'Argentina pels més valents: preneu nota d''Aterrados' (Demián Rugna) en paraules de Sala, una mena de 'Rec' argentina que fa "molta por. Ni fàstic, ni controvèrsia: por".

Per últim (en principi a finals de juliol coneixerem la resta de programació) ens queden per anunciar dues produccions de terror canadenques, 'Ghostland' (de Pascal Laugier, director de 'Martyrs') 'Summer of '84', terror adolescent fet a sis mans per Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, i el documental espanyol 'Sad Hill', de Guillermo de Oliveira; un homenatge a 'El bueno, el feo y el malo' i més concretament al cementiri construït al 66 a Burgos per rodar l'obra mestra de Sergio Leone.

Per una altra banda i en la llista d'homenatges i retrospectives, el festival celebra els 200 anys de la publicació del 'Frankenstein' de Mary Shelley, primera gran novel·la de terror escrita per una dona, i en la mateixa línia de reivindicació femenina dins d'un gènere a on històricament ha predominat la visió de l'home, el festival aposta per recuperar el prestigi de tres grans actrius icòniques del cinema fantàstic i de terror com Pam Grier ('Jackie Brown', Quentin Tarantino), Helga Liné ('Pánico en el Transiberiano') i Traci Lords ('Cry-Baby'), que rebran els premis Màquina del Temps, Premi Nosferatu i la Maria Honorífica, respectivament.

Tampoc s'obliden del 40è aniversari de l'estrena 'Halloween' de John Carpenter, pel·li que marca l'inici de l'slasher, subgènere més pop del cine de terror, que marcaria el futur de tot el cine posterior de psicòpates en sèrie a la caça de carn adolescent: sang i crispetes.

"El nostre és un gènere que durant molts anys no ha tingut reconeixement i que s'ha associat a un públic molt concret; per això ens agrada tant donar premis a Sitges", ha recordat el director. El Gran Premi Honorífic de la 51a edició és per al director australià Peter Weir, autor de títols com 'Picnic en Hanging Road', 'La última ola', 'El visitante', 'Gallipolli', 'El año que vivimos peligrosamente', 'Único testigo' i, per descomptat, 'El show de Truman', convertida en una premonició del que avui és una realitat televisiva.

Últimes notícies

    Publicitat