[title]
Quan Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Corominas i Andrea Pellejero es van conèixer pels passadissos de l'Institut del Teatre no anaven ni a la mateixa classe. Eren unes 'outsiders', recorda Barbany. La qüestió és que es van fer amigues, van gravar un 'teaser' d'un espectacle inexistent mig de broma i que després el van haver de fer. Fins que el 2021 arribaria 'Aquelles que no han de morir' (Antic Teatre), el seu segon espectacle, que es convertiria, per a molts, en la peça revelació de l'any i faria que tots els caçadors de talents del país giressin el focus cap a aquesta companyia que lluita per la supervivència amb humor, bons espectacles i unes ganes terribles de divertir-se i fer passar una estona de primera l'espectador.
D'aquí que l'estrena de 'De l'amistat' a la Sala Beckett sigui tot un esdeveniment. A més, no enganyen ningú. Perquè si voleu saber de què va, basta llegir el títol. Per ser més precisos: va d'una sèrie de noies que es coneixen i són amigues. “Va d'unes amigues que treballen juntes i fan teatre”, matisa Barbany. Van decantar-se per l'autoreferencialitat perquè de seguida van veure que si buscaven referents fàcils, s'abocaven a la ingenuïtat d'E.T. i elles volien anar cap a un altre lloc. “Podem ser amigues de debò? O el sistema només ens deixa que en tastem un bocí, de l'amistat? Hem d'acabar amb la companyia per ser amigues de veritat?”, es pregunta Barbany, que espera que l'espectador es veurà reflectit en tot el que explicaran.
Podem ser amigues de debò? O el sistema només ens deixa que en tastem un bocí, de l'amistat?
'De l'amistat' forma part d'un tríptic on també hi ha un documental (en procés) i una conferència performativa, 'Algo de amor', que van estrenar al festival TNT de Terrassa fa uns mesos. El millor és que aquest gener podrem veure la nova peça de la companyia i recuperar 'Aquelles que no han de morir', que forma part del cicle Katharsis del Teatre Lliure (19 i 20 de gener) i que els va fer replantejar el nom... perquè omplien a tot arreu.
L'humor, de fet, és el que fa que Las Huecas continuï existint. Cadascuna d'elles manté projectes en solitari, però s'ho passen molt bé juntes. Barbany ens avança que 'De l'amistat' sembla “un espectacle d'El Tricicle”. “Ens posem en evidència en escena, ens ridiculitzem i ho portem molt, molt, a l'extrem”, afegeix. Si a 'Algo de amor' es feien un tatuatge en directe, no sabem fins a on poden arribar quan es tracta de riure's d'un mateix. “L'humor és el que ens manté unides”, indica Barbany.
Ens posem en evidència en escena, ens ridiculitzem i ho portem molt, molt, a l'extrem
Las Huecas volen acabar amb el 'mite' que són joves i que són feministes. Sí, volten la trententa i són dones, però els seus espectacles no són feministes 'per se'. Això, aquests dos adjectius (joves i feministes) els han perjudicat, en un sistema, el teatral català, que ofereix poques oportunitats als nouvinguts. “Ja estem moribundes”, riu Barbany, que, seriosa, deixa clar que “no ens deixen treballar del que sabem fer”.
A 'De l'amistat', Las Huecas han hagut d'ampliar la plantilla. Són, en total, onze persones, incloses quatre actrius convidades, cosa que les ha obligat a dirigir persones 'externes' a la companyia. Però d'alguna manera, també són amigues.
De l'amistat. Sala Beckett. M: Poblenou. Del 25 de gener al 18 de febrer. 10-20 €.
