L’engrescadora temporada 2023-2024 del Teatre Lliure: tot el que cal veure

Sense tradició no pot haver innovació, i el Teatre Lliure sempre té espai per a la revisió dels clàssics del repertori, ja siguin en versions trencadores o respectuoses amb les visions del passat. En aquest sentit, cal destacar propostes com La nostra ciutat, una adaptació del clàssic del teatre nord-americà del primer segle XX escrit per Thornton Wilder –va rebre el premi Pulitzer de 1938– i que tracta sobre la relació de dues famílies veïnes, amb la direcció de Ferran Utzet. O una nova revisió de Macbeth, el gran drama de William Shakespeare sobre l’ambició, adaptat per als temps moderns (i en català) per Pau Carrió. També es recuperarà una producció de passades temporades, el clàssic Yerma de Federico García Lorca produït pel propi Teatre Lliure amb la direcció de Juan Carlos Martel Bayod i amb música original de Raül Refree. La temporada es tancarà amb dues versions de clàssics grecs: Ifigènia, d’Eurípides, amb Emma Vilarasau en el paper protagonista, i una adaptació molt particular de l’Odissea d’Homer, un cop més amb el tàndem Martel Bayod-Raül Refree.

A més dels clàssics i de la nova creació, el teatre s’ha de nodrir també d’altres històries que provenen de mons moltes vegades llunyans, i d’altres molt propers. En aquesta nova temporada destaquen tres adaptacions d’obres que obriran noves formes d’interpretació. Una de les més singulars és El dia del Watusi, una versió escènica de la que va ser l’ultima novel·la –l’inici d’una trilogia memorable– de l’escriptor barceloní Francisco Casavella, una immersió en la vida cràpula de la ciutat en la que ha treballat el director Iván Morales, amb Enric Auquer com a protagonista. Mario Gas s’encarregarà d’una altra adaptació, Casares-Camus: una història d’amor, que tracta sobre la fecunda relació epistolar entre la filòloga Maria Casares i l’escriptor francès Albert Camus. Una tercera adaptació important ve del mateix món del teatre: El cine va ser l’obra guanyadora del premi Pulitzer de 2014, escrita per Annie Baker, i ara podrem veure l’adaptació al català en la que ha treballat Marilia Samper.

Quins seran els hits de la temporada del Teatre Lliure? Si hem de fer cas a les converses prèvies i als espectacles que estan generant més expectació, n’hauríem de destacar tres propostes que continuaran generant molt debat. Per exemple, tornarà l’espectacle Falaise, de la companyia francesa Baró d’evel, que combina circ, poesia i participació d’animals a escena, i que ja va captivar el públic en la seva estrena l’any 2019. Falasie ha estat un títol molt reclamat, i ara torna. També torna la companyia La Calòrica amb l’obra Le congrès ne marxe pas, una revisió àcida i amb molts paral·lelismes amb la situació internacional actual, del Congrès de Viena de 1814 que va posar fi a les guerres europees de principis del segle XIX impulsades per Napoleó, i que aquí adopta la forma de comèdia esbojarrada. Tampoc cal perdre’s La posibilidad de la ternura, una reflexió sobre l’adolescència masculina que signa el director xilè Marco Layera.

Les propostes contemporànies trencadores, els llenguatges més frescos de la dramatúrgia d’avantguarda, també tenen lloc al Teatre Lliure, principalment en l’espai de Gràcia. Hi ha una oferta molt atractiva per aquest any, començant per L’última f***ing nit, una producció pròpia amb direcció i text original de Marc Artigau –amb coreografia de Núria Guiu Segarra– que adapta una història mitològica, la boda dels déus Zeus i Hera, amb una lectura tràgica. També és molt interessant l’obra I AM, una performance digital de Susanne Kennedy amb un rerefons filosòfic, i la nova temporada de Katharsis –ja és la cinquena!–, una proposta que aplega i remescla diferents idees que han passat pel Teatre Lliure en els últims anys, una forma radical de reconstruir la imaginació escènica.

El teatre també és compromís, i en la programació d’aquesta temporada hi ha un bon nombre d’obres que tenen una intenció política, de protesta o de reflexió sobre els problemes que ens afecten. Per exemple, la dramaturga Victoria Szpunzberg presentarà la seva nova obra, L’imperatiu categòric, que tracta sobre l’especulació immobiliària a Barcelona i l’increment dels lloguers, o l’obra italiana Retrat de l’artista mort, escrita per Davide Carnevali, que reflexiona sobre el passat violent del seu país. N’hem de destacar dues obres més: Proyecto Helen Keller és una biografia de la dona admirable que va lluitar per la igualtat de les persones amb discapacitats a Estats Units a principis del segle XX, treballada per Chusa Pérez, i Mothers. A song for war time, de Marta Górnicka, reflexiona sobre la guerra i les seves víctimes a partir d’un grup de dones refugiades –en un temps passat, però que podria ser aquest– de les ciutats de Mariupol, Kiev i Butxa.