Abraça'm fins que m'adormi
Quan en Marcel arriba a casa de la Clara, la seva millor amiga de l'adolescència, fa anys que no la veu. Ella celebra l'aniversari i és a dalt amb els amics. Ell, però, triga a pujar. I s'entreté a l'habitació d'ella mirant un suro ple de fotografies. On ell no hi és. Han passat els anys i han passat moltes coses. Ja no són joves-joves i la realitat sovint té poc a veure amb el desig del passat.
Cesc Colomina ha escrit una obra tendra i viva sobre el descobriment de l'amor i el pas del temps, sobre el que vam voler ser i el que som. El seu protagonista està encarnat per un Roc Bernadí que interpreta tots els papers d'aquesta peça que és com un xiuxiueig (no és ben bé un monòleg, ja que hi ha ben bé mitja dotzena de personatges, sinó una obra per a un sol intèrpret). L'actor mira el públic en tot moment, tot buscant la complicitat dels espectadors, que passen bona part de la funció amb els llums de platea oberts. Ens parla a nosaltres.
L'actor mira el públic en tot moment, tot buscant la complicitat dels espectadors
Abraça'm fins que m'adormi ens explica com en Marcel es va enamorar per primer vegada, d'en Teo, un noi extrovertit que coneix gràcies a la Clara. Ell és tímid, té clara la seva sexualitat, però hi lluita per mor d'un episodi fosc i dur viscut en la seva última infantesa. Però en Teo li obre les portes de bat a bat i ell no pot resistir-se a entrar-hi, tot i que sap que no ha resolt aquell abús.
Tot passa pel cos de Bernadí, per com es belluga per un escenari...