Dona i aspirador(a)
Les obres temàtiques sempre corren el risc de què la matèria tractada acabi engolint la funció i tot el que l'envolta. De vegades, també poden ser alliçonadores i surts del teatre sentint-te que t'han tractat de ruc. Helena Tornero, tanmateix, és prou hàbil per esquivar totes les dificultats que representa escriure sobre l'ecofeminisme i no morir en l'intent. Perquè 'Dona i aspiradora(a)' parla, bàsicament, de com una dona que sempre ha estat sotmesa als desigs dels altres pren consciència del moment que viu el planeta i decideix fer alguna cosa. En escena, només tenim una actriu, Míriam Escurriola, que engega màquines amb l''Express yourself' de Madonna i que ens acabarà oferint fragments de l''Aloma' de Rodoreda i el 'Desolació' d'Alcover. Una lliçó de com començar per dalt i arribar a la poesia. Ella és una dona que treballa com a professora de retòrica en una empresa de màrqueting, però també és germana i, sobretot, tieta. Ens explicarà, més o menys, el seu present i ens oferirà pinzellades del seu passat, per fer-nos entendre com és que sempre s'ha deixat portar pel corrent. Una lliçó de com començar per dalt i arribar a la poesia Arriba un dia, tanmateix, en què es desperta i decideix seguir les passes del seu nebot activista. I el millor és que, teatralment, Tornero, que també dirigeix l'obra, porta fins a l'extrem la seva proposta mediambiental de manera molt coherent, diria que insòlita. Quan la vegeu, ho entendreu. L'autora i directora, a més, sempre ha sabut com an
