[title]
Alguns coneixereu més el Leïti Sène d’Élite i de Benvinguts a la família, però ja fa temps que va aparcar la seva carrera d’actor per centrar-se en la música. De la mateixa manera, s’ha apartat de les temptacions de la vida d’estrella i s’ha bolcat en la família –amb 27 anys ja té tres fills– i en la recerca de les seves arrels africanes i de l’espiritualitat de l’Islam. Tot això està molt present en el seu nou treball, Sene kor Sene (2026), que presenta en directe a Razzmatazz el 17 d’abril.
El nou disc respira un rotllo molt propi, és més orgànic, es noten les arrels africanes i acaba sonant diferent i personal, dins de les músiques urbanes actuals. És el que buscaves?
Sí, estava en un moment de recerca d'identitat. Havíem fet un estil molt propi en el seu dia, però encara bevia molt de les referències dels Estats Units, tant pel que feia als temes com al flow. En un viatge als Estats Units, just quan va esclatar la guerra entre Rússia i Ucraïna, vaig veure el país com un lloc de massacre i decadència. Quan els ensenyava la meva música als negres d'allà, veia que el meu hip-hop no els impressionava, i ho entenia: què els havia d'explicar jo a ells de rap?
Clar, ells ja ho feien abans.
En canvi, quan els ensenyava una cosa més afro, més del nostre univers amb el Karl Lee [Hartweger] –el productor executiu de l'àlbum–, flipaven. Llavors va venir aquesta idea de la barreja que soc, entre català i el senegalès, que em donava uns valors diferents. Al final, tots aquests impulsos de la modernitat ens estan perdent. La meva família senegalesa mai ho ha comprat i la catalana també és austera. Sempre hem viscut la vida dins d'aquest caos però amb valors, sense pujar al globus del capitalisme ni viure a través dels diners. Jo estava agafant una mica aquesta direcció per l'èxit sobtat amb l'Élite i les sèries, sent molt jove. Tenir fills m'ha obligat a dir: "D'acord, vull continuar fent música, però puc fer-ho diferent". No vull participar en aquesta carrera de cridar l'atenció i vendre l'ànima per l'audiència. Prefereixo fer el que he estat fent aquests anys: el meu estudi, el meu ritme, el meu so. Com que ja venia d'una recerca personal, ha estat fàcil fer aquesta primera entrega del que per mi és l'estil Leïti amb aquest àlbum. Hem tingut la sort de mantenir l'energia col·lectiva que venia de Cutemobb, que va marcar un precedent. Entre nosaltres som col·legues i ens coneixem d'abans de la música, no fem música perquè sí. Crec que l'art col·laboratiu va de veure qui hi ha a la sala i quina energia aporta cadascú.
En un viatge als Estats Units vaig veure el país com un lloc de massacre i decadència
Continua Cutemobb?
Sí, el col·lectiu continua. Vam fer un àlbum al desembre [La epifanía] i ara traurem la segona part. El que sí que és cert és que jo potser he agafat la davantera de crear una empresa que beu de l'estructura que el col·lectiu ha creat. Aquí puc distribuir i editar obres d'artistes, alguns de Cutemobb i d'altres que no. L'empresa es diu Epiphany. Cutemobb vol dir "Cee U Through Epiphany Mobb" (C-U-T-E). És com la mobb que et veu a través dels somnis i les epifanies, una manera espiritual d'entendre aquest món del gang. Hem viscut molts anys junts en un pis on ha passat de tot i allà hem fet el nostre so, però també ens n'hem hagut de desenganxar perquè era una vida molt de tribu urbana. Ara la gent jove té accés a fer el que abans feien els OGs i, com que el mòbil dona l'atenció ràpida, sembla que tenen diners, però nosaltres ja teníem el nostre ecosistema. Quatre de nosaltres hem tingut fills de cop i això ens ha donat espai per posar-nos més seriosos i treballar de manera més professional.
M’agraden les guitarres que sonen al disc, tenen un aire de la costa occidental d’Àfrica.
M'encanta i és una cosa que estic perseguint per al pròxim àlbum. És un toc que té el Karl Lee, ell és de la no tècnica. La gent del desert aprèn a tocar la guitarra a la seva manera i això crea uns patrons que, si vens de les harmonies clàssiques o de l'escola, t'encapsulen. El Karl Lee té aquest punt, ningú l'hi ha ensenyat i la toca de manera tímida, no està ben tocat i crec que això expressa molt. En el proper disc vull que s'entengui encara més aquest so de la guitarra nord-africana.
Hi ha força religió i espiritualitat, a l’àlbum. Especificament de l’Islam.
Havia parlat de religió a través dels txakres; cada àlbum que he fet és un txakra. Tenia la sensació que el meu fort era transmetre tota l'espiritualitat que jo vivia, però sabia que no era el moment de fotre la xapa a la gent. Per això vaig començar amb els txakres, per vomitar el que tenia en set discos. El fet de tenir un fill i conèixer l'Islam més a fons... Jo he estat agnòstic tota la vida, però de petit vaig començar a tenir revelacions i vaig estudiar budisme i la ciència de l'autoajuda. Això em va portar cap a la gent del barri, del Born, on ballava hip-hop. El meu pare és musulmà senegalès, però mai m'havia obligat a resar ni ho havia fet davant meu fins aquests últims anys. Sempre m'ha parlat de Déu i jo sempre he acabat creient que hi ha un Déu, però també ho he posat en dubte. No he crescut dogmatitzat. Em sorprenia que els amics del barri, després de fer qualsevol cosa dolenta, deien: "Ei, toca resar". Això em va començar a xocar i em van portar a la mesquita, sobretot els marroquins.
M'estava drogant fort de tot, però l'LSD m'agradava per l'exercici mental
Relaciones les drogues amb l’espiritualitat?
Això em va portar a una recerca amb les drogues, amb l'LSD. M'estava drogant fort de tot, però l'LSD m'agradava per l'exercici mental. Em va començar a donar punts de psicosi, de sentir que tot és un senyal i un missatge de l'univers. El meu pare em va passar un vídeo on explicava que la paraula Noa estava al Corà fractalitzada amb una precisió matemàtica gairebé impossible. L'àrab té l'àlgebra i cada lletra té un valor numèric, per tant el Corà es pot llegir de manera matemàtica, com si fos un missatge encriptat o una IA que hagués escrit el llibre. Quan vaig començar a aprofundir en això, molta de la psicosi que em passava es va sincronitzar. De cop tenia un pensament i passaven coses al voltant que ho confirmaven. Vaig entendre que tot el que passava era un reflex d'aquesta explosió primera del Big Bang. El Corà et parla que tot ha estat creat de l'aigua, des del Big Bang, i veure totes aquestes coses explicades amb poesia em va fer bolcar molt en l'Islam. Totes les filosofies tenen respostes, però n'hi ha poques que puguis mantenir en la pràctica, i l'humà necessita pràctica a la vida.
S’ha posat de moda certa idea d’espiritualitat una mica més estètica?
Ara ve una moda de Déu, però si no parles de les problemàtiques que hi ha a la terra i no assenyales cap guerra que estigui passant, ningú que estigui passant gana... simplement són com capítols per parlar de Déu i fer-ho estèticament cool. No ho jutjo, cadascú fa la seva feina. Però m'agrada aquest àlbum perquè parla de Déu sense seguir la moda.
Ara, el més pijo vol anar de gàngster només per viure la pel·lícula
Com veus la indústria de la música urbana ara mateix? És honesta?
No és honesta. La gent no s’adona que estan seguint una intenció de gent trajada que volen que la societat estigui perduda en ximpleries. Fa uns anys, la gent de la nostra edat creava consciència obrera o intel·lectual per millorar les seves societats. Des que ha aparegut aquest capitalisme salvatge, tot s'ha convertit en plaers que ens han acabat fent tontos. La nostra generació només vol veure ximpleries i tenir pics de viralitat. Com que som el "bloc de la llibertat", ens sentim amb una superioritat moral, però hi ha molta joventut que ja no ho compra. El hip-hop del qual jo vinc, el de ballar al carrer i ajudar els pobres, tenia una intenció de pau, amor i diversió perquè no es matessin entre ells al barri. Ara, el més pijo vol anar de gangster només per viure la pel·lícula. Si estudies els últims deu anys als Estats Units, els mateixos fills dels que volien revolucionar el món a través del cant són els que ara reben diners per parlar de com maten a penya, venen droga i compren cadenes i cotxes. Em sembla trist, però mentre estiguem distrets per elits maçòniques i sionistes, la gent viurà del plaer mentre uns s'enriqueixen.
Què va ser abans, aquest canvi de vida o tenir fills?
Una mica de tot. Per mi tenir fills va ser dir: "He d'escapar d'això". Portava una vida de superestrella amb drogues, ara estic més amb la meva dona, gaudint dels moments i entenc que la vida també va d'això. Vull explicar-li això a la gent, perquè quan es punxi el globus o hi hagi una crisi forta, la gent tornarà a preocupar-se de la veritat. Mentre estiguem distrets, la penya seguirà vivint del plaer.
