[title]
Tenim la temptació d'aconseguir-ho tot a cop de clic: les entrades, els llibres, les relacions humanes, el sexe, aquella hamburguesa llardosa que et porta a casa un autònom en bicicleta per dos euros més... Tot sembla que s'arregli amb una aplicació de mòbil. Fins i tot aconseguir una alimentació saludable! Si viviu en aquest planeta i teniu mòbil, haureu sentit a parlar d'aplicacions que escanegen codis de barres d'aliments i us indiquen la qualitat nutricional del producte, si us encaixarà bé en una dieta equilibrada. Què fàcil, oi? Ara bé, tothom -menys els fans de Paulo Coelho - saben que en aquest univers no hi ha duros a quatre pessetes.
Amics, abans de començar a analitzar les apps més recurrents -amb la inestimable ajuda de la dietista-nutricionista Júlia Farre, la podeu trobar en persona a centrojuliafarre.es - i la seva utilitat real, us presentem un amic que segurament no coneixeu: el Nutri-score. I què coi és això?
Doncs és un semàfor nutricional, "una normativa a nivell europeu per catalogar si un un producte és sa o no", explica Farré. Quan s'apliqui, els productes del supermercat hauran de portar una qualificació de la A la E -cada lletra en un color, de verd a vermell - que indicaran la qualitat nutricional del producte.
Segons la composició dels famosos -i inintel·ligibles- 100 grams desglossats a l'etiqueta, el Nutri-score determina si el producte és saludable: segons les calories, sucres simples, àcids grassos saturats i sodi, el producte obtindrà entre 1 i 10. Després, se'ls restaran fins a 5 punts en base als elements "favorables" que continguin (proteïnes si són d'origen vegetal, fibres i percentatge de fruites , verdures, lleguminoses i fruites oleaginoses). Un algoritme, amb algunes adaptacions per a begudes, matèries grasses i formatge, determina el resultat final.
Sembla raonable, oi? Doncs el primer problema, explica Farré, és que aquest etiquetatge encara no s'aplica, perquè de moment és voluntari. "Al lobby alimentari això no l'interessa", diu la nutricionista, "perquè molts productes que ens venen com a saludables i en realitat no ho són, tindrien puntuacions molt baixes". Les associacions de nutricionistes europeus reclamen a la Unió Europea que el declari obligatori.
Tornem a les apps. Són maques, vistoses, fàcils de fer anar i divertides. Un dels criteris que fan servir és el Nutri-score. No pinta malament, oi? Agafem la que té més èxit, la Yuka, i escanejo els meus cereals favorits: uns Crunchy de musli marca Hacendado (fals, menjo cereals alemanys eco, però bé...) Em surt un resultat pobríssim: 30/100, em diu en quins paràmetres son dolents i em recomana una alternativa: uns cereals integrals ecològics de Kellogg, que tenen, agafeu-vos, un 100! Visca!
Ara, feta la llei, feta la trampa. Segons Farré, "el problema del Nutri-score és que està ideat per comparar productes de la mateixa categoria. Com a màxim, et dirà si una cola zero és més sana que una de normal. O per comparar una tonyina amb oli d'oliva amb una d'oli de girasol, o que tingui molta sal". I ni així: perquè si escaneges una llauna de tonyina Ortiz (d'alta gamma i beneficis cardiovasculars contrastats) et diu que és millor comprar-ne una amb oli de gira-sol. "Prefereixo cuinar sense sal i menjar tonyina amb sal que fer-ho amb oli de girasol", és el veredicte. Amb la Yuka, et sortia més saludable una llauna de Coca-cola zero que una ampolla d'oli d'oliva extra verge!
Ara bé, el bluf definitiu de Yuka és que "només segueix un 60 % de Nutri-score, i la resta són criteris propis. Qualsevol producte que escanegis, pel sol fet de ser ecològic, dispara un deu per cent la puntuació, i això no té cap sentit: que quelcom sigui ecològic no vol dir que sigui millor", conclou.
L'altre app que ho està petant és My Real Food, i que Farré no tocaria ni amb un pal. Entre altres coses, "perquè no segueix el Nutri-score sinó els criteris d'un moviment que es diu Real Fooding, impulsat per un nutricionista, el Carlos Ríos", i es basa en el criteri del gabinet privat d'un nutricionista de Huelva.
Si n'hem de fer servir alguna, que sigui la d'El Coco: "Perquè es la més neutra i no et diu si està bé o no. Et dona els criteris de Nutri-score i de Nova per separat", un sistema de la Universitat de Sao Paulo que classifica els aliments pel seu grau de processament, obviant els nutrients.
Si n'hem de fer servir alguna. Perquè, resumeix Farré, "aquests apps et poden servir per aclarir certs dubtes sobre un producte, però et podries passar la vida menjant productes de color verd i així i tot portar una mala alimentació. Tots els productes, fins i tot els més dolents, es poden menjar dins d'una dieta saludable, però l'equilibri general depèn del teu criteri, no pas d'escanejar un producte".
Resumint: amb aquests ginys podreu passar l'estoneta a la cua del súper i decidir si, per exemple, són més saludables les patates fregides o les xips vegetals, les dues de marca blanca d'un súper que fa bandera del km 0 (si et llegeixes l'etiqueta amb calma, veuràs que sorprenentment són més porques les xips vegetals de l'esquerra de la foto, o sigui que vaig agafar les patates fregides!). Però heu de tenir criteri propi i no pas delegar en una app comercial, és de calaix.
Farré acaba advertint que "aquestes aplicacions tenen un perill per a la gent amb un caràcter obsessiu. Molta gent ho acaba escanejant tot, s'obsessiona i se sent culpable si menja coses que no estan en verd".
