[title]
La generació post Verdaguer, Llopis i Martín
Per una qüestió d’autoexigència professional o, senzillament, per no avorrir-me com un mico pel fet de sempre d'estar parlant del mateix i dels mateixos i les mateixes, un servidor, com a periodista, comunicador o entretenidor de cinema, procuro tenir els ulls i les orelles ben oberts i afinats a la caça i captura de noves estrelles. D’estrelles catalanes, en concret. Ara que ni David Verdaguer, ni Miki Esparbé, Bruna Cusí, Àlex Monner, Elena Martín, Oriol Pla o Ruth Llopis són novetat o unes "joves promeses", sinó uns intèrprets amb una carrera sòlida i ja no cal "descobrir-los" (torno a posar-ho entre cometes), és l’hora de marcar-me uns nous objectius, de fixar-me en talents efervescents. I n’he local·litzat, com a mínim, tres: Maria Ribera, Dani Casellas i Ferran Vilajosana.
El drama de Maria Ribera
Ribera ha estrenat 'No quiero perderte nunca', segona pel·lícula d’Alejo Levis, on té la responsabilitat, i la facilitat, de transmetre’ns tot el dolor, l’ansietat i el trasbals que ocasiona la pèrdua d’un ésser estimat. En el seu cas, la seva mare. Properament, tornarem a gaudir de Ribera en una altra segona pel·li, 'Les distàncies', d’Elena Trapé, on forma part del nucli protagonista amb Esparbé, Alexandra Jiménez, Isak Férriz i Bruno Sevilla.
La Barcelona de Dani Casellas
Casellas és un rostre fins ara força conegut per la gran quantitat d’espots on ha intervingut, i aquest estiu ha estat la esplèndida revelació de 'Yo la busco', òpera prima de Sara Gutiérrez Galve. Retrat d’una Barcelona nocturna tan atractiva com perillosa (m’encanta la breu intervenció en la trama de dos altres cracs: Guillem Barbosa i Max Grosero), la història té la sort de comptar amb un actor que aporta veritat i versemblança al personatge central. Qui de vosaltres no ha tingut un amic perroflauta que ha tornat de matinada a casa, després de veure-les de tots els colors pels carrers? Bravo també per Casellas.
L’Austràlia de Ferran Vilajosana
Vilajosana, una consolidada figura teatral (ha estat fitxat pel retorn de 'La calavera de Connemara' a la Villarroel, en substitució, de luxe, d’Oriol Pla) i televisiva, està superlatiu en el curtmetratge de Lino Escalera 'Australia'. Sí, sí, els curts existeixen!!! Hi encarna Raúl, el camell de Nathalie Poza, amb qui es queda a xerrar després de passar-li una dosi de cocaïna. Més ben dit, és ell l’únic que parla. Ella, un cop ha rebut la mercaderia, quasi ni se l’escolta. Aquest pobre noi que li explica que vol anar-se’n a Austràlia li fa nosa. Té ganes que calli, que deixi d’emprenyar-la, de tocar-li els ovaris. No exagero si dic que Raúl és un dels personatges més ben dibuixats (i interpretats) dels últims anys. La seva barreja d’il·lusió, innocència i valentia és entendridora. Podeu trobar 'Australia' a la plataforma Filmin. I ara us deixo, que seguiré local·litzant estrelles ocultes.
