[category]
[title]
Es van conèixer el 2014 i van haver de passar cinc anys perquè aquella llavor germinés en forma de restaurant. La Marta Rombouts i en Germán Cipriano havien coincidit treballant a l'Alkímia del carrer Indústria i el 2019, fugint de la bombolla gastronòmica barcelonina, van trobar un local a Badalona, d'on és la família materna de la Marta. Així va néixer l'Almarge (Lleó, 79. 93 824 71 90).
El nom, proposta de l'estudi Pino, és una gran síntesi: per una banda, recorda els llocs on s'havien format (Alkímia i Alkostat), per l'altra reivindica la vida fora de la capital, els vinyerons i una altra manera de fer dins l'escena badalonina, i per acabar-ho d'adobar, uneix els seus dos noms (Marge: Marta i Germán).
A una paret del local hi ha un gran retrat mural de l'Emily Flöge, company del pintor Gustav Klimt, fet per Andrea Btoy. L'interiorisme és de la Giovanna Pacilio i la Sofia Gidlööf, la imatge nova de l'Íngrid Picanyol, i la tipografia i el logo de la Laura Massagué. Al cor del restaurant una lluerna plena de plantes i cactus fa que respiri verd.
L'espai és acollidor i la tria musical acompanya –sona, per exemple, Nick Drake o Miles Davis. Tot està molt pensat i fet amb cura. És aquesta reflexió constant la que defineix el projecte, que fuig de les modes absurdes i els automatismes funestos de la professió. Fa poc més d'un any, en contra de la tendència generalitzada i gairebé obligatòria, van decidir decréixer per fer-ho millor: amb el cor i les pròpies mans.
Van reduir la meitat del restaurant, van posar cadires més còmodes, van millorar la il·luminació i els materials i van afinar i sofisticar la carta. I aquesta gosadia honesta va tenir premi: és l'únic restaurant de Badalona –la tercera ciutat de Catalunya– recomanat per la Michelin. Malgrat que ara tanquin tres dies, fan més hores, però estan més contents i tot té més sentit: "si saps fer una llebre à la royale, és millor que no fer les enèsimes patates braves, encara que triguis més".
Quan ets a taula tot això ho constates amb delit, sigui en forma d'ou mimosa (farcit amb anguila fumada, 5 euros), de xai rostit (amb espinacs, carbassa i pinyons, espectacular, 24 euros) o de pilota de faisà (amb bolets i col, la tardor emplatada, 24 euros). La carta està plena de troballes fantàstiques com la carxofa amb llengua i salsa gribiche, o la rajada amb suc de pollastre i toffee de pastanaga (la seva versió particular del mar i muntanya).
Val a dir que si es posen a fer croquetes també déu-n'hi-doret: de rostit de vedella, amb col i raifort, que desengreixen i contrapunten perfectament la farsa melosa. La carta de vins és llarga i minuciosa, amb referències de petits cellers d'aquí i d'Itàlia, d'Àustria, de França... Molts són de mínima intervenció, com el Lambretta del Priorat, boníssim, que serveixen en unes copes de tija finíssima, sembla el regalim capturat d'una déu de muntanya.
L'Almarge és això: un lloc fet a consciència on cada detall compta i palesa la dedicació dels factòtums, que en comptes d'apuntar-se a rebentar-ho tot des del carro del creixement i la cobdícia desmesurades van decidir baixar el ritme, parar atenció i podar per oferir-nos meravelles. Celebrem-ho.
