[title]
Què significa ser dona jove musulmana i immigrant de família humil? La rapera Miss Raisa, nascuda a Tànger el 1996 explica la seva complicada experiència vital al llibre 'Porque me da la gana. Una vida contra los prejuicios' (Lunwerg, 2022). Imane Raissali Salah és una filla de pescador i mestressa de casa que amb 8 anys arriba a la Barceloneta, ha d'adaptar-se a noves llengües, nous costums, noves realitats; que perd el pare en l'adolescència i que, com a jove prudent i obedient, es veu abocada un matrimoni no desitjat en el qual esdevé mare. Tot això sense deixar de rebre pressions socials i prejudicis per totes bandes, fins que decideix agafar les regnes de la seva vida.
Tota la meva vida va començar a girar al voltant d'aquestes amenaces i vaig passar setmanes sense poder sortir de casa
Recentment, ha necessitat protecció policial a causa d'amenaces de mort rebudes per defensar la comunitat LGBTI+, primer, i per desfer-se del vel islàmic, després. Això va succeir poc abans de l'assassinat de Jina Mahsa Amini i de la revolta de les dones a l'Iran, que es juguen la vida cada dia als carrers (ja han mort centenars noies a mans de la policia de la moral). Amb més de 500k seguidors a TikTok, Raisa no només s'ha tret el vel, sinó que no ha deixat d'alçar la veu contra el racisme i de les desigualtats que pateixen les dones.
Creus que pots ser el referent que tu no vas tenir per a moltes nenes que es troben en una situació similar a la teva?
Jo mai m'he vist com a referent de res ni ha estat mai el meu objectiu, però sí trobar el meu camí. I si una persona sent que està en la mateixa situació que jo o que ha viscut unes experiències semblants a les meves, espero que tingui aquesta mil·lèsima d'esperança de veure que hi ha vida més enllà del que ens ensenyen de petits. Compartir és créixer i quan sents que una persona comparteix la seva vulnerabilitat sense vergonya, sense por, t'ajuda a alliberar-te de sentiments negatius, a no sentir-te sola. Tots volem formar part d'una societat on hi ha un lloc per a nosaltres i no sentir que estem bojos i que ningú ens entén, que hi ha persones que han passat per experiències semblants i aquest sentiment de comunitat és molt maco.
Algú que et vegi a les xarxes i no sàpiga res de tu pot tenir una visió molt superficial de Miss Raisa i no saber que has estat al centre de molts prejudicis i que has viscut situacions molt dures.
El fet d'haver nascut en un lloc et marca per tota la vida i ens fa construir una personalitat determinada. He estat callada durant molt de temps, observant, sense l'oportunitat d'alçar la meva veu, i ara estic amb moltes ganes de lluitar, de cridar, de fer soroll, de no callar-me'n ni una, perquè estic cansada que qualsevol persona vingui a llançar-me les seves frustracions en forma de bales emocionals que van al meu punt dèbil, que és la meva família. És complicat gestionar tot això, però és cert que una persona que no em conegui de res i de cop entri a les xarxes socials i em vegi supersomrient, superfeliç, superalegre, mai diria que darrere aquest somriure hi ha una història tan dura. El meu somriure ha estat una manera de protegir-me. Somric per no plorar i he preferit agafar la meva experiència com una lliçó de vida i tirar endavant amb optimisme i alegria. Si no, estaria tot el dia rebolcant-me en la pena i a mi els victimismes no m'agraden gens. Igual que m'ha tocat una història de vida complexa, soc conscient que hi ha històries de vida molt més complicades que la meva i ara estic en un punt en què ho puc fer.
Tinc idea de fer un àlbum? Sí. Sé quan? Ni punyetera idea
Al llibre parles de com vas començar a rapejar. En quin punt estàs de la teva carrera?
No he parat de fer concerts. La música m'acompanya a tot arreu, però tot i que estic escrivint moltes lletres, durant els últims dos anys no m'he pogut centrar al cent per cent en la música. Sí que estic amb moltes ganes de seguir creant, acabo de treure un single, 'Honores', molt senzill però molt potent, perquè tenia ganes de vomitar una mica la meva opinió en una cançó de dos minuts. Entre ràdio, tele, llibres, conferències... he estat molt entretinguda amb altres projectes. Tinc idea de fer un àlbum? Sí. Sé quan? Ni punyetera idea.
Amb qui treballes la teva música?
A mi m'agrada treballar amb persones que em cauen bé. Les persones que m'estan produint les últimes cançons són tots amics meus. Els passo la lletra, els dic com m'imagino el beat, un cop el tinc el practico per veure si m'encaixa i després vaig a l'estudi.
Al llibre expliques el moment inicial en què t'acostes tímidament a veure com ho fan els teus companys. Com vas aprendre a rapejar?
Hi ha gent que no necessita practicar perquè ja té el 'flow' de manera innata. L'única cosa que em va dir el meu col·lega en aquell moment és "has de respectar el tempo i tenir una bona lletra, que pugui fer pensar a la penya i que pugui transmetre tot allò que vols", són els dos únics consells importants que em va donar quan vaig començar. La resta va sortint amb el temps. Jo vaig començar amb un ritme superclàssic 'old school' de rap i amb el temps hi he anat posant més melodia, jugant amb les frases, fent-les més llargues, més curtes...
En quins i quines artistes t'inspires?
Escolto música molt diferent, ahir estava escoltant Sia, per exemple. Ayax i Prok, que casualment són cosins de la meva parella, m'agraden molt, porten la música i l'art a un nivell bastant boig, no tenen filtres i jo, venint d'una vida tan prudent, tan obedient, tinc moltes ganes de treure el meu costat més canyero. El Chojin sempre ha estat el meu referent, perquè és un rap conscient supereducat amb unes paraules molt maques, una veu que em transmet molt, Nach també m'encanta.
I dones raperes?
Com que tampoc tenia referents femenines, m'identificava més amb Lil Wayne, que és un raper negre d'un barri horrible de Nova Orleans, ficat a les drogues, que es va disparar a ell mateix quan era petit, amb una història de vida molt 'xunga'. He escoltat més música masculina que femenina. D'aquí, Santa Salut, que em va escriure tan bon punt vaig començar a les xarxes com a Miss Raisa dient-me "ets una jefa" i vaig pensar "que guai que hi hagi aquest suport entre nosaltres", em va semblar un acte molt maco de sororitat i des d'aleshores sempre comptem l'una amb l'altra. Tant de bo es pogués donar més oportunitats a més noies, però les poques que som ens donem suport entre nosaltres. També la Sofía Gabanna, que és una 'supercrack', té un flow brutal, la Lia Kali, que ara ha tornat, i soc molt feliç de veure com les artistes, que són companyes, estan construint-se un camí i fent-se lloc a la indústria musical, sobretot del rap, que és molt masculina i s'ho mereixen moltíssim.
Admiro moltíssim la valentia de les dones que estan sortint a l'Iran
Vas decidir treure't el vel islàmic a l'estiu i al cap de poc temps ha esclatat la revolta de les dones a l'Iran, on treure's el vel és un símbol de rebel·lia i valentia contra un règim sanguinari.
L'únic que sé de l'Iran és per una pel·lícula, 'Persèpolis', que era boníssima, i que explica la revolució islàmica i com les dones queden completament anul·lades per aquest sistema. Al cap de poc de treure'm el vel, va morir aquesta jove de 22 anys [Mahsa Amini] apallissada i assassinada per la policia de la moral per portar el vel mal posat. Només el fet de tenir una policia de la moral... vivim en un altre planeta. Admiro moltíssim la valentia de les dones que estan sortint a l'Iran per defensar la seva llibertat. Si fer-ho des d'aquí ja és complicat, imagina't fer-ho en un país on et condemnen a mort per existir i reivindicar drets bàsics. Estan arriscant les seves vides, per tant, és un tema molt seriós.
Tu no ets a l'Iran, però t'han amenaçat de mort per defensar el col·lectiu LGBTI+ i per treure't el vel.
Vaig patir un assetjament brutal en massa i se'm va dir de tot, mala persona, mala dona, que he venut la meva religió per cridar l'atenció... i són comentaris de persones que viuen aquí, que fins i tot han crescut i viscut aquí. Aquesta agressivitat per defensar coses indefensables passa aquí i m'amoïna molt.
Treure'm el vel va encendre encara més el foc del 'hate' que estava rebent
Has rebut protecció policial a causa d'aquestes amenaces.
Sí, no l'he demanat jo, sinó que va ser la policia qui em va dir que la necessitava. Les amenaces de mort eren per defensar el col·lectiu LGBTI+, però treure'm el vel va encendre encara més el foc del 'hate' que estava rebent. Quan vaig rebre les amenaces em vaig quedar en xoc i no pensava denunciar, però molts seguidors em van dir que això era molt perillós i ho vaig anar a denunciar sense cap esperança. L'endemà, un inspector em va trucar i em va explicar el risc d'aquestes amenaces. Que no només era perillós el tio que m'estava amenaçant sinó que una altra persona, de manera anònima, m'acabés fent mal. Aquest tio s'autodenominava predicador de la paraula de Déu i tenia més de dos mil seguidors que podien fer el que ell deia, encara que ell no ho fes. Per tant, em van dir que posarien protecció policial sobretot a prop de casa, que els avisés quan tingués concerts, que no els promocionés, que no digués on eren, que canviés la rutina per portar la meva filla al col·le...
I això et va trasbalsar la vida.
Vaig deixar d'anar al gimnàs, vaig canviar de rutes... i tota la meva vida va començar a girar al voltant d'aquestes amenaces i vaig passar setmanes sense poder sortir de casa per l'ansietat i els atacs de pànic que em produïen centenars de comentaris cada dia, dient-me de tot i justificant aquestes amenaces de mort. I no és el mateix que et diguin que ets 'gilipolles' que et diguin que et decapitaran. Ningú et prepara per gestionar això. I de sobte van sortir uns vídeos meus a classe de la meva filla, en una reunió de l'AMPA. Per tant, ja sabien fins i tot a quin col·le anava la meva filla i la vaig haver de canviar d'escola. Quan entra en joc la seguretat de la persona que més estimo, que és la meva filla... això va ser el pitjor, va traspassar tots els límits.
