[category]
[title]
El 14 de febrer va ser una data important per a Nathy Peluso. L'artista argentina s'estrenava en un recinte de grans dimensions a Barcelona, i encara que no el va omplir (unes cortines negres tapaven la grada del fons, buida) tenia la pista a vessar; mentre que Raye, qui va actuar la nit anterior, havia omplert l'espai, però amb cadires a la pista, en una disposició que encaixa perfectament amb l'espectacle de l'anglesa.
El concert despertava expectació, ja que era la primera vegada que presentava l'EP Malportada, aquesta celebració de la salsa que va gravar íntegrament a Puerto Rico i que va sortir a la llum l'octubre de 2025. L'actuació estava inscrita en la gira mundial de Grasa, que ja havia passat per Barcelona al Sónar 2025.
Peluso va obrir el xou amb Corleone, aquest tros de bolero de factura clàssica que ens recorda tant a la Lupe. L'escenari, sobri i amb els músics disposats a banda i banda i al fons, en un petit fossat, tenia com a objectiu posar el foc en l'artista. Sap la Nathy del seu majúscul potencial escènic, de la seva energia i magnetisme, així que no despista el públic amb raigs làser, focs artificials ni sofisticades projeccions: amb la seva personalitat, balls i la seva veu ho omple tot. Només tres ballarins masculins l'acompanyen amb coreografies en alguns temes.
En la primera part del concert va repassar els hits dels seus discos anteriors, amb una presència més gran de Grasa, el tercer àlbum que dona nom al tour que ja acaba. Van brillar temes com Emergencia –amb tot el públic saltant–, la versió guitarrera de Todo roto i la bachata Ateo. La segona part de l'espectacle va ser per al seu repertori salser, amb temes rodons com Mafiosa, Malportada –en col·laboració amb Rawayana, la nova sensació veneçolana–, Envidia –el públic cantant la cançó a capella– i A galope.
View this post on Instagram
L'espectacle va acabar amb referències a Sant Valentí a Vivir es morir de amor, a ritme de funk, i un "Barcelona t'estimo" que ens atrevim a assegurar que és recíproc.