Notícies

Raye busca marit a Barcelona... i sedueix tot el Palau Sant Jordi

La cantant londinenca va debutar a Barcelona acompanyada per una vintena de músics sobre l'escenari en un xou de més de dues hores

María José Gómez
Escrit per
María José Gómez
Directora, Time Out Barcelona
Raye (Palau Sant Jordi)
Marc Font | Raye (Palau Sant Jordi)
Publicitat

Els fans de la Raye havien vist com la cantant londinenca actuava al MadCool (2023) i al BBK (2025), però de Barcelona sempre passava de llarg. Així que el divendres 13 de febrer va ser el seu debut a la capital catalana, com ella mateixa va explicar tot i que va tenir un petit lapsus de memòria –i de geografia– quan va dubtar si havia actuat a Madrid o a Barcelona. El públic no li ho va tenir en compte i va caure rendit a l'anglesa durant les més dues hores al xou. I amb motiu.

Rachel Keen va vestir l'habitualment fred Palau Sant Jordi amb un xou sofisticat, lluminós i musicalment contundent: sobre l'escenari l'acompanyaven una vintena de músics –amb unes extraordinàries seccions de vent i corda– que tant aviat convertien el recinte en un club de jazz, com en un auditori simfònic i, ja al final, en un club d'electrònica. Quin gust sentir tots aquells instruments acompanyant la veu privilegiada de la Raye!

Només vam haver esperar un tema per sentir una de les seves cançons més celebrades, What the hell is my husbad!, amb jocs i coreografies que recordaven The Supremes i l'univers de la Motown. Tot el concert va tenir aquest regust d'espectacle clàssic, sobretot en temes com The thrill is gone, Worth it i la seva versió de l'standard de jazz Fly me to the moon

Durant l'actuació, la Raye es va mostrar comunicativa i propera amb el públic, amb constants referències a la seva lluita contra la tristesa i la depressió i proclames de superació. Potser uns discursos més curts i concisos haurien ajudat al ritme de l'espectacle, però també és cert que no està el món per anar rebutjant els missatges d'esperança.

Raye (Palau Sant Jordi)

El nom de la gira no enganya (This tour may content new music) i va incloure un nou tema, el Click Clack Symphony que ens va transportar als anys daurats de Hollywood, en una part simfònica que va començar amb una imponent Oscar wining tears. La part final va agrupar els temes més electrònics, com Prada i Secrets, amb la traca final d'Escapism

Que aixequi la mà qui no es va voler casar amb la Raye després de veure el xou!

Fes un cop d'ull a la resta de grancs concerts que ens esperen aquest 2026

Últimes notícies
    Publicitat