Ni car, ni gurmet, ni pels turistes: així és El Xiquet, la vermuteria valenciana de Sant Antoni

Just entrant, a mà dreta, hi ha un cartell d’Alta Gildería que sentencia: ‘Si nos toca ser la generación que jamás podrá comprarse un piso, nos gastaremos el dinero en comer fuera, gildas, vermuts y cafés’. En Ramon Torlà és l’amo de la vermuteria El Xiquet (Gran Via, 480), és de Coves de Vinromà (Castelló) i té 25 anys.

Membre del grup castellonenc de rock rural Espardenyes, fa vuit anys que es va instal·lar a Barcelona per estudiar interpretació, però va acabar treballant de tècnic teatral fins que va decidir emprendre en el món de l’hostaleria: "Ni car, ni gurmet, ni pels turistes. Jo volia obrir un bar dirigit a la gent d’aquí". Dit i fet. El va inaugurar a finals d’abril, amb l’ajuda dels seus amics Pino Achille, argentí, i Marc Torres, alacantí.

"Ni car, ni gurmet, ni pels turistes. Jo volia obrir un bar dirigit a la gent d’aquí"

De Castelló, El Xiquet ofereix snacks clàssics —patates fregides J. Garcia, de pebre vermell i indianes, i rosquilletes Pastor (bastonets de pa pla, salat i sec)—; formatges de Tot de Poble: "És una formatgeria covarxina de molt nivell: un dels seus formatges d’ovella va quedar segon a un concurs nacional. La producció és petita i amb prou feines arriba a restaurants d’upa com el d’en Quique Dacosta a Dénia". Aquí podeu degustar el curat, el semi, el de tòfona i el de fines herbes. Els embotits són de la xarcuteria Besalduch, també del seu poble: llonganissa de Pasqua, de canyella, picant i botifarra seca.

"Les coques són un dels nostres punts forts de la carta"

I coques. "Primer vam començar a servir les del nord de la província, que són semblants a les de recapte, però ara hem començat a fer les més típiques, les farcides de tomàquet, pebrot, pinyons i tonyina, més similars a les panades". Varien segons el dia: a vegades són d’espinacs amb ou i bacó, o de pernil dolç, formatge i rodanxes de tomàquet. Un regal: 4 euros la coca. "Sincerament, quan vam obrir, em pensava que no funcionarien perquè no es coneixen gaire a Catalunya. Ara és un dels nostres punts forts de la carta".

De fora de Castelló, ofereix vuit menes de gildes (entre 2 i 2,20 euros) i tres d’olives (entre 3,50 i 3,80 euros): les bombes picants (amb bitxo i nyora), les catxondes (ceba avinagrada) i les de mojo-romesco. "Tot és d’Aceitunas 92 de Viladecans, un proveïdor fantàstic que vaig conèixer al mercat de Sant Antoni".

Per cert, cal que sapigueu que, a partir de setembre, amplien la carta amb tapes calentes i bikinis. Ja han començat a fer proves amb el de gilda: piparres, anxoves, olives i cogombrets picats, amb mostassa i formatge fos. Promet!

Inevitablement, el vermut és l’estrella de la barra. Podeu triar entre el de la casa, que és un reserva de Reus (2,5 euros), Macarrilla de Berga, Lo Bernat de Batea, Yzaguirre i l’especial: el Rescat de Malaerba (5 euros). És d’una petita empresa familiar de Benlloc que rescata cultius autòctons de tarongers i oliveres en perill d’abandonament, i l’elaboren amb pell de taronges pelades a mà i raïm forcallat. "Els seus olis també són boníssims", recalca en Ramon.

De vins (entre 2,50 i 4,80 euros), en trobareu de la Terra Alta, Montsant, Rioja, La Mancha, Navarra, Albariño i un Malbec argentí en honor al Pino. També tenen cerveses de tirador i embotellades (Turia, Estrella, Oro Bilbao).

Hi falta el cigaló típic de Castelló amb sucre, canyella i llimona? És clar que no! Per 2,50 euros és vostre.

"Soc conscient que hi ha molt poca gent de la meva generació que pugui emprendre un negoci com aquest a Barcelona, així que tenia clar que la vermuteria havia de ser un espai de trobada on qui tingui un projecte artístic pugui mostrar-lo", explica. Estigueu alerta al seu Instagram, perquè és on publiquen la seva programació d’activitats. De moment, han organitzat un taller de sketching i un bon grapat de concerts acústics. "Aviat muntarem un taller de joieria 3D inspirada en el món de les gildes, dirigit per l’artista visual Tana Lakale".

Qui visqui a Sant Antoni potser recordarà que aquí hi havia hagut la creperia xinesa Xianhui Jie 2, ara a Sagrera. Després hi va haver una hamburgueseria i, finalment, un establiment de iogurts gelats que no va acabar de funcionar. En Ramon va aprofitar l’estètica futurista i la blancor de l’últim negoci i hi va afegir el seu toc personal: botes de vi, tocadiscos, vinils, pissarres i ampolles de sifó. La clientela és diversa i intergeneracional. "Em pensava que durant l’estiu només tindríem turistes. Doncs no. Ha vingut un munt de gent del barri, estic molt content".

El nom de la vermuteria ve d’un sobrenom que li va posar la soprano basca Miren de Miguel a en Ramon quan van treballar plegats a L’Auditori. "El vaig voler aprofitar per batejar la vermuteria. Tothom sap el significat d’aquest mot valencià, i és perfecte pel local perquè dona una pista de què va". La identitat gràfica és una passada; obra d’Osmosis Estudio, és una reinterpretació contemporània de la iconografia clàssica dels sifons.

A una de les parets del bany de noies hi ha una pintada feta amb retolador que diu: ‘Les coses bones de la vida, un esmorzar amb bons amics, cervesa fresca en got de vidre gelat, eixir a la fresca i sentir les aveles parlar. Les coses bones de la vida, unes bones cartes en una partida, el solet mediterrani, sentir-se lliure en eixir de l’armari. Les coses bones de la vida, el vermut d’abans de dinar, un carajillo molt ben cremat, pujar a Penyagolosa i no estar cansat’. La vermuteria El Xiquet existeix per recordar-nos-les totes.

Amb ganes de brindar? Aquests són els 100 millors bars de Barcelona

Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona