Vermut a Barcelona: els millors llocs per fer l'aperitiu

Ho diuen totes les guies de viatges del món i ens sap greu repetir-nos però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. Probablement, haureu de fer cua perquè no accepten reserves i lluitar per aconeguir un lloc a la barra. Tot i així, valdrà la pena.

El xef Stefano Mazza, propietari del Last Monkey de Sant Antoni, és darrere del Superclàssic. Val a dir que per la magnificència de la terrassa –rere la Boqueria, als jardins de Dr Fleming a l'empara de la biblioteca de Catalunya i la Reial l'Acadèmia de Medecina, amb un parc infantil al costat– això rajaria sol, però Mazza disposa d'una oferta de menjar i beure de primera divisió en l'apartat aperitiu. I no és que tingui vermut de la casa: és que els fan ells, amb resultats tan excel·lents com un de macerat amb cireres i pedro ximenes que té un grau alcohòlic respectable, però passa com l'aigua, o un altre d'exquisit i aromàtic amb poma i canyella. I la canyeta, ben tirada.

El blog dels del Morro Fi va ser una obra de referència per tots aquells que som partidaris d'un estómac feliç. Els pioners del blog vermuter van passar d'exploradors de paradisos d'anxova i secallona a muntar el seu propi oasi. En menys d'un quadrilàter de rajola, el Marcel i el seu equip serveix el vermut que sempre hagués volgut trobar en un bar. Per acompanyar, tot el necessari i de molta qualitat; gildes, olives, patates, conserves i una salsa vermella feta per ells que és una delícia. La fórmula ha funcionat la mar d bé i ja tenen un segon local a Londres 23, un tercer a Bonanova 105 i una botiga al centre comercial Illa Diagonal.

Aquest és un espai conceptual dedicat al vermut. Andrea Senna i Filippo Andriola es mouen amb passió a la barra, t’il·lustren, t’aconsellen i et descobreixen els secrets del desconegut univers d’aquest líquid popular. El duet italià manipula un centenar de referències de tot el món, té una col·lecció d’amaros espaterrant, organitza tallers exitosos i treu pit amb el vermut de la casa: El Cónsul. Hi ha ampolles de culte de tot el globus. No patiu, que no beureu amb l'estómac buit; tenen carta de tapes. Organitzen tasts, tallers i esdeveniments de tot tipus. Tenen dos locals més a Sant Antoni; Las Vermudas University i Consolat de Sant Antoni.

Sortint de la parada de metro de Poble Sec, hi ha un teatre dels anys 20, amb taquilla i catifa vermella. No us confongueu! Sou al V de Vermut, una cocteleria i vermuteria enfocada a un públic exigent, tan interessat en la bona gastronomia com en la cultura. Vermuts i cocteleria d’alt nivell, unes tapes i uns entrepans fins i acurats que el cap de setmana volen. Si us plau, tasteu la seva versió de les braves i l’ensaladilla amb bonítol, maionesa d’escopinyes i alga nori. Ofereixen ostres tots els dies i també tenen diverses croquetes: pernil ibèric, bolets, gorgonzola... L’ambient és fantàstic, amb presència de DJs, xous de comèdia i música en directe.

Per als que som de les Terres de l’Ebre, la clotxa és una magdalena proustiana. I en aquest espai obert pels responsables dels cellers Casa Mariol (Terra Alta), se’n serveixen les millors a aquest costat del riu gran. En fan fins a dotze classes diferents, a més de tapes collonudes i uns pastissets tan bons que fins i tot el meu avi, que sempre va pensar que a més de cinc quilòmetres del Mediterrani no podia sortir res de bo, ho hauria d’admetre. Esperit local sense collonades, vermut actualitzat sense ximpleries, modernitat sensata i tradició ben entesa.

La Camila ocupa el meravellós espai d’indeterminació d’un bon bar de barri: allà on pots prendre un cafè, menjar un entrepà, fer un mos calent o un vermut, i on tens la certesa que ho podràs fer tot amb solvència. Les propietàries, que són baristes experimentades, aposten pel cafè amb llet; res de flat white. I el producte de proximitat del barri: aquí podreu gaudir de truites de patates sucoses i croissants de La Nena, teca de Les Tres a la Cuina, cervesa artesana de Garage Beer, vermut casolà de La Marín... I sense que costi un ull de la cara. El local és preciós: un bar de barri refet amb bon gust i minimalisme.

El Benditto és una vermuteria italiana que sobretot obre en franja de vespre i nit (ja sabeu que a Itàlia el vermut és un afer de tarda). Ara bé, aquesta etiqueta se'ls queda curta: aquesta és la casa del cuiner Víctor Ferrer (Betlem, Cafè del Centre) i la seva parella, la cap de sala florentina Cati Mirenda. El primer hi aporta el seu talent a l'hora de fer coses noves amb la tradició, ella hi posa el coneixement del producte gurmet transalpí. També hi trobareu exemples molt afinats de cuina en fred (ous durs amb guisat fred de bou de mar i maionesa d'alfàbrega, bistec tàrtar de tonyina amb ceba tendra sobre 'schiacciata') i els millors embotits artesans italians ('capocollo', 'sbriciolana'). I esclar, aquest també és un lloc ideal per prendre vins i vermuts bons. Tot a preus amables.

“Que no falte de ná!”. I tal qual. Aquest lema no ens pot semblar més encertat en un bar com aquest: embotits ibèrics, barra plena de formatges exquisits, torreznos que tornarien boja a Paquita Salas, mandonguilles, cecina... i per regar-ho: cervesa fresca, vermut, rebujito, calimotxo i molt bon humor! La Bodega Carol, antiga taverna recuperada, el propietari del qual és un expert del bodeguerisme i que també regenta la Montferry, és essència castissa en ple barri del Clot, des de la porta fins a les parets, plenes de clauers de fa mil anys. Un punt de trobada de joves i grans que fa olor de bar de barri de tota la vida, un enclavament al qual cal deixar-s’hi caure de tant en tant.

Aquesta bodega d’aires madrilenys i andalusos sorgeix de la col·laboració entre els xefs Víctor García i Omar Díaz (Bar Omar) i del creatiu Enric Rebordosa. Podria considerar-se gairebé com un museu dedicat al concepte de Javier. No només als Javiers famosos de la nostra cultura, sinó al prototipus de Javier que tots tenim a la ment: aquell que vesteix amb mocassins de color marró, simpatitza amb partits de dreta i és el malson de qualsevol dinar de Nadal. La diversió no només es reflecteix en la decoració, sinó també en la carta, que ofereix una varietat d’entrepans, escabetxos i banderilles sumades a postres de tota la vida, com el flam i les torrijas casolanes. Evidentment, el vermut no hi falta.

Des de fa més de 40 anys, aquesta bodega és la reina de la plaça del Mercat del Clot i sempre ha funcionat més com a botiga que com a bar: venen vins, vermuts i licors a granel, vi embotellat, caves i cerveses de la terra. Unes poques cadires testimonien que també s’hi pot degustar el vi in situ, acompanyat per alguna llauna vermutera. Ningú diria que a segons quines hores això s’ompli de gom a gom. A finals del segle XIX, aquesta taverna era una fàbrica de licors on s’elaboraven anisats i absentes. Ara hi trobareu un temple dedicat al culte al musclo, les escopinyes i altres conserves, i al vermut de qualitat. Tenen també cerveses artesanes, xoriço de Lleó i formatges exquisits. Val la pena!

La visió del grup restaurador Sagardi del vermut a l’epicentre turístic és una declaració de principis: Vins i vermut a granel a peu dret en un antic taller de vidres, i una oferta amb una vuitantena de referències de llaunes selectes d’Espanya i Portugal: sis menes de sardinetes, per exemple. Deu ser l’únic lloc de la ciutat on us faran el ritual d’aplanar l’arengada fumada (deliciosa!), embolicada en paper de diari, contra la frontissa de la porta.

Petita bodega oberta l’any 1927 que ha canviat d’amos i de nom unes quantes vegades, però que sempre ha sabut mantenir l’essència. Botes de vi, neveres antigues, parets groguenques i tauletes de marbre. La Verónica i en Gustavo, els amos actuals, són uns apassionats de la cuina i del vermut respectivament. La fama dels seus vermuts i platets ha traspassat les fronteres del barri, i trobar-hi lloc els caps de setmana és complicat, entre gent que es deleix pel seu capipota, bombes, mandonguilles amb picada ben feta i seitons fumats. Han mantingut i expandit una molt encertada selecció de vins a granel i embotellats, i tenen un vermut de la casa, barreja de diversos vermuts de Reus, que és excel·lent. 

Obert l’any 1969, era un establiment de parroquians i partides de dominó del barri de Sant Andreu. Varen passar 50 anys i en Roger Sánchez i la seva valentia se’n van fer càrrec. Ara hi despatxa petits mossos per matar la gana (crestes farcides de conill), plats per compartir (porro confitat amb pera, cansalada i ametlles), entrepans sexis (bikini de fricandó, moixernons i formatge manxec), postres temptadores (lemon pie amb galeta bretona, sorbet de mandarina, confitura de pell de llimona i merengue dur d’ametlla). A la copa, 60 referències de vins nacionals i internacionals. I també vermuts, és clar. Local reformat sense formalismes, servei proper. Objectiu aconseguit: cuina de xup-xup feta al barri i pel barri. Molt recomanable.

La Marín té cent vint anys d’història. És un d’aquells llocs que hi poses un peu i el món s’atura: de fet, en Víctor Nubla deia que aquí estava el centre de l'Univers. La Tere i en Lluís se’n van fer càrrec les últimes quatre dècades fins que la Vanessa, sommelier, i la seva parella, en Luis,
van agafar el relleu. La bodega continua sent petita, estreta, amb les parets altes farcides d’ampolles antigues i olor de botes de vi que n’han vist (i sentit) de tots colors. Per matar la gana teniu platets tradicionals com callos, cua de toro, galta, caragols, porc senglar o cabirol. Els nous amos hi han afegit delicadeses com les ostres del Delta de l'Ebre, navalles gallegues i pop.

Impertèrrita i resistent, la Bodega Massana continua en peu de guerra a Horta des de fa més de 80 anys. Sembla que no hagi passat el temps en aquesta taverna de les de sempre. Aquí preparen uns esmorzars com Déu mana amb, per exemple, capipota, peus de porc, escalivada amb anxoves i botifarra amb seques. Els dissabtes els converteixen en tiberis de brasa i acumulen molt d’èxit. No hi falta el porró ple de vi, més autèntic impossible! Mítics són els entrepans de salsitxes, de truita, de lacón... Vermut, conserves esplèndides, canyes, vins que mariden plats, més de vint botes plenes de vi que no s’acaba mai... això és una festa major cada dia i només hi faltes tu!

Fa cinquanta anys que aquesta bodega és a Nou Barris. Ha canviat d'amo un parell de vegades, però sempre s'ha conservat tot el mobiliari, les bótes antigues i fins i tot el terra, devorat pel vinagre i el vi. Els matins d'entre setmana el repoblen els jubilats. S'asseuen parsimoniosos darrera dels vidres amb un vermut o una canya a la mà i giren els seus ulls cap els Jardins de l'Alfàbia. Dins el local, pissarres petites anuncien el preu de les llaunes, les conserves i les ampolles amb les ofertes de la setmana que pengen de cubells. En Miquel, l'amo actual, sap molt bé en quin barri és i serveix anxoves, seitons, combinats... a un preu raonable.

El Calders és tot un referent dels vermuts i els vinets de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. S’hi crea un ambient que fa que mai tinguis ganes d’abandonar la cadira. A qualsevol hora serveixen menjar, per tant, sempre hi sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, petxines, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa se us allarga i necessiteu més gasolina per acabar de rematar. Què, demanem una altra ronda?

És una de les bodegues de barri mítiques a Gràcia, de les poques que hi havia abans de l’allau tavernera que va arribar a la zona. Ja ens sembla bé. Fer el vermut o la cervesa en locals amb gràcia hauria de ser assignatura obligatòria cada setmana. La Quimet manté la identitat
dels seus orígens tot i que ara ja no és tan sols un local de venda de vins, sinó un bar on prendre bons embotits, formatges i platets com pop amb patata, ensaladilla casolana, etc. També s’atreveixen amb plats de més presència: unes galtes, uns ous remenats o un pop a la brasa. Sempre acompanyats d’una copa de vi, un vermut, una canya o una copa de cava, que fa més fi.

La Tieta és un cop de puny, a penes una barra de marbre farcida de bons vins, vermut i canyes ben tirades, poques taules i una terrassa encantadora. A la carta de vins no hi trobareu res clàssic, s'enamoren d'un vi mallorquí i la setmana següent perden el cap per un de gallec. Aquest bon fer l'encomanen també al menjar; sense experiments estranys però amb creativitat, preparin cuina bona de tota la vida ben feta. Per exemple, un socorregut brou i broqueta (tassa de brou i una broqueta amb la carn d'olla!), uns carxofes amb gambes, uns garbants amb espinacs i bacallà que calfen el cos i l'ànima, i unes gallets guisats que és desfan a la boca. Tampoc hi falten truites potents ni còctels clàssics.

París té les seves terrasses cobertes i uns fanals de pel·lícula. Nosaltres tenim cellers amagats com el Tano. Una porta plena d'adhesius, les taules de marbre, el caliquenyo i la noia amb el diari de diumenge sota el braç que s'explica a glops de vermut i mos d'anxoves, banderilles i escopinyes. Quina gana passen a París!

Les tres tapes imprescindibles d’aquest emblemàtic bar on haureu de menjar drets, ja us avisem, són el peixet blau fregit (no en va, també se’l coneix com Los Pescaditos), l’amanida de tomàquet, ceba i olives i el pintxo de botifarra. Nosaltres n’hi afegim una quarta perquè ens encanta, per atribuir més sentit al seu sobrenom i perquè, de fet, aquí s’acaba la carta de La Plata: el pintxo d’anxoves, ufanoses i consistents, les millors! Fa més de 30 anys que es dediquen a fregir peix, o sigui que en són uns grans experts. Us hi sentireu com en les tavernes de pescadors d’abans, en què el contingut era el de menys. Bon tracte, bona teca i bon vermut!