Vermut a Barcelona: els millors llocs per fer l'aperitiu

Local: Totes les guies de viatge ho repeteixen i sentim insistir-hi, però Quimet i Quimet és un d’aquells bars que emocionen fins a la llàgrima. L’espai és diminut, les cues eternes, però l’espera sempre té premi.

Oferta: Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut de barril del planeta i guarden una selecció de vins que literalment toca el sostre. Tot aquest festí acompanya unes tapes capaces de despertar un mort. Sí, haureu de fer cua perquè no accepten reserves i lluitar per un racó a la barra. No us en penedireu.

Local: Els propietaris d’aquesta vermuteria excel·lent són en Jaume Marambio i la Vicky Maccarone, del reconegut restaurant japonès-mediterrani Alapar. La dirigeix el seu germà, en Sergio, un virtuós cocteler.

Oferta: Cerveses, vins, còctels i una vintena de vermuts catalans, bascos, espanyols i italians. En lloc de sifó, els barregen amb tòniques. Per menjar, platets per compartir (ostres de l’Ebre amb salsa ponzu, matrimoni, verat marinat i fumat, entrepà de russa), i tres entrepans planxats: de fricandó amb cogombrets; de papada confitada, formatge i mostassa; o de sobrassada, formatge de Maó i mel. Sí, sou en una vermuteria, però no marxeu sense tastar el flam amb vermut Lustau.

Local: Petit i acollidor, amb una terrassa privilegiada en plena plaça del Passatge d’Andalusia, lluny del bullici del barri. Al capdavant hi ha en Jordi Marzo (ex Roca Moo i Petit Comité), que governa aquest temple del tapeo fi i també els veïns Tramendu Restaurant i Tramendu El Caliu de la Brasa (al costat de Can Batlló).

Oferta: La carta no és kilomètrica, però té just el necessari per fer-te extremadament feliç: salats, embotits, llaunes i conserves per començar fort, tapes fredes i calentes per continuar, i plats de xup xup: mandonguilles amb sèpia, fricandó, bacallà amb samfaina… tot fet a foc lent.

Local: És l’ambaixada del vermuteig castellonenc a Barcelona. El jove propietari va aprofitar l’estètica futurista i minimalista del negoci anterior i li va afegir el seu toc personal: bótes de vi, tocadiscs, vinils, pissarres i sifons antics. Organitzen tallers i concerts acústics.

Oferta: La carta és, en gran part, Made in Castelló: patates fregides J. Garcia, rosquilletes Pastor, formatges i embotits de Coves de Vinromà i coques valencianes. També un bon assortit d’olives i gildes. Per beure, vermut de la casa (un reserva de Reus), Macarrilla de Berga, Lo Bernat de Batea, Yzaguirre i, el més especial, el Rescat de Malaerba, elaborat a Benlloc amb taronges pelades a mà i raïm forcallat.

Els lustres de l’Agustí Camps com a encarregat de locals d’oci nocturns (La Terrrazza, Pilé 43...) fan que tingui mà esquerra per tractar amb la gent. Però el carinyo amb què rep qualsevol que aposenti natges o colzes en aquests 35 m² cantoners no s’aprèn. Hi trobareu vermut de la casa, canya ben tirada per poc més d'un i un repertori de vi a copes, menjar fred (carpaccio, sardina fumada, russa, esqueixada...) i calent (galtes, capipota...) que expliquen la multitud a la porta en cap de setmana. Tot un Olimp del vermut i l'aperitu. 

La Vermuteria Puigmartí la va obrir l’Agustí, que xerra pels descosits i t’engalipa amb tota la gràcia del món: si vols vi, però no saps quin, et porta tres o quatre ampolles perquè el tastis i el triïs. De cervesa té un tirador d’una txeca que tira ben tirada, amb crema. Si la nit s’anima, pomelada: pomada menorquina amb pomelo. Ara bé, per picar –o fins i tot muntar-te un dinar o sopar com déu mana a base d'aperitius– recordeu que l'Agustí tracta tan bé el mam com la teca. Per un preu d'allò més mòdic, podeu endrapar delicadeses sobretot fredes, com barquetes de sardineta fumada amb mantega, taules de formatges catalans de petits productors o una ensaladilla russa modèlica (no falten clàssics bodeguers calents, com la galta o tripa amb capipota). En ració generosa, que aquí l'snack és, més que un aperitiu, una qüestió ètica i estètica. I parlant d'això, hi sovintegen les exposicions d'art pop.   

Local: El Lokillo és un dels icones de la Barceloneta pretèrita, un dels últims bars on els pescadors es repartien els diners del dia, i ha tornat a la vida. Els responsables del miracle són quatre socis que, amb la connivència del propietari, han decidit sanejar, reformar i reactivar aquesta institució de la Barceloneta, respectant la seva essència.

Oferta: Tenen l’aprovació dels habitants del barri, i això és molt important. I també tenen les mítique anxoves del Lokillo primigeni. De fet, el propietari va regularment al bar per preparar-les com abans. I són unes anxoves increïbles, les estrelles d’una carta amb entrepans (formatge amb seitons!), conserves i salats de qualitat. No hi falten els vermuts, amb una dotzena de marques, ni tampoc els quintos i les canyes.

Local: El xef Stefano Mazza, propietari del Last Monkey de Sant Antoni, és al darrere del Superclàssic. Atenció a la magnificència de la terrassa: darrere la Boqueria, als jardins del Dr. Fleming, sota l’empara de la Biblioteca de Catalunya i la Reial Acadèmia de Medicina, amb un parc infantil al costat.

Oferta: En l’apartat aperitiu, menjar i beguda de primera divisió. I no és que tingui vermut de la casa: és que els fan ells, amb resultats tan excel·lents com un macerat amb cireres i pedro ximénez que té un grau alcohòlic respectable, però baixa com l’aigua, o un altre exquisit i aromàtic amb poma i canyella. I la canyeta, ben tirada.

Local: En el seu moment, el blog dels del Morro Fi va ser una obra de referència per a tots aquells que som partidaris d’un estómac feliç. Els pioners del blog vermuter van passar d’exploradors de paradisos d’anxova i secallona a muntar el seu propi oasi. En menys d’un quadrilàter de maó, en Marcel i el seu equip serveixen el vermut que sempre haurien volgut trobar en un bar. La fórmula ha funcionat bé i ja tenen un segon local al carrer Londres, 23, un tercer a Bonanova, 105, i una botiga al centre comercial Illa Diagonal.

Oferta: Per acompanyar, tot el necessari i de molta qualitat: gildes, olives, patates, conserves i una salsa vermella feta per ells que és una delícia.

Local: Aquest és un espai conceptual dedicat al vermut. L’Andrea Senna i en Filippo Andriola es mouen amb passió darrere la barra, t’il·lustren, t’aconsellen i et descobreixen els secrets de l’univers desconegut d’aquest líquid popular.

Oferta: El duet italià manipula un centenar de referències d’arreu del món, té una col·lecció d’amaros espectacular i treu pit amb el vermut de la casa: El Cónsul. Hi ha ampolles de culte de tots els racons del globus. No pateixis, que no beuràs amb l’estómac buit: tenen carta de tapes. Organitzen tastos, tallers i esdeveniments de tota mena. Tenen altres dos locals a Sant Antoni: Las Vermudas University i el Consolat de Sant Antoni.

Local: Sortint de la parada de metro de Poble-sec, hi ha un teatre dels anys vint, amb taquilla i catifa vermella. No us confongueu! Sou al V de Vermut, una cocteleria i vermuteria enfocada a un públic exigent, tan interessat en la bona gastronomia com en la cultura.

Oferta: Vermuts i cocteleria d’alt nivell, unes tapes i uns entrepans fins i cuidats que el cap de setmana volen. Si us plau, tasteu la seva versió de les braves i l’ensaladilla amb bonítol, maionesa de berberetxos i alga nori. Ofereixen ostres cada dia i també tenen diverses croquetes: pernil ibèric, bolets, gorgonzola... L’ambient és fantàstic, amb presència de DJs, espectacles de comèdia i música en directe.

Local: Inaugurat l’any 2000, a pocs passos de la Sagrada Família, aquest espai pertany als propietaris de Casa Mariol, un celler familiar de tercera generació fundat el 1945 a Batea (Terra Alta). Segur que reconeixereu les seves ampolles de disseny descarat i provocador, signades pel director d’art alemany Mirko Borsche.

Oferta: Per als nascuts a les Terres de l’Ebre, la 'clotxa' és un record inesborrable: un pa buit de molla i farcit d’arengades amb ceba, tomàquet i all escalivats. Aquí en preparen les millors d’aquest costat del riu, amb fins a dotze varietats diferents, a més de tapes memorables i uns pastissets que treuen el sentit. Esperit local sense floritures, vermut renovat sense excessos, modernitat amb seny i tradició ben entesa.

Local: La Camila ocupa l’espai meravellós d’indeterminació d’un bon bar de barri: aquell on pots menjar un entrepà, prendre un cafè, un mos calent o un vermut, i on tens la certesa que ho podràs fer tot amb solvència.

Oferta: Les propietàries, que són baristes experimentades, aposten pel cafè amb llet; res de flat whites. I el producte de proximitat del barri: aquí podràs gaudir de truites de patata sucoses i croissants de La Nena, menjar de Les Tres a la Cuina, cervesa artesana de Garage Beer, vermut casolà de La Marín... I sense que et costi un ull de la cara. El local és preciós: un bar refet amb bon gust i minimalisme.

Local: Benditto és una vermuteria italiana que sobretot obre a la franja de tarda i nit (ja sabeu que a Itàlia el vermut és un assumpte de tarda). Ara bé, aquesta etiqueta se’ls queda curta: aquesta és la casa del cuiner Víctor Ferrer (Betlem, Cafè del Centre) i de la seva parella, la cap de sala florentina Cati Mirenda.

Oferta: Ell aporta el seu talent a l’hora de fer coses noves amb la tradició, i ella posa el coneixement del producte gourmet transalpí. També hi trobareu exemples molt refinats de cuina en fred (ous durs amb guisat fred de bou de mar i maionesa d’alfàbrega, bistec tàrtar de tonyina amb ceba tendra sobre 'schiacciata') i els millors embotits artesans italians ('capocollo', 'sbriciolana'). I, és clar, aquest també és un lloc ideal per prendre vins i vermuts de qualitat. Tot a preus amables.

Local: Antigua taverna recuperada, propietat d’un expert en bodeguerisme i que també regenta la Montferry de Sants, és essència castissa en ple barri del Clot, des de la porta fins a les parets, plenes de claus antics d’homes de fa mil anys. Un punt de trobada de joves i grans que fa olor de bar de barri de tota la vida, un enclavament on cal deixar-se caure de tant en tant.

Oferta: 'Que no falti de res!'. I exactament així. Aquest lema no ens pot semblar més encertat en un bar com aquest: embotits ibèrics, barra plena de formatges exquisits, torreznos que tornarien boja la Paquita Salas, mandonguilles, cecina... i per acompanyar-ho: cervesa fresca, vermut, 'rebujito', calimocho i molt bon humor!

Local: Aquesta bodega d’aires madrilenys i andalusos neix de la col·laboració entre els xefs Víctor García i Omar Díaz (Bar Omar) i el creatiu Enric Rebordosa. Podria considerar-se gairebé un museu dedicat al concepte de Javier. No només als ‘Javiers’ famosos de la nostra cultura, sinó al prototip de Javier que tots tenim al cap: aquell que vesteix mocassins marrons, simpatitza amb partits de dreta i és el malson de qualsevol dinar de Nadal.

Oferta: La diversió no només es reflecteix a la decoració, sinó també a la carta, que ofereix una varietat d’entrepans, escabetxos i banderilles, sumats a postres de tota la vida, com el flam i les torrades casolanes. Evidentment, el vermut no hi falta.

Local: L’antiga Casa Carmona és ara la Vermuteria Los Búnkers. Amb ànima de bar de barri, aquest nou establiment defensa el bon vermuteig a capa i espasa. La pujada fins a la vermuteria és exigent, però el menjar i les vistes de la ciutat ho compensen àmpliament.

Oferta: Tapes casolanes, dijous de paella i plats combinats de tota la vida. Per a l’hora del vermut, destaquen les anxoves, les braves i les bombes, que es poden acompanyar de musclos i seitons. També hi ha propostes més elaborades, com l’albergínia gratinada amb parmesà o el full de pasta de full amb ceba caramel·litzada i formatge de cabra. Pel que fa als plats combinats, que sempre inclouen postres o cafè, ofereixen guisats i elaboracions tradicionals.

Local: La Bodega Crudo de Sant Andreu existeix per demostrar que no cal anar al centre per prendre un bon aperitiu. El propietari és en Roger González, l'aclamat Bar Torrente, al mateix barri.

Oferta: Tot el que hi ha a la carta és fermentat, cru o adobat. Producte de molta qualitat, tractat el mínim possible. Opcions clàssiques —gildes, seitons, conserves, taules de formatges i embotits— i coses més 'modernetes' i personals, com els daus de bacallà amb taronja, blat de moro i olives d’Aragó, o el foie gras de les Landes a la sal i macerat amb Oporto i brandi. Per completar-ho, un parell d’entrepans d’autor: l’entrepà de pastrami i el bikini de gorgonzola i carbassa rostida. Per baixar-ho, una trentena de referències de vins en rotació i una dotzena servida per copes. Productors petits, molta DO catalana i ampolles que es poden trobar a restaurants Michelin, però a preus de Sant Andreu.

Local: Des de fa més de 40 anys, aquesta bodega és la reina de la plaça del mercat del Clot i sempre ha funcionat més com a botiga que com a bar: venen vins, vermuts i licors a granel, vi embotellat, caves i cerveses de la terra. Algunes cadires testimonien que també es pot degustar el vi in situ, acompanyat d’alguna llauna vermutera. Ningú diria que segons quines hores això s’omple fins dalt. A finals del segle XIX, aquesta taverna era una fàbrica de licors on s’elaboraven anissos i absentes.

Oferta: Hi trobareu un temple dedicat al culte al musclo, els berberetxos i altres conserves, i al vermut de qualitat. També tenen cerveses artesanes, xoriç de Lleó i formatges exquisits. Val la pena!

Local: La proposta del grup restaurador Sagardi converteix el vermut en plena zona turística en tota una declaració d’intencions. Una barra de fusta presideix el local, envoltada de bótes de vi reconvertides en taules i prestatgeries plenes d’ampolles i llaunes de conserva. L’ambient respira aire vintage amb pinzellades modernes, un guiño al ritual del vermuteig de sempre.

Oferta: Vins i vermut a granel, dret, en un antic taller de vidres, i una oferta amb unes vuitanta referències de llaunes selectes d’Espanya i Portugal: sis menes de sardinetes, per exemple. Ha de ser l’únic lloc de la ciutat on us faran el ritual d’aixafar el seitó fumat (deliciós!), embolicat en paper de diari, contra la frontissa de la porta.

Local: Petita bodega oberta el 1927 que ha canviat de propietaris i de nom unes quantes vegades, però que sempre ha sabut mantenir l’essència. Bótes de vi, neveres antigues, parets groguenques i tauletes de marbre. La Verònica i en Gustavo, els propietaris actuals, són apassionats de la cuina i del vermut, respectivament.

Oferta: La fama dels seus vermuts i platets ha traspassat les fronteres del barri, i trobar lloc els caps de setmana és complicat, entre gent que es delecta amb la seva capipota, bombes, mandonguilles i seitons fumat. Han mantingut i ampliat una molt encertada selecció de vins a granel i embotellats, i tenen un vermut de la casa, barreja de diversos vermuts de Reus, que és excel·lent.

Local: Marín té cent vint anys d’història. És un d’aquells llocs on poses un peu i el món es deté: de fet, en Víctor Nubla deia que aquí era el centre de l’Univers. La Tere i en Lluís se’n van fer càrrec durant les últimes quatre dècades fins que la Vanessa, sumiller, i la seva parella, en Luis, van agafar el relleu. La bodega continua sent petita, estreta, amb les parets altes plenes d’ampolles antigues i olor de bótes de vi que han vist (i sentit) de tots colors.

Oferta: Per matar la gana hi ha platets tradicionals com tripes, cua de toro, carrilleres, cargols i senglar. Els nous propietaris hi han afegit delicadeses com les ostres del Delta de l’Ebre, navalles gallegues i pop.

Local: El típic bar de barri que no s’ha convertit en l’epicentre de l’hipsterisme predominat. La clientela és la de sempre: els que al matí i al migdia van a esmorzar els seus entrepans descomunals, o els que a la tarda fan el vermut de la casa amb conserves de primera preparades en combinats.

Oferta: A més del vermut clàssic, la bodega també serveix sushi de molta qualitat. Grado Sushi s’ha establert a la cuina del Chiqui, per combinar els seitons i les braves amb el nigiri de tonyina i l’usuzukuri de salmó tataki. Molt recomanable.

Local: Impertèrrita i resistent, la Bodega Massana segueix en peu de guerra a Horta des de fa més de 80 anys. Sembla que no hagi passat el temps en aquesta taverna de les de tota la vida.

Oferta: Aquí preparen uns esmorzars com Déu mana amb, per exemple, capipota, potes de porc, escalivada amb anxoves i botifarra amb fesols. Els dissabtes els converteixen en àpats de graella i tenen molt d’èxit. El porró ple de vi, més autèntic impossible! Mítics són els entrepans de truita, de lacó... Vermut, conserves esplèndides, canyes, vins que mariden els plats, i més de vint bótes plenes de vi que mai s’acaba.

Local: Aquesta bodega porta cinquanta anys a Nou Barris. Ha canviat de propietari un parell de vegades, però sempre s’ha conservat tot el mobiliari, les bótes antigues i fins i tot el terra, devorat pel vinagre i el vi. Els matins entre setmana el repoblen els jubilats. S’asseuen pausadament darrere els vidres amb un vermut o una canya a la mà i giren els ulls cap als Jardins de l’Alfabia.

Oferta: Dins del local, pissarres petites anuncien el preu de les llaunes, les conserves i les ampolles amb les ofertes de la setmana que pengen de cubs. En Miquel, el propietari actual, sap molt bé en quin barri és i serveix anxoves, seitons, combinats... a un preu raonable.

Local: El Calders és tot un referent dels vermuts i els vins de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. Es crea un ambient que fa que mai no tinguis ganes d’abandonar les cadires.

Oferta: A qualsevol hora serveixen menjar, així que sempre sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa s’allarga i cal més gasolina per acabar de rematar. Què, demanem una altra ronda?