Notícies

Nou preguntes estúpides que mai has de fer a un barceloní

Si vius a Barcelona, molta gent que no sap com mola viure-hi t'haurà preguntat aquestes collonades

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
Publicitat

Si vius a Barcelona –hi hagis nascut o no–, en el punt i moment en què entres en contacte amb gent de fora de l'àrea metropolitana és probable que et fregeixin a preguntes òbvies i força ximples. Per sort, nosaltres som cinc milions de futurs, que diria la 'Txene' i ells en deuen ser dos i mig. I poden estar tranquils, que quan poguem anar a comarques no els demanarem collonades. I recordeu, si us pregunten burrades: #capfred!  

1. Quant pagues de lloguer? 
Així en general, les preguntes a la primera de canvi sobre finances personals solen ser un tabú. Però el preu dels lloguers dels pisos de Barcelona n'és una excepció, vés a saber per què. Quan us ho preguntin, contesta: doncs el PIB d'un país petit, i tot perquè tu puguis tenir una caseta amb nans de jardí i aquella merda de rajoles "d'aquí hi viu un del Barça" per 375 euros al mes, nanu.  

2. I com vas poder aguantar el confinament més dur en el teu piset de 57 m2?
Al grup de whats, aquesta pregunta no me la paraven de fer els amics del poble, i tot seguit enviaven una fotografia de l'esmentada caseta verda plena de nans de jardí, on sortien ells a la terrassa fotent cerveses, dient "nosaltres el passem així, el confinament, quina sort" (només faltava que posessin el caspós "aquí sufriendo"). Doncs mira, es va passar bé. Perquè cada pont que es podia, un grapat de pixapins espavilats sortien en massa cap als pobles, i jo em quedava sol a la ciutat deserta i silent, sense cotxes ni merder. Val a dir que la incredulitat compungida dels joiosos Hòbbits de comarques, quan poc temps després també els van imposar restriccions fortes al seu paradís rural, eren d'allò més divertides, pobres. Això no pot estar passant, a Verges, Camprodon o Arbúcies! 

3. I trobes que val la pena, viure a Barcelona? 
Hòbbit català –o pixaportes de cap de setmana–, has de saber que si li preguntes això a algú que fa 23 anys que viu a la metròpoli, en realitat li estàs dient imbècil a la cara. A mi se m'acut aquesta contestació: doncs mira, la Covid-19 dels nassos passarà, però a la teva festa major hi vindran a tocar cada any els Catarres, i a la nostra el més normalet que hi toca són Mishima, i quan trenquen la guardiola, en any electoral, doncs Lou Reed, per dir-ne un.  

Els Catarres
Foto: Els Catarres

4. I no et fa angúnia, pujar al metro i trobar-t'hi tanta gent? 
I a tu, no et fa angúnia pujar als Rasos de Peguera i que la cosa sembli el peatge de Martorell l'any dels Jocs Olímpics? I haver-te de barallar contra un clan de l'Eixample dret per un p&%$ rovelló? 

5. Per què parleu xava, els de 'Barsaloooonaaaa'?
Doncs m'imagino que pel mateix motiu que els de la Girona interior vocalitzeu deixant mig mil·límetre d'obertura entre ells llavis, com si els tinguéssiu enganxats amb SuperGlue. I mira que jo vaig néixer a Figueres. 

6. I la ciutat està tan bruta com es veu per la televisió? 
Doncs sí. Però tenim la sort que no està injectada de dejeccions ramaderes, és a dir, de merda de porc: si vas a alguna de les escasses zones verdes o rústiques de Barcelona, com a màxim t'hi trobaràs una o dues tifes de gos. Però no pas un abocament massiu de purins. 

7. I tu ets de Barcelona de veritat? 
Als forans els costa molt creure que hi hagi algú que realment hagi nascut a la ciutat. El fet que les estadístiques oficials certifiquin que el 2019 van néixer al barcelonès 18.298 criatures és fruit d'una conspiració d'aquelles que afirmen que Donald Trump és un agent secret en una guerra secreta contra una elit pederasta encara més secreta que ens vol injectar xips amb les vacunes

8. I t'has menjat mai un 'pollofre', és a dir, un gofre en forma de tita?
Els de comarques sovint es pensen que qualsevol cosa que publica Time Out Barcelona va a missa i els habitants de la ciutat la fem a l'instant. Doncs mira, la major part de les vegades sí, però aquesta encara no l'he guixada de la llista de coses per fer

9. I en una ciutat tan gran, deu ser molt difícil conèixer gent, oi? 
És dificilíssim. Tant com deixar al poble la gent que coneixes de tota la vida i anar a un lloc ple de gent que no coneixes. I quan ets allà i coneixes molta gent nova, en un moment donat t'adones que anar pel món en grups grans de gent desanima a què se t'acosti gent nova. T'ho pots creure?

 NO T'HO PERDIS: Passeja per les parts més maques de Barcelona

Últimes notícies

    Publicitat