[title]
Fa una temporada us ho vam avançar: en Rafa Zafra, d'Amar i Estimar, ens va explicar que obriria un restaurant a Poblenou de menú de migdia, on s’hi menjaria per 15 o 20 euros. "També sabem cuinar sense caviar ni cigales. Jo vaig aprendre a gaudir del menjar en restaurants de camioner, quan hi parava amb el pare", em va contar. Doncs ja el tenim aquí: es diu Per Feina (Ciutat de Granada, 130), i obre de dilluns a divendres de 8 a 16 h per dinar i esmorzar.
I la declaració de Zafra no pot ser més encertada: perquè dinar a Per Feina és com dinar en el menjador d'un hotel clàssic com el Palace a preus de restaurant de camioner.
Per 18 euros, t'hi trobaràs un menú al·lucinant que en realitat és una carta encoberta: primers dividits en amanides, salaons i envinagrats (matrimoni d'anxova i seitó amb pa amb tomàquet, per exemple, o un porro a la brasa amb vinagreta d'olives i avellana), sopes i cremes (salmorejo cordovès o crema de carbassa amb 'crème fraîche'), verdures i llegums (pisto manchego, cigrons amb capipota...) i uns segons exuberants dividits en pasta i arrossos, peix –llom de bacallà amb espinacs a la catalana, per exemple– i carn, a triar entre galta de vedella al vi negre, secret ibèric a la brasa amb mojo picón o pollastre rostit amb salsa brava. En total, un menú a divuit euros on has de triar dues opcions entre divuit plats. Es fa difícil.
L'oferta és molt generosa: els esmentats divuit euros inclouen un aperitiu amb olives i llonganissa, aigua, dos plats, una copa de vi, postres i un cafè. Sense cap mena d'extra! I el servei del restaurant, atent i eficaç, és més propi d'una estrella Michelin que d'un restaurant de menú. Hi ha una plantilla de quasi vint persones en acció (divuit?) que et retiren els coberts després de cada plat.
I el menjar és excel·lent: demano uns cigrons amb capipota –una mitja ració, prou per gaudir però no per matar la gana amb el primer– amb el llegum amb el punt just de cocció, la carn melosa i el fons de cullera picantet i amb moltes hores de xup-xup. Boníssim.
De segon, un arròs a la cassola amb costella de porc desossada, trompeta de la mort i cama-secs, i que porta uns pessics d'allioli fins i suaus. És un plaer barrejar-ho tot, l'allioli i la clapa de greix de la cocció, i fruir de la melositat conjunta del plat i el toc de bosc del bolet fresc. Plat de diumenge.
Per postres: hi ha un carro de postres per triar! Que en realitat és un aparador amb pastisseria clàssica com lemon pie, pastís de pastanaga, crema catalana, tiramisú...
Després de dinar, el xef de la casa, el sard Stefano Schirro em corrobora que fa mans i mànigues per oferir bon producte a bon preu: "Surto, busco, miro i em barallo, cal trobar una fórmula de proveïdors per poder mantenir aquest nivell", explica. El nivell no és cap altre que el que trobaràs a l'Amar del Palace, adaptat a la franja de migdia i a un producte més humil, però noble: cuina tradicional amb plats de totes les cuines espanyoles, "amb fons molt treballats i el toc d'en Rafa Zafra, on els fons de les olles bullen cada dia des de les set del matí", diu satisfet Schirro. A la barra d'esmorzars hi regnen els embotits artesans de Cal Rovira, que us tallen al moment.
El local és enorme, però el meu consell és que hi aneu abans que es peti.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de cuina catalana
