[category]
[title]
Hi ha espais de Barcelona que queden gravats a la memòria, d’aquells que, quan passes per un carrer, encara hi visualitzes elements que ja no hi són, com un cartell, una porta… i, en el cas d’El Mercadillo de Portaferrissa, un camell. Dos joves han decidit crear un documental per relatar la història d’aquest local de la ciutat i, alhora, intentar trobar el parador de l’animal de plàstic a la fuga.
El documental, que duu el títol Petons al cul, explicarà els 50 anys d’història d’El Mercadillo de Portaferrissa, amb Artur Mijangos, ànima i propietari, com a gran protagonista.
Actualment, quatre anys després del tancament d’El Mercadillo de Portaferrissa (també conegut com El Camello), l’Artur està “arruïnat i en decadència física”, i “passa els dies al seu apartament de Castelldefels, fent scroll a vídeos de TikTok i mirant la tele acompanyat del seu gos Bruc”, tal com expliquen Joan Farrés i Víctor Peña, directors del documental i amics de l’Artur, a la web de la peça.
A través del documental, Farrés i Peña pretenen fer reflexionar els espectadors i tractar els canvis socials de la ciutat a partir d’El Mercadillo i de l’Artur, amb l’objectiu que es preguntin: “Per què a Barcelona ja no és possible un espai com el Mercadillo de Portaferrissa?”.
Un local amb ànima
Petons al cul, frase amb la qual solia acomiadar-se l’Artur, utilitza la seva figura per qüestionar l’evolució de Barcelona, i sobretot, posar en valor la personalitat única de Mijangos: amb només 17 anys va obrir el Blue Jeans, la seva primera botiga, i poc després El Mercadillo de Balmes, un espai que va revolucionar la forma d’expressió de la ciutat. Posteriorment va obrir el Mercadillo de Portaferrissa, i fins i tot es va atrevir a engegar un autocine a Castelldefels, conduït per la seva passió pel cinema.
Ver esta publicación en Instagram
“Fins a l’any 2000 El Camello va ser un autèntic referent a escala de moda”, descriuen els directors, que defineixen el local com “un laberint de petites botigues on es podia trobar roba difícil de veure en altres llocs”, que “reunia estils molt diversos i feia que totes les tribus urbanes del moment hi tinguessin cabuda”. Tot i això, amb el nou mil·lenni, l'espai va acabar dedicant-se més al marxandatge i als articles per a fumadors, fins que l’Artur ja no va poder continuar amb el llegat de la galeria.
El documental, finançat en gran part per donacions, va començar a rodar-se el gener de 2026 i actualment ja es troba en fase de muntatge i postproducció. Es preveu que la peça vegi la llum a finals d'any, tot i que primer farà el circuit de festivals.