[title]
El 2020 ha sigut l'any de la descoberta d'aquells tresors que no sabíem que es trobaven a menys de 500 metres de casa. El confinament i totes les seves formes, primer domèstic i després comarcal, ens han allunyat de les llargues distàncies, però ens han aproximat a les més curtes. En qüestió de setmanes les nostres aspiracions d'oci van quedar reduïdes al que teníem a pocs metres de casa, i tan feliços. Des de trobar més bonic que mai el parc de la cantonada, a fixar-te que els cireres de la cantonada han florit, fer el vermut amb els del balcó del davant o pujar als terrats. Aquest últim ha sigut una fita col·lectiva de les que s'acompanyaven sempre de la frase: "per què no hem descobert això abans?".
Ara la pandèmia ens han redescobert aquests espais de vida, però alguns veïns de la ciutat ja fa anys que van saber apreciar el seu potencial i els van cobrir de verd per fer-ne grans jardins per la comunitat. A Barcelona hi ha una vintena de veïns que el confinament els ha agafat amb un petit oasi de naturalesa als seus caps, on passar de les parets de casa a camins de vegetació ha sigut qüestió d'agafar l'ascensor. Time Out ha trepitjat els Terrats d'en Xifré (Reina Cristina), de la mà d'un dels seus ideòlegs, en Sergio Carratalá de MataAlta, estudi multidisciplinari dedicat a la renaturalització d'espais urbans i responsables d'aquest petit miracle al barri del Born.
De rajoles a flors: la transformació de 1.500 m2 en un jardí autosuficient
El Terrat d'en Xifré, com la majoria els terrats de la densa i poblada Barcelona, tenien un ús purament pràctic, i el trepitjaven més els tècnics del wi-fi que els mateixos veïns. Hi van voler posar remei i es van presentar a concurs per aconseguir finançament per part de l'Ajuntament, que n'aporta fins al 75% del seu cost. Comença la transformació d'una coberta que connecta sis edificis entre ells en el que és ara: un jardi salvatge amb camins, 40 espècies de plantes autòctones, petits pantans amb peixos, bancs d'obra i petits horts urbans. "A nosaltres ens agrada dir que assalvatgem espais perquè humans i animals els reconquistin des del respecte mutu", diu Sergio Carratalá, enginyer de camins que ha vist florir aquest jardí des de zero.
"Sota els nostres peus hi ha entre 20 i 40 centímetres de terra que contribueixen a la impermeabilització de l'edifici, l'aïllament sonor i tèrmic, a més que és la base per multiplicar la biodiversitat d'un terrat on no hi havia ni una planta en un test", diu Carratalá. Entre aquest gruix de terra compacta hi ha aïllants ecològics, els tubs que condueixen l'aigua de la pluja per a regadiu i les llavors que han fet que en menys de dos anys s'hagi fet realitat el miracle de la naturalesa. "Natura crida natura, nosaltres vam plantar algunes espècies autòctones i ara hem doblat la presència d'espècies que han arribat amb la pol·linització dels ocells i insectes".
Per formenter aquesta extensió natural de la vegetació van instal·lar-hi dos hotels d'insectes i tres pantans habitats. "Es tracta que sigui 100% autosuficient i el mateix jardí s'autogestioni, per exemple, els pantans criden als mosquits per alimentar els ocells, però els peixos s'encarreguen que no hi hagi un excés de població", referint-se als mosquits.
Compta amb un sistema de regadiu integrat que funciona a través d'una aplicació, l'electricitat se subministra per les plaques solars i s'aprofita tota l'aigua que recull el dipòsit. A més, compta amb petits racons amb bancs d'obra que animen a la conversa i la trobada dels seus veïns, formats per a residents de la ciutat, clients d'un hostal i treballadors d'un 'co-working'.
Els beneficis
L'Ajuntament, i cada dia més ciutats del món, aposten per una via eficaç, econòmica i sobretot saludable de guanyar verd a l'asfalt a través de les cobertes verdes. El consistori barceloní finança fins a 100.000 euros del projecte (75% del cost total) i cada any convoca concurs. Aquest 2021 han escollit 10 terrats per subvencionar, el que és equivalent a 2.000 m² de verd més el 2022. I és que en Sergio insisteix que tot són beneficis, ja que "l'edifici es revalora de preu, aïlla sonorament i tèrmicament, emmagatzema l'aigua, redueix la contaminació, potencia l'agricultura urbana i potencia les relacions socials dels veïns". El que en anglès es diu 'rewilding", és un fenomen que cada dia més ciutats amb molta població s'hi sumen com a solució per reduir els nivells de contaminació i trobar una sortida a la falta d'espais verds en les grans urbs.
L'exemple més gran de terrat verd és el que recentment es va inaugurar al terrat del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb 7.100 m² de coberta verda silvestre. Al Terrat d'en Xifre s'hi volen acostar, cobrint 10 edificis i un total de 4.000 m², tota una illa urbana.
De moment, són un dels exemples més grans i excel·lents d'una idea de ciutat que segons Carratalá "és inevitable si volem guanyar en salut i zones verdes". Ens costa acomiadar-nos d'aquest paradís a 30 metres d'alçada, on es respira pau, ens allunya del brogit dels cotxes i ens recorda el tant repetit pels nostres avis: "això abans tot eren camps".
NO T'HO PERDIS: Barcelona tindrà un paviment que genera energia elèctrica
Llegeix el número de maig de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.
