Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Quan Marta Sánchez li cantava a 'Supernova'
Notícies / Cine

Quan Marta Sánchez li cantava a 'Supernova'

Marta Sánchez a la pel·lícula 'Supernova'
Marta Sánchez a la pel·lícula 'Supernova'

Marta Sánchez i ‘Supernova’

Fa cosa d’un quart de segle, l’ara polèmica Marta Sánchez va protagonitzar una de les pel·lícules més insòlites de la història del cinema espanyol. Polèmica? Insòlites? No sé si acabo de trobar els adjectius adients, però, mentre els repenso i afino un xic el tret, tiro milles. El film es deia 'Supernova' i el va dirigir un cineasta amb un cert prestigi a l’època, Juan Miñón. Un prestigi que, era inevitable, el pobre home va perdre de la nit (de l’estrena) al dia (següent de l’estrena). Després d’aquella animalada brutal, només va fer un altre film, ‘La leyenda de Baltasar el Castrado’ i la xarona sèrie 'Manos a la obra'. Una maledicció? No m’estranyaria gens ni mica. Disbarat rere disbarat, 'Supernova' ens explicava, o intentava fer-ho, com un conte interpretat per Javier Gurruchaga (i compte amb el subtil joc de paraules en el nom del personatge: el conde Nado, ai las!) fabricava una rèplica de la famosa cantant Fénix (Marta Sánchez), amb l’ajuda d’una científica encarnada per Chus Lampreave (que al Cel sigui). Tot molt boig, entre el 'Metrópolis' de Fritz Lang i els films sobre Frankenstein, perpetrat en un moment en què el fantàstic fet aquí no tenia el prestigi de què gaudeix ara.

El curiós cas del professor D’Arbó

Als anys 80 i a principis dels 90, els conreadors del fantàstic hispà durant els anys 60 i 70 (Jesús Franco, Paul Naschy, Amando de Ossorio, Carlos Aured o León Klimovsky, entre d’altres) van ser marginats per la indústria i per les ajudes dels governs central i autonòmics. Només insistien en crear i estrenar trames terrorífiques, paranormals o fantàstiques alguns kamikazes com el valencià Juan Piquer Simón o el tortosí Sebastià d’Arbó. Sobre la trajectòria d'aquest darrer, s’està rodant un documental que es titula 'El pionero'. El seu realitzador, Luis Esquinas, va tenir la gentilesa, setmanes enrere, de convidar un servidor per dir la seva sobre el d’Arbó i no m’ho vaig pensar dues vegades.

La mort i el més enllà com a temes

El llargmetratge d’Esquinas repassa la filmografia del director de ‘Viaje al más allá’, ‘El ser’, ’Más allá de la muerte’ o ‘Acosada’, mesclant imatges de les pel·lis, un abundant i inèdit material gràfic i testimonis dels seus col·laboradors i d’alguns periodistes i 'groupies'. D’Arbó va tenir estrelles com Mercedes Sampietro, Narciso Ibáñez Menta, Emilio Gutiérrez Caba, Alfred Lucchetti, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, José María Blanco, Alicia Orozco, Jordi Dauder, Víctor Israel o l’enyorat Albert Dueso.

El pare de Balagueró i de Vigalondo

Molt abans de la irrupció de Jaume Balagueró, Paco Plaza, J.A. Bayona, Alejandro Amenábar, Álex de la Iglesia o Nacho Vigalondo, el cineasta tarragoní va defensar, als anys 80, amb escassos mitjans tècnics i econòmics, l’existència i supervivència d’un cinema de gènere fet amb prou traça, adorat pels frikis i el misteri, rebutjat per la crítica elitista. Us imagineu una pel·li de Sebastià d’Arbó amb Marta Sánchez posseïda per l’esperit de Franco o José Antonio? Hagués estat gloriós! Ara sí que he encertat l’adjectiu. O qualifiquem-ho de... sublim.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments